La tradició d’enterraments de perinatals en el subsòl de les cases es troba força estesa en el món ibèric català dels segles anteriors a la conquesta romana. També ho és la del sacrifici o ofrena dels ovicaprins. Ara bé, després de la conquesta, el costum de l’enterrament de perinatals minven considerablement, i les mostres més modernes que n’havia recuperat l’arqueologia eren, fins fa poc, les de les excavacions del Portal de la Magdalena, de Lleida, del segle II dC. Cal dir que aquesta pràctica tampoc era totalment desconeguda pels romans.
Les excavacions de l’edifici octogonal de Can Ferrerons, dins del jaciment de la Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar (Barcelona), han recuperat algunes mostres força més tardanes d’enterraments de perinatals o fetus a terme, una de les quals associada a un crismó. També s’ha documentat el sacrifici d’un ovicaprí en un espai domèstic proper. Convé calibrar bé aquestes troballes, de transcendència per certs topants de la religiositat del moment atesa la barreja d’alguns dels elements, que segurament indiquen el moment de transició entre els cultes camperols, típics de la civilització romana, i els de la religió cristiana, al llarg dels segles V-VI dC.