L’assentament visigot de València la Vella, situat a Riba-roja de Túria (València), el podria haver fundat a mitjan segle VI el rei Leovigild per la seva ubicació estratègica i militar. És la principal conclusió un cop estudiada la ceràmica trobada en aquest enclavament en el transcurs del II Curs d’arqueologia cristina i visigoda a València la Vella.

La formació es que va dur a terme el juliol coorganitzada  per l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, l’àrea de Cultura de la Diputació de València i l’ICAC, sota la direcció de Josep M. Macias (ICAC), Albert Ribera (SIAM) i Miquel Rosselló.

La ceràmica és sobretot àmfores utilitzades per a la importació de vi i oli. Segons els investigadors, la creació del jaciment es remuntaria a l’any 550 i duraria fins a 700 aproximadament, data que coincideix amb l’arribada dels musulmans, el 713.

El recinte tindria un caràcter militar, a partir del centre fortificat construït originàriament i assentat sobre una àrea de 4,8 hectàrees. La funció seria tant defensiva com d’expansió, en una ciutat de nova planta que permetia controlar un territori perifèric que els visigots acabaven d’adquirir. És l’època de plena crisi del regne visigot (550-570), amb la guerra civil entre els reis Agila i Atanagild, l’ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció del rei Leovigild, que va permetre superar la crisi i posar les bases d’un regne fort i consolidat.

Els voltants de la ciutat de València formaven part d’una frontera militaritzada en la qual es va albirar la contesa entre els visigots i els bizantins fins a l’expulsió d’aquests últims, cosa que explica la importància estratègica de l’assentament de Riba-roja de Túria.

Les troballes d’enguany també constaten que el final de València la Vella no es va deure la  destrucció dels seus oponents sinó al lent abandó que hi va haver entre finals del segle VII i inicis del VIII. Així, València la Vella i el palau del Pla de Nadal, també d’època visigoda, es van succeir sense coincidències temporals.

A les troballes d’aquest any s’hi ha d’afegir les de la campanya anterior, el 2016: tres torres de l’antiga muralla i diverses àmfores procedents d’Eivissa, el mar Egeu i Tunísia, a més d’una gran plaça a la part baixa, diversos murs i nombrós material i objectes de l’antiga fortificació.

Models 3D del jaciment:

Visigothic settlement of the «ancient» València