Breu currículum
Llicenciat en Història l’any 2005, els meus interessos per l’arqueologia en un primer moment van trobar una sortida molt habitual en aquells moments que era el camp de l’arqueologia professional o de salvament. Aquest camp professional, si bé inestable, sí que em va permetre de poder iniciar-me en el món de l’arqueologia amb un ampli ventall cronològic degut al fort component aleatori d’aquesta vessant de l’arqueologia.
Davant, però, de la necessitat d’una formació més especialitzada en el meu camp d’interès, el curs acadèmic 2007-2008 vaig començar a cursar el Màster Interuniversitari en Arqueologia Clàssica ofert per tres institucions catalanes: l’ Institut Català d’Arqueologia Clàssica, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser en el marc d’aquesta formació que vaig poder tenir uns coneixaments adequats de les diverses especialitats en les que treballa actualment l’arqueologia clàssica, tan a nivell nacional com internacional. Durant els anys del Màster vaig tenir la possibilitat d’excavar en importants jaciments que ens ajuden dia a dia a entendre millor les societats antigues de l’entorn del Mediterrani: la Vil·la del Casale (Piazza Armerina, Sicília) sota la direcció del catedràtic d’arqueologia de la Università di Roma “La Sapienza” Dr. Patrizio Pensabene i la ciutat romana de Nea Paphos a Xipre sota la direcció del Dr. Dimitris Michailidis professor d’arqueologia de la Universitat de Xipre. El treball de fi de Màster va consistir en un estudi de conjunt, però sobretot centrat en l’arquitectura, sobre el palau d’època justinianea de Qasr ibn Wardan, a Siria.
Actualment formo part de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica com a becari en formació pre-doctoral. La direcció de la meva tesi és compartida entre el Dr. Joaquín Ruiz de Arbulo, catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili i el Dr. Ricardo Mar Medina, professor titular d’arqueologia de la mateixa universitat. La meva investigació se centrarà en l’arquitectura domèstica d’època baix imperial i tardana a les que en el seu moment havien estat les tres capitals hispàniques altimperials: Emerita Augusta, Tarraco i Corduba entre els segles IV i VII. La idea principal és la de poder definir, a través de l’arqueologia de les residències, els profunds canvis que afecten a aquestes ciutats i que no són més que el reflex dels igualment profunds canvis que s’estan operant en aquestes societats de l’antiguitat que ja evolucionen cap al món medieval.
