Les imatges de georadar mostren la trama urbana d’una població de més de 2,5 hectàrees, abandonada cap a l’any 200 aC
L’ús del georadar ha permès descobrir 2,5 hectàrees d’una gran ciutat ibera soterrada al municipi de Banyeres del Penedès. Es tracta d’una població d’una importància comparable a la d’Ullastret, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. La troballa s’ha fet en el marc del projecte de recerca liderat pels professors de la Universitat de Barcelona (UB) Joan Sanmartí i Jaume Noguera i per Maria Carme Belarte (ICREA i ICAC).
S’ha presentat avui al vespre al mateix municipi, amb la presència d’Amadeu Benach, alcalde; Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya; Joan Gómez Pallarès, director de l’ICAC; Jaume Buxeda, vicedegà de recerca de la Facultat de Geografia i Història de la UB, i Joan Olivella, diputat delegat dels Serveis d’Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona.
Els resultats de la prospecció geofísica, realitzada per l’empresa SOT Prospecció Arqueològica i dirigida per Roger Sala, mostren bona part d’una ciutat amb una estructura viària força regular formada per carrers paral·lels i amples, creuats per vies més estretes. Fins ara s’han identificat uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat.
Hauria estat la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d’aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s’estén entre el massís de Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien com a gran capital a Kesse, actual Tarragona.
Ja unes excavacions preventives als anys 80 i 90 van apuntar la possible existència del gran assentament que ara mostra el georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsòl. Pel que fa la cronologia, la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs d’excavació indiquen que ja existia un nucli de població en el segle VI aC, que va perdurar fins a l’entorn l’any 200 aC, quan es va abandonar en relació amb la Segona Guerra Púnica o les revoltes indígenes posteriors.
Els investigadors tenen la intenció de fer enguany una primera excavació, un sondeig per comprovar els resultats en les zones de més difícil interpretació. Tot seguit s’iniciaran els treballs d’excavació en extensió, en coordinació amb l’Ajuntament. «El resultat del georadar facilitarà enormement la tasca d’excavació, ja que permetrà gestionar i planificar els treballs; encara que sempre hi ha elements que no estan clars. Per exemple, sembla que hi ha construccions i trama urbana més enllà del sistema defensiu al sud de la població», explica el professor Noguera.
Vídeo de la recerca: El georadar permet veure una gran ciutat ibera soterrada a Banyeres del Penedès
L’Ajuntament de Banyeres del Penedès passarà a ser el propietari del conjunt dels terrenys, ja que està prevista comprar-los en els pròxims mesos. El consistori està fent els tràmits per poder començar les excavacions juntament amb la UB, sempre amb la intenció de divulgar i mostrar al públic el jaciment. Per l’alcalde de Banyeres, Amadeu Benach, aquesta «és una gran troballa, important no només per al nostre municipi sinó per al conjunt del país».
La recerca sobre aquesta nova ciutat es fa en el marc del projecte Caracterización de los asentamientos urbanos en la costa de la Iberia septentrional (siglos VI-III aC), finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat, alhora que el jaciment forma part del projecte de recerca de la UB «El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la Protohistòria i l’època romana republicana».
