Amb el títol La concepció de l’espai a Grècia: qüestions metodològiques i perspectives interdisciplinàries. Jornades d’homenatge a Jean-Pierre Vernant i Pierre Vidal-Naquet ha tingut lloc un col•loqui internacional els dies 3 i 4 de novembre de 2008. La primera jornada ha estat a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, i la segona, a Tarragona, a la seu de l’altra institució organitzadora, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Vegeu el programa al document següent:
Programa La concepció de l’espai a Grècia
El col•loqui, gratuït i obert al públic en general, ha retut homenatge a dos arqueòlegs il•lustres morts recentment, Jean-Pierre Vernant i Pierre Vidal-Naquet. De fet, l’objectiu de la trobada era plantejar, a partir de la seva obra, una valoració crítica dels resultats assolits i de les virtuts i les limitacions del mètode antropològic multidisciplinar en l’estudi de la concepció de l’espai a la Grècia antiga i de les implicacions i condicionaments que els modes específics d’aquesta concepció han suposat en els diversos processos de definició i articulació concreta de l’espai (urbanisme i organització del territori, iconografia, modes del discurs, etcètera).
Jean-Pierre Vernant (1914-2007) i Pierre Vidal-Naquet (1930-2006).
Vernant i Vidal-Naquet, juntament amb Nicole Loraux (recordada recentment en una jornada d’estudis internacional organitzada per Montserrat Jufresa a la Universitat de Barcelona) i Marcel Detienne, constitueixen els principals representants de l’anomenada Escola de París, que ha renovat els estudis sobre el món grec antic en aplicar-hi una mirada antropològica complementària i integradora del mètode historicoarqueològic i el filològic. Nocions bàsiques que es donaven per suposades com a categories immutables, ahistòriques, i fins i tot banals, com ara l’espai, el temps, la veritat, la guerra o el mercat, han estat analitzades com a conceptes construïts culturalment, de maneres diverses en contextos historicoculturals molt diferents dels nostres, com són la Grècia arcaica, clàssica o hel•lenística.
Aquests estudiosos també han sabut mostrar com aquesta anàlisi antropològica condiciona i es projecta sobre l’estudi i la comprensió de fenòmens històrics i culturals molt concrets, i en el cas de Grècia sovint fonamentals per a la cultura occidental, com ara les institucions democràtiques, la planta urbanística ortogonal o els modes del discurs literari, filosòfic o iconogràfic.
Vegeu a continuació un reportatge gràfic de la segona jornada del col·loqui, que va tenir lloc a la sala d’actes de l’ICAC.
Acte d’inauguració. D’esquerra a dreta, el professor Alain Schnapp (Universitat París-I); la Dra. Isabel Rodà, directora de l’ICAC; Josep Manel Ricart, vicerector de la URV, i la professora de la UB Montserrat Jufresa, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.
La Dra. Diana Gorostidi, investigadora de l’ICAC (esquerra), i el professor Alain Schapp durant la seva intervenció. Al seu costat, el professor Xavier Espluga, presidint la sessió.