L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és l’estudi de la decoració arquitectònica de Barcino des de la seva fundació en època d’August (15-10 aC) fins a finals del segle III dC. Es tracta de fer un estudi tipològic, estilístic i cronològic de tots els elements de decoració arquitectònica que ha donat la ciutat de Barcelona, especialment a partir dels treballs d’enderrocament de la muralla cap a la meitat del segle XIX, com també de les excavacions arqueològiques iniciades a començament del segle XX i que continuen actualment, amb un interès particular per tot el material que va sortir del reompliment de la muralla i de les torres excavades per Agustí Duran i Sanpere i Josep de C. Serra i Ràfols a finals dels anys cinquanta i durant la dècada dels seixanta. Aquest estudi pretén actualitzar i ampliar els treballs realitzats anteriorment per diversos autors, algunes vegades de manera puntual, com els estudis de Balil (1958), Gutiérrez Behemérit (1990) i Raya (1993) sobre els frisos arquitectònics; els de capitells realitzats per Gutiérrez Behemérit (1986 i 1992); les bases per Escrivà Chover (2005); els d’altars amb pulvini, estudiats recentment per Claveria (2008), o com va fer Gimeno (1991), de manera més àmplia, en el seu treball sobre l’arquitectura i l’urbanisme del nordest peninsular. L’estudi del material s’ha fet seguint criteris tipològics i formals per a cada una de les categories arquitectòniques, però també s’ha cregut interessant que els materials es cataloguin, fins al punt en què és possible, des del seu context arquitectònic. En aquest sentit, s’intentarà fer un estudi de la decoració arquitectònica dels diversos conjunts monumentals conservats a la ciutat, especialment el temple i els monuments de caràcter funerari.
