Arqueòlegs de l’ICAC i la Universitat de Barcelona (UB) han descobert el fossat defensiu del poblat ibèric del Vilar de Valls. És un dels pocs fossats localitzats a les comarques de Tarragona i el més gran, amb 14 m d’amplada i quasi 5 de profunditat, que de llarg podria superar els 400 metres.
La troballa és fruit de prospeccions arqueològiques a Valls el darrer trimestre de l’any 2014, dirigides pel Dr. Jordi López (ICAC) i el Dr. Jaume Noguera (UB).
Prospecció del fossat: màquina excavadora giratòria i secció del terreny on es pot apreciar l’antic fossat defensiu associat a la muralla del poblat ibèric.
Els treballs deriven dels projectes de recerca “Anàlisi arqueològica d’un campament militar cartaginès (Valls, Tarragona)” (ICAC) i “Guerra i conflicte al nord-est de la Península ibèrica en època romanorepublicana (segles III-I aC)” (UB), i tenen el finançament de la Fundació Privada Mútua Catalana i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Valls.
Intervencions des de l’octubre
Anvers d’una unça romana
procedent del jaciment (217-215 aC)
Del 24 al 27 d’octubre es va dur a terme la segona campanya de prospeccions arqueològiques al voltant de Valls a la recerca de restes relacionades amb la Segona Guerra Púnica. En la campanya hi van participar 7 persones, un equip mixt format per arqueòlegs de la UB i l’ICAC.
Es van prospectar 6 camps amb detectors de metalls. Entre les troballes, destaca un projectil de fona de plom i una tatxa de ferro, potser procedent d’una caliga (sandàlia). Però es van recuperar més d’un centenar d’objectes metàl·lics, dels quals una bona part són monedes (del segle III aC al XIX) i medalles religioses, projectils d’arma de foc d’avantcàrrega, segells de plom, etc.
Projectil de fona de plom (segles III-I aC) i bales d’arma d’avantcàrrega (segles XVI-XIX).
Els dies 28 i 29 d’octubre es va continuar treballant al jaciment, aquest cop amb el suport econòmic de la UB i en el marc de l’assignatura Metodologia Arqueològica I del Grau d’Arqueologia.
Un total de 90 alumnes van realitzar prospeccions a peu, amb detectors de metalls, prospeccions geofísiques i fotografia aèria.
Alumnes que van participar en les prospeccions.
Els alumnes també van col·laborar en la realització de tomografies elèctriques amb el suport de professors i investigadors del Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la Facultat de Geologia de la UB.
Els resultats van evidenciar una anomalia en el subsòl, presumiblement un gran fossat actualment colgat de terra, que semblava limitar el poblat ibèric del Vilar pel nord-est.
La troballa del fossat
Secció del fossat un cop excavat mitjançant sondeig
i secció de l’anomalia documentada
en la tomografia elèctrica.
Com a conseqüència, els dies 16 i 17 de desembre es va fer una breu campanya d’excavacions en el lloc on les tomografies havien detectat el possible fossat. Es va fer un tall transversal en sentit SW-NE situat de manera que interceptés l’hipotètic fossat.
La rasa va permetre, en efecte, visualitzar el fossat defensiu del poblat ibèric, de 14 m d’amplada i quasi 5 de profunditat, que podria superar els 400 metres de llarg. Aquest fossat és un dels pocs localitzats a la província i sens dubte el de més grans dimensions. Està completament reomplert de terra i s’hi han localitzat fragments de ceràmica ibèrica. Els resultats han confirmat la validesa de les prospeccions geofísiques realitzades prèviament.
El projecte preveu continuar les prospeccions geofísiques per delimitar l’antiga ciutat, que podria abastar entre 6 i 8 hectàrees, i seleccionar una zona on iniciar les excavacions arqueològiques.
Nou jaciment ibèric a Cabra del Camp
D’altra banda, un equip de 6 persones de l’ICAC i la UB va dur a terme els dies 9 i 10 de desembre la primera campanya de prospeccions arqueològiques al Coll de Cabra. Es tracta d’un nus estratègic important que comunica la costa amb l’interior i on hi havia notícia de la troballa de moneda cartaginesa.
S’hi ha localitzat un assentament ibèric desconegut fins ara, emplaçat sobre un escarpat turó, que controla el camí que passa sota seu. S’ha recollit abundant material ceràmic en superfície que es catalogarà i estudiarà. També s’ha identificat un tram d’una probable muralla que tanca el poblat pel nord.
En aquest cas s’ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cabra del Camp.
Notícies relacionades
Noves troballes ibèriques a l’Alt Camp (reportatge televisiu a TAC12, 20/2/2015)
El fossat ibèric de Valls, reportatge al Telenotícies comarques de TVC (2/2/2015)
Conveni de col·laboració per estudiar el jaciment de Ruanes (Valls) (juny 2014)
Entrevista a Jordi López Vilar al programa Toquem pedra de Tarragona Ràdio (19/11/2014).
“El poblat ibèric del Vilar de Valls podria ser Cissa” (febrer del 2014)
“És lamentable la contínua destrucció de les restes arqueològiques del poblat ibèric del Vilar al llarg del segle XX”, entrevista a Jordi López Vilar a El Vallenc (20/12/2013)
Segona campanya de prospeccions al curs mitjà del riu Gaià a l’Alt Camp (desembre 2013)
