El principal objectiu d’aquest estudi és la identificació i estudi de les pràctiques rituals funeràries en època romana a la ciutat de Tàrraco i del seu territori, l’ager Tarraconensis. Cronològicament, la recerca abraça un total de cinc segles, des d’època tardorepublicana (segles II- I aC) fins a les portes del baix imperi (segles III-IV dC), quan s’inicia un canvi paulatí d’hàbits i costums funeraris lligat a la consolidació del cristianisme. L’interès d’aquest estudi s’orienta envers dos fronts d’estudi principals  Per una banda, les àrees funeràries que es desenvolupen en les tres principals àrees suburbials de Tàrraco: el suburbi oriental, la perifèria septentrional i el suburbi occidental. Per altra, també analitzem les necròpolis associades als assentaments rurals que poblen l’ager Tarraconensis. En ambdós casos s’ab orden tots els aspectes temàtics que integren l’àmplia denominació de «món funerari»: la topografia de les tombes, la seva disposició en el paisatge, el seu caràcter monumental, els textos i les imatges presents en els sepulcres, etc.
L’eix principal de la investigació «Pràctiques i rituals funeraris a Tàrraco i el seu ager» és identificar i interpretar els rituals de la mort presents a les àrees funeràries de Tàrraco i del seu territori (les actuals comarques del Tarragonès, Alt i Baix Camp i Baix i Alt Penedès) al llarg de cinc segles d’història a través d’una visió articulada i multidisciplinar. Per aconseguir-ho, s’està realitzant l’anàlisi dels materials i les evidències arqueològiques així com l’estudi de les fonts textuals, ja siguin epigràfiques com literàries. Considerant la riquesa de la ciutat pel que fa a restes funeràries, és important aprofitar aquest registre d’informació per poder argumentar l’evolució que ha sofert el ritual funerari a la ciutat i al seu ager des del segle II aC fins el segle IV dC. S’establiran relacions comparatives entre les diverses àrees de necròpolis de la ciutat i alhora, entre les zones funeràries de l’urbs i les del seu entorn rural. D’aquesta manera podrem saber si existeixen diferències de ritual, relacions o influències. Dins d’aquestes coordenades espaitemps, s’estudien totes les unitats funeràries amb els seus respectius aixovars i dipòsits funeraris.