Aquest projecte de recerca està associat des de l’ICAC als ja desenvolupats en el recinte del culte i en el sector del pretori (plaça de representació). La perspectiva de l’estudi es fonamenta en l’arqueologia de l’arquitectura, una disciplina que utilitza tècniques arqueològiques i arqueomètriques, amb la finalitat de proposar la història de les tècniques i de les fases de construcció i de reutilització de les estructures arquitectòniques que s’han conservat fins a l’actualitat. En aquest cas concret, des de la construcció altimperial fins a la reutilització altmedieval.
El projecte es desenvoluparà analitzant les tècniques de construcció aplicades en els recintes que integraven el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris, tenint en compte totes les fases del procés constructiu a partir, si és possible, des de la seva idealització i projecció inicial fins a la seva actuació concreta. No hem d’oblidar que la construcció d’un edifici té en compte no només característiques de tipus funcional, sinó també la materialització d’una voluntat i d’una capacitat determinada, condicionada per l’entorn cultural i social en el qual se situa. Per això l’estudi s’enfoca també en les solucions tècniques utilitzades per obtenir determinats objectius ideològics i simbòlics.
Es pretén elaborar un estudi funcional de les estructures en base a la recollida i anàlisi de les dades bibliogràfiques i planimètriques.Aquest tipus d’anàlisi s’incorporarà en un estudi més ampli relatiu al tipus d’organització dels espais en el context de la ciutat, a les seves característiques determinades per significats simbòlics i necessitats relatives a la combinació amb diferents formes d’estructures anteriors, ja siguin problemes de tipus geogràfic o morfològic, i tots els factors exteriors que poden influir i interferir en el projecte de construcció.
