La recerca arqueològica sistemàtica i continuada a la ciutat romana de Iesso (Guissona, La Segarra) es va iniciar a partir de l’any 1990, i s’ha mantingut sense interrupció fins avui. En el curs d’aquests vint anys s’ha treballat tant en el desenvolupament de les excavacions arqueològiques en aquest important jaciment com en l’estudi de la topografia urbanística de la ciutat i de les successives fases cronològiques de la seva evolució en el transcurs de l’antiguitat. El projecte “Recerca Arqueològica a Iesso (Guissona)” dóna continuïtat a tota aquesta tasca prèvia i es planteja com a objectiu últim l’estudi de la Iesso romana en tots els seus aspectes, tant del nucli urbà com del seu territori.
El motor central del projecte el constitueix en primera instància l’excavació arqueològica al Parc Arqueològic de Guissona, que en l’actual estat de la recerca s’articula en diferents sectors diferenciats a efectes funcionals, tot i que en realitat s’integren en un conjunt únic:
Tenim, per una banda, a la part més oriental del Parc, les restes d’un barri residencial en el qual es documenta l’evolució urbanística de l’espai des d’un moment primerenc contemporani a la fundació de la ciutat fins a les últimes intervencions tardoromanes. Un altre sector, situat al nord del Parc arqueològic es correspon amb les restes de la fortificació de la ciutat; fins al moment, s’ha documentat la porta nord d’accés a la ciutat, el pany de muralla que hi desemboca i una torre que estaria defensant un dels accessos a la població. Finalment tenim, a la zona sud-occidental, les restes d’unes termes públiques, que van perdurar des d’època tardo republicana fins almenys un moment avançat del segle II dC, amb diverses reformes successives. Un altre element molt significatiu en el Parc el constitueixen les restes de la xarxa viària de la ciutat, que ens documenten dades significatives pel que fa la modulació que estructurava la planta urbanística, així com la seva evolució a partir del coneixement de l’intervallum, el cardo maximus i un cardo minor situat a la distància aproximada d’un actus (35’48 m.) a l’oest de l’eix principal.
Actualment, a partir d’aquesta realitat arqueològica la recerca al Parc està estructurada bàsicament amb els tres projectes sectorials següents: 1.- “Estudi de la muralla nord del recinte fortificat de Iesso”, 2.- “Excavació i estudi de les termes públiques romanes de Iesso” i 3.- “Excavació i estudi dels carrers i la seva infraestructura: pavimentacions, clavegueram, xarxes d’aigua corrent, etc.”
Paral·lelament el projecte contempla també el seguiment de les excavacions preventives que provoca l’activitat urbanística de Guissona i la integració dels resultats d’aquestes excavacions en la interpretació global del jaciment.
Així mateix, el projecte es proposa, també com un objectiu primordial, desenvolupar en col·laboració amb el Patronat d’Arqueologia de Guissona les tasques de transferència de coneixement a partir dels resultats de la recerca, utilitzant el potent conjunt de difusió cultural que constitueixen el Parc Arqueològic de Guissona i el Museu-Centre d’interpretació del jaciment de l’antiga Iesso. En aquesta línia i com a primera contribució per assolir aquest objectiu, el projecte col·laborarà activament en la museïtzació del Parc Arqueològic i en la definició del contingut i dels recursos museogràfics del Museu-Centre d’interpretació, que actualment està en fase d’ampliació i remodelació. En la mateixa línia, el projecte col·labora en la corresponent política de publicacions tant de caire especialitzat com de tipus més general i divulgatiu.
