La recerca arqueològica portada a terme pel Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica entre els anys 2010 i 2016 a la zona de les capçaleres del Ter i del Freser ha permès documentar una important antropització d’aquestes valls pirinenques des de la Prehistòria (IV-III mil·lenni aC) fins a l’època contemporània. Les bones pastures i la facilitat d’accés a punts d’aigua van permetre l’establiment de comunitats ramaderes des del Neolític, i ens han transmès un important patrimoni arqueològic que va estar en ús fins a mitjans del segle XX; però la substitució de l’activitat ramadera tradicional per una indústria turística de muntanya ha comportat l’abandonament d’un patrimoni històric i arqueològic excepcional. Fins el present, les prospeccions realitzades pel nostre equip en aquestes valls han permès identificar més de 400 estructures arqueològiques relacionades principalment amb les activitats ramaderes (orris, cabanes, tancats, munyidores), però que també evidencien l’interès estratègic d’aquestes valls com zones de connexió de mercaderies entre les valls de Camprodon i la plana ceretana. Gràcies a la investigacions portades a terme pel GIAP hem pogut documentar quatre fases d’ocupació humana important: el període Neolític on s’implanten les primeres comunitats ramaderes a l’àrea de la Coma de l’Embut i la Coma del Freser; l’època romana, quan aquestes valls estarien sota l’àrea d’influència de les poblacions ceretanes i de la ciutat romana de Llívia; l’època tardoantiga i alt-medieval (segles VI-XI) quan es tenen les primeres evidències arqueològiques de ramaderia transhumant entre la plana i la muntanya; i finalment l’època moderna (segles XVI-XVIII) quan s’evidencia una important activitat ramadera i formatgera a les valls de Núria i del Freser. Fruit de l’abandonament d’aquestes pràctiques ramaderes tradicionals, aquest ric patrimoni arqueològic és molt desconegut pels usuaris habituals d’aquestes valls en l’actualitat (esquiadors, excursionistes, muntanyencs, etc) i, per aquest motiu, estem engegant un nou projecte per tal de donar a conèixer aquest patrimoni per part de la societat, així com dotar d’eines, per tal de permetre als agents del territori de participar en la gestió i en la posada en valor d’aquest patrimoni arqueològic.