Els investigadors del GIAP (Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge) de l’ICAC donaran a conèixer al públic la riquesa arqueològica de la Vall de Núria i els resultats de les excavacions d’aquest estiu amb una conferència i una jornada de portes obertes.

D’una banda, el divendres 1 de setembre Josep Maria Palet i Pau Olmos faran la xerrada «El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, un paisatge cultural: actualitat de la recerca arqueològica en l’espai altimontà i noves propostes de patrimonialització» (Hotel Vall de Núria, 22 hores).

D’una altra banda, hi ha previstes dues visites de portes obertes l’endemà, dissabte 2 de setembre, en companyia dels mateixos investigadors. Una a les 10:30 h a l’excavació de la cova del Forat de l’Embut i una altra a les 16 hores a l’excavació de la Coma de Gombrèn. Les visites estan obertes a tots els visitants de la Vall de Núria habituats a fer travesses de muntanya de petit recorregut. Duren unes dues o tres hores i són gratuïtes.

Entre el 28 d’agost i el 6 de setembre d’aquest 2017 el GIAP emprendrà una nova campanya arqueològica al Pirineu, i en concret excavarà la cova del Forat de l’Embut, on s’han documentat evidències dels primers pobladors de la Vall de Núria durant la prehistòria.

→ En parlen Josep M. Palet i Pau Olmos en aquesta entrevista a la ràdio de Sant Joan de les Abadesses (31/8/2017).

Set anys de recerca del GIAP

Des del 2010 l’equip d’arqueòlegs del GIAP, dirigits per Josep Maria Palet, porta a terme prospeccions i excavacions arqueològiques anuals a la zona de les capçaleres del Ter i del Freser (Ripollès).

La recerca ha evidenciat una forta antropització d’aquestes valls pirinenques des de la prehistòria (IV-III mil·lennis aC) fins a l’època contemporània. Les bones pastures i la facilitat d’accés a punts d’aigua van permetre l’establiment de comunitats ramaderes des del Neolític, i fins ara s’han documentat més de 400 estructures arqueològiques relacionades sobretot amb l’activitat ramadera, com ara orris, pletes, tancats i munyidores. Es tracta d’un important patrimoni arqueològic que va estar en ús fins a mitjan segle XX.

La llarga ocupació humana de la zona l’han pogut concretar els arqueòlegs del GIAP en quatre grans fases: el període Neolític, en què s’implanten les primeres comunitats ramaderes a l’àrea de la Coma de l’Embut i la Coma del Freser; l’època romana, quan aquestes valls estarien sota l’àrea d’influència de les poblacions ceretanes i de la ciutat romana de Llívia; l’època tardoantiga i alt-medieval (segles VI-XI), en què es tenen les primeres evidències arqueològiques de ramaderia transhumant de llarg recorregut entre la plana litoral i la muntanya, i finalment l’època moderna (segles XVI-XVIII), quan s’evidencia una intensificació significativa de les activitats  ramaderes a les valls de Núria i del Freser.

Les activitats dels dies 1 i 2 de setembre del 2017 s’emmarquen dintre d’un projecte més ampli de posada en valor del patrimoni arqueològic d’alta muntanya, que compta amb la col·laboració de l’ICRPC, de l’IPHES  i amb el suport de l’Estació de Muntanya de Vall de Núria, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i de Freser i l’Ajuntament de Queralbs.

Es tracta d’un projecte pioner en aquesta zona que pretén no només donar a conèixer aquest patrimoni al gran públic, sinó fer partícips els agents del territori en el procés de patrimonialització, mitjançant la creació d’eines de gestió i la realització de sessions de formacions específiques sobre patrimoni arqueològic d’alta muntanya dirigides a tècnics d’esports de muntanya, guies, guardes de refugi, excursionistes i tècnics de patrimoni i turisme.