• Contacto
  • Intranet
  • CAT
  • ES
  • EN

ICAC

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

  • Quiénes somos
    Investigadores en arqueología
    • Saludo del director
    • Institución
    • Organización
    • Personal
    • Memorias
    • Convenios
    • Igualdad
    • Presencia institucional
    • Excelencia en RH
    • Trabajar en el ICAC
    • Portal de la transparencia
    • Protección de datos
    • Perfil del contratante
    • Facturación electrónica
    • Contacto
  • Investigación
    Creamos conocimiento
    • Grupos de investigación
    • Personal investigador
    • Proyectos
    • Publicaciones científicas
    • Laboratorios
    • Ciencia abierta
    • Tesis doctorales
    • Acciones MSC
  • Formación
    Arqueólogos del mañana
    • Máster universitario en Arqueología Clásica Aplicada. Investigación y transferencia
    • Doctorado interuniversitario en Arqueología Clásica
    • Otros programas
  • Difusión
    Conectados con la sociedad
    • Actividades del ICAC
    • Actividades de los investigadores
    • Transferencia del conocimiento
    • Programa de radio
    • Patrimonio en 3D
  • Servicios
    Apoyo a la investigación
    • Centro de documentación y Biblioteca
    • Unidad de Estudios Arqueométricos
    • Servicio de publicaciones
    • Plataformas científicas
    • Unidad de Transferencia e Impacto Social
  • Actualidad
    Últimas novedades
    • Noticias
    • Agenda
    • Boletín Archeonea
    • Prensa
    • Suscripción

Noticias

/ Actualidad / Noticias / Entrevista

«Gràcies a l’epigrafia tenim testimoni d’11.000 persones en tres províncies romanes»

Entrevista24 marzo 2017

Aquesta investigadora romanesa ha fet una estada de recerca a l'ICAC.

Rada Varga

Babeș-Bolyai University (Cluj-Napoca, Romania)

Rada Varga és investigadora júnior de la Babeș-Bolyai University (Cluj-Napoca, Romania). Durant una estada de quinze dies a l’ICAC ha fet la conferència “Ancient population studies: from «classical» demography to SNA (network analyses)” en el Seminari d’epigrafia llatina “Poblament, demografia i estudis socials a partir de la documentació epigràfica”. Les seves línies d’interès i estudi són la història social de Roma, l’epigrafia, la prosopografia i les tecnologies aplicades al món clàssic, i actualment lidera el projecte Romans One by One.

Quin és l’objectiu del teu projecte Romans One by One?
Elaborar la primera base de dades completa amb totes les persones que trobem testimoniades a través de l’epigrafia a les províncies  romanes de Dàcia, Mèsia Superior i Mèsia Inferior. En tenim 11.000, però la xifra encara va creixent. És una eina viva que no parem de modificar i millorar.

El projecte s’acaba el setembre. En quina fase està?
Molt bona. Només falta introduir-hi els epígrafs preromans, grecs, de la província de Mèsia Inferior. Tot i que el projecte es limita cronològicament al període romà, també els volem fer constar. A més, el projecte inclou i es nodreix de projecte paral·lels, com per exemple el d’Imola Boda sobre inscripcions de Poetorio (Pannonia) i el meu, sobre professions.

Ara s’hi afegeix un altre subprojecte vinculat a l’ICAC.
Sí, a través de la Diana Gorostidi també hi entrarà un alumne a qui ella tutoritza el Treball de final de màster, Pablo Varona. Introduirà a la base de dades informació de Tarraco. Serà una manera d’engrandir el projecte i alhora testar-lo amb dades d’una província epigràficament molt diferent de Dàcia.

varga_2
La Dra. Varga a la biblioteca de l’ICAC.

Les 11.000 entrades recollides fins ara quin percentatge de la població representen?
Només el 0,5%, però representen milers de persones! Aquesta és la part pessimista de la recerca, tot i que en llocs com la Gàl·lia el percentatge encara és inferior, del 0,02%. Però l’objectiu no és fer demografia, sinó prosopografia i reconstruir el que anomenem “epigraphic habits”, és a dir, la pràctica de realitzar inscripcions i, per tant, saber “qui dedicava epígrafs a qui” en una àrea i període determinats. Com que tenim poques dades, les hem de treballar molt acuradament i extreure’n tant com puguem.

La tecnologia hi ajuda.
És clau: la nostra base de dades ens permet fer visible informació que fa 20 anys no hauríem pogut obtenir. Podem fer preguntes noves, fins i tot “jugar-hi”. Hi haurà resultats irrellevants des del punt de vista històric, però d’altres sens dubte ens permeten conèixer millor la societat en l’antiguitat.

La base de dades encara no és oberta.
L’estem acabant de polir i encara hi introduïm dades. Aquesta primavera una part ja serà d’accés obert, i progressivament ho anirà sent tot.

Conferència a la Sala d'actes de l'ICAC el 14 de març.
Conferència a la Sala d’actes de l’ICAC el 14 de març.

Parlem breument del teu projecte personal sobre professions?
Em centro en la part occidental de l’Imperi i treballo també amb fons escrites. He trobat molts més oficis i especialitzacions dels que em pensava, i casos en què les professions es desdibuixen. Quan acaba el productor i comença el venedor? També he fet un seguiment de quan les persones esmenten la professió en una pedra monumental o funerària. He arribat a la conclusió que respon a una preferència personal, independentment de l’estatus. Segons la persona, la professió forma més o menys part de la seva identitat.

Text i fotos: Carme Badia i Puig

COMPARTE:
Imprimir PDF
« Resolució provisional de la plaça de director de la UEA
Convocada la tercera beca per difondre Pere de Palol »

Actualidad

  • Noticias
  • Agenda
  • Boletín Archeonea
    • Histórico Archeonea
  • Prensa
  • Suscripción
Consorci integrat per:
Centre CERCA:
Centre acreditat:
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Teléfono: 977 24 91 33 · info@icac.cat
© 2025 ICAC · Aviso legal · Política de cookies
Esta web está en el PADICAT
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord