It has been over twenty years since the inaugural comprehensive publication that addressed the characterization of white Hispanic marbles sourced from historically significant quarries, pivotal to the understanding of marble origins throughout the Roman period and the Middle Ages. The originality of this work stemmed from the combined application of petrographic, cathodoluminescence, and stable C and O isotope techniques. This versatile analytical protocol has proven successful in investigating the origins of numerous statuary pieces of various sizes, architectural embellishments, and epigraphy. The primary focus of this methodology has been on identifying distinctive analytical criteria within the domain of white classical marbles, deliberately excluding grey marbles. However, the need to integrate greyish marbles into the analytical database has become evident, especially when examining specific elements, notably those of a funerary nature and architectural ornamentation. Supplementary circumstances, linked to the revelation of ancient quarries producing imperial white and grey marbles in ancient Caria, have also impacted the archaeometric investigations into marble provenance. Consequently, the present state of the analytical UNIZAR/ICAC marble database, pertaining to the most paramount classical marbles, is herein delineated, along with its archaeometric application to some recent Iberian examples.

Han passat més de vint anys des de la publicació inaugural i exhaustiva que va abordar la caracterització dels marbres blancs hispànics procedents de pedreres històricament significatives, essencials per a la comprensió de l’origen del marbre al llarg del període romà i l’edat mitjana. L’originalitat d’aquest treball radicava en l’aplicació combinada de tècniques petrogràfiques, de catodoluminescència i d’isòtops estables de C i O. Aquest protocol analític versàtil ha demostrat la seva eficàcia en la investigació de l’origen de nombroses peces escultòriques de diferents dimensions, elements d’ornamentació arquitectònica i epigrafia. L’objectiu principal d’aquesta metodologia ha estat la identificació de criteris analítics distintius dins l’àmbit dels marbres clàssics blancs, excloent deliberadament els marbres grisos. No obstant això, s’ha fet evident la necessitat d’integrar els marbres grisosos a la base de dades analítica, especialment en l’estudi de determinats elements, concretament els de caràcter funerari i ornamentació arquitectònica. A més, les recents troballes de pedreres antigues productores de marbres blancs i grisos imperials a l’antiga Cària han influït en les investigacions arqueomètriques sobre la procedència del marbre. En conseqüència, es presenta l’estat actual de la base de dades analítica de marbres clàssics més rellevants de la UNIZAR/ICAC, així com la seva aplicació arqueomètrica a alguns exemples ibèrics recents.