Elaboració d’una columna pol·línica representativa del Camp de Tarragona, que ha d’aportar coneixements sobre la flora, els cultius i l’evolució climàtica de la zona. El 2009, s’hi ha afegit la col·laboració d’un grup d’investigadors de l’IPHES, que han elaborat anàlisis pol·líniques procedents de l’excavació realitzada el febrer de 1995, de la sitja ibèrica de la Plaça de Sant Andreu de la Selva del Camp, del segle IV aC.
Search Results for: ager tarraconensis
Arqueozoologia a l’ager Tarraconensis. Estudi de la fauna de les vil·les dels Antigons i la Llosa
L’estudi de les restes de fauna està encaminat a avançar en el coneixement de la gestió ramadera dels establiments rurals de l’ager Tarraconensis. Aquest és un aspecte de l’economia rural romana fins ara molt menystingut i, per tant, les dades que aporti constituiran una novetat important per entendre el sistema econòmic rural de la zona. Se centra en les restes de la vil·la romana dels Antigons (Reus) i les de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils).
Presentació del cinquè volum ‘Ager Tarraconsis’
El dilluns 7 d’abril a les 7 del vespre es presenta al Palau de la Diputació de Tarragona el volum Ager Tarraconensis 5. Actes del Simposi internacional. Els editors d’aquest llibre publicat dins de la col·lecció Documenta de l’ICAC són els investigadors Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart i Duran.
La presentació és a càrrec de Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.
Ager Tarraconensis 5 té com a subtítol Paisatge, poblament, cultura material i història i recull les actes del Simposi internacional «L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la seu de l’Institut i a la Diputació de Tarragona.
Aproximació a l’estructuració del territori i l’evolució del poblament de l’ager Iessonensis
L’estructuració del territori i evolució del poblament i de la xarxa viària de l’ager Iessonensis
Què diu la mida dels animals? Osteometria dels macromamífers de la Tarraconensis entre l’edat del ferro i l’època imperial
El poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valencià). Concomitàncies i diferències.
El poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valencià). Concomitàncies i diferències
Pràctiques i rituals funeraris a la ciutat de Tàrraco i al seu ager (segle II a.C.- III/IV d.C.)
El principal objectiu d’aquest estudi és la identificació i estudi de les pràctiques rituals funeràries en època romana a la ciutat de Tàrraco i del seu territori, l’ager Tarraconensis. Cronològicament, la recerca abraça un total de cinc segles, des d’època tardorepublicana (segles II- I aC) fins a les portes del baix imperi (segles III-IV dC), quan s’inicia un canvi paulatí d’hàbits i costums funeraris lligat a la consolidació del cristianisme. L’interès d’aquest estudi s’orienta envers dos fronts d’estudi principals Per una banda, les àrees funeràries que es desenvolupen en les tres principals àrees suburbials de Tàrraco: el suburbi oriental, la perifèria septentrional i el suburbi occidental. Per altra, també analitzem les necròpolis associades als assentaments rurals que poblen l’ager Tarraconensis. En ambdós casos s’ab orden tots els aspectes temàtics que integren l’àmplia denominació de «món funerari»: la topografia de les tombes, la seva disposició en el paisatge, el seu caràcter monumental, els textos i les imatges presents en els sepulcres, etc.
L’eix principal de la investigació «Pràctiques i rituals funeraris a Tàrraco i el seu ager» és identificar i interpretar els rituals de la mort presents a les àrees funeràries de Tàrraco i del seu territori (les actuals comarques del Tarragonès, Alt i Baix Camp i Baix i Alt Penedès) al llarg de cinc segles d’història a través d’una visió articulada i multidisciplinar. Per aconseguir-ho, s’està realitzant l’anàlisi dels materials i les evidències arqueològiques així com l’estudi de les fonts textuals, ja siguin epigràfiques com literàries. Considerant la riquesa de la ciutat pel que fa a restes funeràries, és important aprofitar aquest registre d’informació per poder argumentar l’evolució que ha sofert el ritual funerari a la ciutat i al seu ager des del segle II aC fins el segle IV dC. S’establiran relacions comparatives entre les diverses àrees de necròpolis de la ciutat i alhora, entre les zones funeràries de l’urbs i les del seu entorn rural. D’aquesta manera podrem saber si existeixen diferències de ritual, relacions o influències. Dins d’aquestes coordenades espaitemps, s’estudien totes les unitats funeràries amb els seus respectius aixovars i dipòsits funeraris.
“Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana”
Entrevista als investigadors de l’ICAC Ramon Járrega i Marta Prevosti
“Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana”
Parlem amb els doctors Ramon Járrega i Marta Prevosti, investigadors de l’ICAC i editors del volum del Projecte Ager Tarraconensis dedicat a la la vil·la romana dels Antigons (Reus). El llibre, titulat Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona, es presenta el 28 de juliol al Museu de Reus Salvador Vilaseca.
La vil·la dels Antigons ha merescut un volum monogràfic dins la sèrie Ager Tarraconensis. Per què?
Perquè és una de les vil·les romanes més importants i fastuoses del Camp de Tarragona i es coneixia molt poc. Fer-ne una monografia era un deute històric amb el patrimoni! Era un pecat que no n’hi hagués cap.
Fins ara era un jaciment inèdit?
Quasi inèdit! Sols hi havia algun article sobre l’escultura d’Eva Koppel i alguna notícia de l’excavació, a més d’alguna referència a la producció d’àmfores i als materials ceràmics tardoantics.
De la vil·la no en queda res.
Sí, malauradament no en queden restes visibles. L’altra part de pecat és que està quasi pràcticament destruïda per una fàbrica de pinsos. La fàbrica es va edificar a finals dels anys 70, quan encara no hi havia ni el Servei d’Arqueologia.
Què va passar?
De manera voluntària i de pressa i corrents la directora del Museu de Reus, Lluïsa Vilaseca, i un joveníssim Jaume Massó, actual arqueòleg de l’Institut Municipal de Museus de Reus, juntament amb Ramon Capdevila, van salvar el que van poder. Van excavar una mica del que va resultar que era el nimfeu, van recollir molts materials anant darrere les màquines, que van servir per omplir una pila de caixes que avui estan al museu, també van fer croquis…
Tot aquest material ha quedat recollit al llibre?
Sí. Una de les feines que hem fet, tot i que l’estratigrafia no és fiable, és interpretar tot el material, sobretot les deixalles trobades a l’abocador de principis del segle III, amb molta presència de ceràmica.
Dèieu que era una vil·la de les “més importants i fastuoses”.
De gran categoria, sí. Un element clau per dir que es tractava d’una vil·la potent és la presència del nimfeu (font monumental). De vil·les amb nimfeus a Catalunya no n’hi ha gaires, no arriben a mitja dotzena: a la vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar), a la vil·la dels Munts (Altafulla), a la vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), potser a Can Jaume de Granollers i als Antigons.
Quina va ser l’època d’apogeu dels Antigons?
Els segles II-III, l’època de construcció del nimfeu, tot que no ho sabem del cert. Al segle I segur que ja tenia una important potència econòmica, i les restes d’època republicana ens posen el dubte de què era en aquell període, si un tugurium (cabana) o ja una vil·la.
On radica la potència econòmica de la vil·la?
Les vil·les eren explotacions agropecuàries però també indústries. Als Antigons hi havia taller tèxtil, terrisseria i producció de vi. Destaca el taller tèxtil, sensacional, un element purament econòmic, no de prestància de la vil·la. És molt poc conegut.
Què té d’especial?
Normalment, els tallers s’identifiquen pels pesos dels telers, les fusaioles… Però als Antigons l’hem vist a través d’eines d’os, agulles i punxons, que no és gens habitual. N’hi ha en gran quantitat, de manera que fa pensar que hi havia una instal·lació considerable, que no respon simplement al treball de les dones de la casa.
La ramaderia era igualment important?
Sí, molt. Al volum 1 (Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural) ja vam publicar l’estudi de la fauna de la vil·la. Segons Sílvia Valenzuela Lamas, o bé era una propietat molt extensa o bé tenia una potència agropecuària prou forta per poder anar renovant el bestiar de treball. Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana.
Què més destacaríeu?
Una cosa bonica és que surt tres o quatre cops incís en peces de ceràmica de terra sigil·lada, la vaixella de taula, el nom d’un tal Statutus.
El propietari?
Segurament. Com explica Diana Gorostidi, era un joier de Tàrraco, que es va fer ric a ciutat i que surt esmentat en una làpida de la necròpolis del Francolí. Fa com feien tots els romans rics: invertir comprant i explotant una propietat agrícola, construint-se un palau al camp.
Era on residia?
Segurament no, però hi podia anar sovint, perquè és prou a prop de Tàrraco. Es tracta d’una vil·la suburbial, un tipus de vil·la que, com ja explicava Plini, permetia passar-hi l’otium i dormir-hi després d’haver passat una jornada dedicada a la política i el negotium a la ciutat.
Tàrraco era la capital de la Hispània Citerior.
Sí, la província més gran de l’Imperi romà. Era molt potent i tenia un territori molt gran. És normal que tot aquest espai rural al voltant de Tarragona estigués ocupat per vil•les: cases de camp amb explotació agropecuària que permet considerar-les vil·les i no simples pagesies.
Tot i l’estat de destrucció dels Antigons, s’hi podria excavar?
Tant de bo! Està molt arrasat, però es podria excavar la meitat del nimfeu i una mena de cisterna romana, que no sabem quina sorpresa ens portaria.
Text i fotos: Carme Badia i Puig
Juliol del 2014