ABSTRACT:

La intersecció entre present i passat en el món grec es fa palesa de manera molt evident en les obres geogràfiques i històriques que tracten de llocs o persones ancorades en el passat heroic o mític, i que són revitalitzades i actualitzades a través del discurs literari que les projecta en el present. Un dels exemples més clars d’aquest procés és el text d’Estrabó en el llibre XIII de la seva Geografia on parla de la història d’Ilion, la ciutat de la Tròade que des d’època clàssica defensava que ocupava el mateix indret de la Troia homèrica. El text d’Estrabó, el qual rebutja precisament la identificació, va esdevenir en època moderna el punt de partida de les successives exploracions per localitzar Troia fins que les excavacions de Heinrich Schliemann a finals del s. XIX van demostrar que Estrabó s’havia equivocat en algunes de les seves afirmacions.

En la comunicació que presentem voldríem, d’una banda, analitzar el text d’Estrabó sobre la ciutat d’Ilion des de la perspectiva de la construcció del passat literari lligat a la tradició homèrica, ressaltant els elements que són hereus d’aquesta tradició i els que són innovadors, tant pel que fa la tradició homèrica com la reformulació romana-augustea de la tradició troiana. D’altra banda, atès que l’autoritat del text d’Estrabó en la identificació de la Troia homèrica va ser fonamental fins les acaballes del s. XIX, la comparació del discurs estrabonià amb els resultats de les excavacions que s’han fet fins ara al turó de Hissarlik, sobre tot les realitzades per l’equip de les Universitats de Tübingen i Cinninati de 1986 a 2012, servirà per posar de manifest els mecanismes d’interacció entre passat i present utilitzats per Estrabó, de tal manera que les incongruències o desencerts es poden entendre com a resultat d’una determinada visió del passat.