La rada portuària del port de Tàrraco tindria una profunditat d’entre 9 i 11 metres en el punt més fondo i l’espai d’ancoratge ocuparia una superfície d’entre 15 i 17 hectàrees. Aquests són dos dels principals resultats de l’estudi que s’està portant a terme dins del projecte europeu Portuslimen amb la col·laboració de l’ICAC.

“Per extensió, el port de Tàrraco es pot comparar amb ports d’escala regional com el port de Leptis Magna (Líbia), però no amb grans ports com Porto, el port de Roma, o Alexandria”, explica Simon Keay (University of Southampton), líder del projecte. Una grandària modesta, però, no vol dir que l’activitat econòmica que generava Tàrraco fos petita, perquè l’estructura comercial marítima era molt més complexa.

En aquest sentit, “el port de la Tàrraco romana no s’ha d’entendre com un sol port, sinó com un port del Mediterrani que dóna servei a una gran àrea i està en un context d’altres ports del litoral tarraconense, com el port del Mèdol i de Salou”, afirma Josep M. Macias, investigador de l’ICAC i col·laborador del projecte Portuslimen a Tarragona. Tàrraco, doncs, especialment entre els segles I aC i II dC, era “el focus de tot un sistema de ports petits i mitjans, embarcadors, etc.”

La investigació s’ha fet gràcies a una doble metodologia, duta a terme a la Part Baixa de Tarragona el novembre del 2015: prospeccions geofísiques i perforacions per llegir la seqüència sedimentològica del port. Els resultats s’han presentat avui a l’ICAC arran del seminari internacional La recerca arqueològica al port romà de Tàrraco.

El projecte europeu Portuslimen – Rome’s Mediterranean Ports (2015-2019) comprèn 30 ports romans de la Mediterrània situats en 9. Estudiar la Mediterrània globalment com un únic sistema de ports, superant la dicotomia est/oest, i no estudiar port per port, és l’objectiu principal de la recerca. Simon Keay destaca entre els temes que s’analitzen la topografia dels ports, l’organització de l’activitat comercial i la jerarquia i les connexions comercials i socials entre ells.