Arnau Perich, investigador en formació de l’ICAC, llegeix la seva tesi el divendres 7 de novembre del 2014 a les 11 hores a la Sala d’actes de l’Institut.
El treball es titula «Arquitectura residencial urbana d’època tardoantiga a Hispania (segles IV-VIII dC)» i l’han dirigit Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC) i Ricardo Mar (URV).
El tribunal el formen:
– President: Josep Maria Nolla i Brufau (Universitat de Girona)
– Secretària: Eva Subías i Pascual (Universitat Rovira i Virgili)
– Vocal titular: Éric Morvillez (Université d’Avignon)
Síntesi de la tesi
L’arquitectura residencial és un dels principals indicadors de les transformacions que experimenta la societat. És per aquesta raó que la tesi proposa, a través de l’estudi de l’arquitectura residencial a les ciutats tardoantigues d’Hispània, aprofundir en les característiques i evolució de les cases urbanes i suburbanes.
A partir de marcs geogràfics i cronològics amplis (tota Hispània entre els segles IV-VIII dC), el treball selecciona un conjunt d’exemples representatius d’aquesta evolució.
A grans trets s’observa que, en consonància amb altres regions de l’Imperi, el segle IV i primera meitat del V dC són testimonis de la continuació i l’expansió del model de la casa de peristil, ja consolidat a l’alt Imperi.
Les cases construïdes a partir d’aquest model, però, aniran desapareixent al llarg dels segles V i VI dC. La majoria es van abandonant pacíficament i entren tot seguit en processos de reocupació que les acabaran transformant profundament.
Ja en època visigoda, les residències evolucionaran cap a nous models que es caracteritzen per prescindir del pati central i projectar-se en alçada i que són, probablement, els antecessors del model medieval de palau. La vigència d’aquest model fins al Renaixement fa que l’estudi d’aquesta evolució es converteixi en una peça clau per a la comprensió de la història de l’arquitectura domèstica a l’Europa Occidental.
Més informació
Entrevista radiofònica a Arnau Perich a l’espai Toquem pedra, Tarragona Ràdio (19/3/2014)
