Estudi de l’evolució del paisatge de l’ager Tarraconensis, centrat a la comarca del Tarragonès, a la dreta del riu Francolí, una part del Baix Camp i el municipi d’Alcover, entre el període ibèric i la tardoantiguitat. Amb una aproximació multidisciplinària, s’estudia el paisatge, amb estudis de geologia, els recursos hídrics, els recursos minerals, l’evolució dels sòls, el clima, la flora, els cultius, la fauna, els animals domesticats, la morfologia del territori i els assentaments humans, des d’una perspectiva diacrònica. L’estudi dels assentaments humans i la morfologia del territori es basa en una sèrie de campanyes de prospeccions que combinen les extensives i les intensives, és a dir, transsectes amb cobertura total. El tractament de les dades es fa amb un SIG. A partir dels resultats s’avaluen els models de poblament, l’evolució de l’estructura del territori i de l’explotació i adaptació humana al seu entorn. Per a l’execució del projecte, es va signar un conveni amb els alcaldes de tots els ajuntaments implicats i la Diputació de Tarragona, amb l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat Rovira i Virgili i l’empresa ACESA. Aquest projecte compta amb una subvenció d’Abertis i del programa I+D concedit a la UAB.

Aquest projecte té com a finalitat la prospecció geofísica (resistivitat i magnetometria sobretot) dels jaciments arqueològics potencials identificats en les prospeccions a peu del PAT. La voluntat és identifcar restes constructives presents en el subsòl i que es puguin proporcionar més dades sobre el potencial del jaciment, la seva extensió i fins i tot la seva tipologia.

Estudi de les formes del paisatge i de les centuriacions de l’ager tarraconensis, amb l’objectiu de revisar els estudis previs al territori de Tàrraco i, de manera més general, de plantejar una nova metodologia per a l’estudi de les formes d’organització dels territoris antics a partir de tecnologies SIG i recerca arqueològica de camp.

Elaboració d’una columna pol·línica representativa del Camp de Tarragona, que ha d’aportar coneixements sobre la flora, els cultius i l’evolució climàtica de la zona. El 2009, s’hi ha afegit la col·laboració d’un grup d’investigadors de l’IPHES, que han elaborat anàlisis pol·líniques procedents de l’excavació realitzada el febrer de 1995, de la sitja ibèrica de la Plaça de Sant Andreu de la Selva del Camp, del segle IV aC.

L’estudi de les restes de fauna està encaminat a avançar en el coneixement de la gestió ramadera dels establiments rurals de l’ager Tarraconensis. Aquest és un aspecte de l’economia rural romana fins ara molt menystingut i, per tant, les dades que aporti constituiran una novetat important per entendre el sistema econòmic rural de la zona. Se centra en les restes de la vil·la romana dels Antigons (Reus) i les de la vil·la romana de la Llosa (Cambrils).