
El proper 16 de setembre s’iniciarà la segona campanya arqueològica programada al jaciment de Sidi Saïd (Bargou, Siliana, Tunísia), que s’allargarà fins al 7 d’octubre. Els treballs s’emmarquen en el projecte de recerca i cooperació internacional impulsat conjuntament per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Institut National du Patrimoine de Tunísia (INP), amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de la formació i el desenvolupament de les societats númides al llarg del I mil·lenni aC. Les campanyes compten amb el suport de la Fundación Palarq, en el marc del conveni de col·laboració establert amb l’ICAC per a l’estudi del jaciment.
La campanya estarà dirigida pels investigadors Yamen Sghaïer i Chokri Touihri, de l’INP, i Maria Carme Belarte, investigadora ICREA a l’ICAC, i David Montanero, investigador de l’ICAC, amb la participació de personal investigador, conservadors i estudiants d’ambdues institucions.
Un jaciment ocupat entre els segles V i III aC
El projecte té com a precedent les intervencions arqueològiques desenvolupades entre 2006 i 2014 al jaciment d’Althiburos, a la província d’El Kef, fruit de la col·laboració entre la Universitat de Barcelona, l’INP i l’ICAC.
En el cas de Sidi Saïd, les primeres intervencions arqueològiques es van dur a terme en el marc de l’arqueologia preventiva entre 2017 i 2018, sota la responsabilitat de Chokri Touihri i M. Torchani. Posteriorment, l’any 2025, es va iniciar la primera campanya programada dins del projecte de cooperació internacional.
Els treballs fets fins ara han permès documentar estructures d’hàbitat i fortificacions d’època númida, així com recuperar un conjunt significatiu de materials arqueològics, especialment ceràmica elaborada a mà i en molt bon estat de conservació.
L’estudi d’aquest conjunt ha permès situar la fundació del jaciment a finals del segle V aC i el seu abandonament en el darrer quart del segle III aC, poc abans de l’inici de la Segona Guerra Púnica. Durant el període d’ocupació també s’hi documenta una important reforma urbanística, datada entre finals del segle IV i inicis del segle III aC.
Excavació, prospecció i estudi del territori
La recerca a Sidi Saïd combina l’excavació arqueològica del jaciment amb diferents tècniques d’anàlisi del territori. Durant la primera campanya es van realitzar excavacions i sondejos, prospecció geofísica, prospeccions convencionals de l’entorn i treballs d’estudi i inventari dels materials recuperats.
Les prospeccions a peu han permès, a més, identificar una necròpolis megalítica de tipologia clarament númida, situada aproximadament a dos quilòmetres del jaciment i probablement relacionada amb el mateix assentament. Aquesta descoberta amplia l’àmbit d’estudi del projecte i permet abordar Sidi Saïd no només com un assentament, sinó també en relació amb el seu territori i les pràctiques funeràries de les comunitats que el van ocupar.
La nova campanya, que començarà el 16 de setembre, donarà continuïtat als treballs iniciats l’any passat i contribuirà a aprofundir en el coneixement de l’organització de l’assentament, la seva evolució i les formes de vida de les comunitats autòctones de la regió durant els segles IV a II aC.

Vista aèria del jaciment de Sidi Saïd (Fotografia de: Hakim Kerkeni GeoArch. Equip Sidi Saïd INP/ICAC)

Vista d’una de les habitacions excavades, amb un foc central (Fotografia de: Equip Sidi Saïd INP/ICAC)

Conjunt de peces completes recuperades en una de les estances (Fotografia de: Equip Sidi Saïd INP/ICAC)

Vista zenital de la muralla i estructures adossades (Fotografia de: Equip Sidi Saïd INP/ICAC)