Localitzats de nou l’absis de la basílica de Sant Fructuós i la tomba dels màrtirs

Andreu Muñoz, Josep M. Macias i Imma Teixell.

Tornar a localitzar els fonaments de l’absis de la basílica paleocristiana de Sant Fructuós de Tarragona i de la tomba que hauria contingut les restes dels màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi, com ja va documentar Mn. Serra i Vilaró fa quasi 90 anys.

Aquests són els principals resultats de la intervenció arqueològica duta a terme a la zona de la Tabacalera de Tarragona per l’ICAC, l’Arquebisbat de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona, amb el suport econòmic de l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Un cop fet un estudi exhaustiu de les restes, es protegiran i es tornaran a tapar per assegurar-ne la conservació.

Ho han explicat en roda de premsa el 20 d’octubre els directors del projecte, Josep M. Macias (investigador de l’ICAC), Andreu Muñoz (Museu Bíblic Tarraconense/Arquebisbat de Tarragona, i investigador adscrit de l’ICAC) i Imma Teixell (Conselleria de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona, i investigadora adscrita de l’ICAC).

Jornada de portes obertes: 2 de novembre

Roda de premsa a peu d’excavació.

D’altra banda, el diumenge 2 de novembre del 2014, entre les 10 i les 14 hores, tindrà lloc una jornada de portes obertes per poder visitar les restes. Amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona es farà un recorregut que s’iniciarà per l’entrada de la necròpolis paleocristiana (carrer de Ramon y Cajal) i s’utilitzaran els passos soterrats entre el MNAT i la fàbrica de tabacs, la Tabacalera, per accedir a la cripta dels Arcs i a l’excavació, que encara romandrà oberta.

Tríptic jornada portes obertes

Reportatges televisius de la visita

TAC12: Els tarragonins s’interessen per la basílica de Sant Fructuós (3/11/2014)
TV3 Comarques: Portes obertes Sant Fructuós (3/11/2014)

Vista de l’absis reexcavat (esquerra) i sepulcre que hauria contingut les restes dels tres màrtirs.

«Àrea de cementiri i de culte martirial excepcional»

En concret, després de quinze dies de treball intens, s’han tornat a localitzar l’estructura absidial de la basílica de Sant Fructuós i la tomba núm. 24, documentada així per Mn. Serra i Vilaró fa 87 anys i identificada amb la tomba martirial on va ser dipositades les despulles dels tres màrtirs cremats vius a l’amfiteatre l’any 259: el bisbe de Tàrraco Fructuós i dels seus diaques, Auguri i Eulogi. Unes despulles, però, que el segle VII, amb la invasió araboberber, es van dispersar per la geografia mediterrània, com ara a l’abadia de San Fruttuoso di Capodimonte, a Itàlia.

La intervenció, que de fet és una reexcavació, ha permès comprovar l’existència de la basílica de Sant Fructuós, verificar-ne l’estat de conservació i la rellevància com un dels primers vestigis paleocristians de l’Europa occidental. Segons Andreu Muñoz, és «un unicum que no es troba enlloc fora de Roma», i afegeix: «El redescobriment de l’absis i de la tomba sacra vol dir que la basílica paleocristiana de Sant Fructuós també podria ser reexcavada, recuperada i associada a la necròpolis».

Al seu parer, juntament amb la necròpolis, la basílica nord (al Parc Central) i tot el material museogràfic (sarcòfags, aixovars, etc.), «constitueix una àrea de cementiri i de culte martirial excepcional«.

D’altra banda, els treballs també han inclòs la neteja i la documentació fotogramètrica de la cripta dels Arcs (foto).

Referència històrica

Entre 1926 i 1933 l’arqueòleg i mossèn Joan Serra i Vilaró va excavar als terrenys de la Fàbrica de Tabacs. Va documentar una basílica construïda a partir d’una tomba sagrada, l’església més antiga coneguda a Tarragona. La tomba quedava al mig de la capçalera de l’església i a sobre hi havia l’altar eucarístic. Les evidències arqueològiques documentades per Mn. Serra i Vilaró li van fer concloure que en aquest sepulcre s’hi van enterrar les despulles martirials del bisbe de Tàrraco, Fructuós, i dels seus diaques, Auguri i Eulogi, cremats vius a l’amfiteatre l’any 259.

Més endavant, a finals del segle IV o inicis del V, amb l’oficialització del cristianisme, la tomba es monumentalitza amb la construcció de la basílica. Feia uns 39 x 18,50 metres, i presentava un absis semicircular flanquejat per dues estances amb funcions funeràries i de sagristia. Una d’aquestes dues estances és la Cripta dels Arcs. La basílica tenia tres naus, transsepte i un contraabsis als peus de la basílica. En el subsòl de les naus hi havia nombrosos enterraments. A la basílica també se li adossaven alguns mausoleus funeraris. Els fidels es volien inhumar en aquest espai eclesial o prop d’ell, a tocar de la tomba martirial.

En finalitzar les intervencions de Mn. Serra i Vilaró, les restes de la basílica van quedar colgades. No se sabia si, amb la construcció de la Tabacalera, s’havien conservat o destruït. Per això aquest era un dels objectius de la intervenció actual.

A la imatge de la dreta es veu l’aspecte dels fonaments de l’absis en les excavacions dels anys 30 i la ubicació de l’absis (núm. 1) en la planimetria de la basílica (extret del llibre La Tàrraco dels primers cristians, d’Andreu Muñoz).

L’equip.