• Contacto
  • Intranet
  • CAT
  • ES
  • EN

ICAC

Institut Català d'Arqueologia Clàssica

  • Quiénes somos
    Investigadores en arqueología
    • Saludo del director
    • Institución
    • Organización
    • Personal
    • Memorias
    • Convenios
    • Igualdad
    • Presencia institucional
    • Excelencia en RH
    • Trabajar en el ICAC
    • Portal de la transparencia
    • Protección de datos
    • Perfil del contratante
    • Facturación electrónica
    • Contacto
  • Investigación
    Creamos conocimiento
    • Grupos de investigación
    • Personal investigador
    • Proyectos
    • Publicaciones científicas
    • Laboratorios
    • Ciencia abierta
    • Tesis doctorales
    • Acciones MSC
  • Formación
    Arqueólogos del mañana
    • Máster universitario en Arqueología Clásica Aplicada. Investigación y transferencia
    • Doctorado interuniversitario en Arqueología Clásica
    • Otros programas
  • Difusión
    Conectados con la sociedad
    • Actividades del ICAC
    • Actividades de los investigadores
    • Transferencia del conocimiento
    • Programa de radio
    • Patrimonio en 3D
  • Servicios
    Apoyo a la investigación
    • Centro de documentación y Biblioteca
    • Unidad de Estudios Arqueométricos
    • Servicio de publicaciones
    • Plataformas científicas
    • Unidad de Transferencia e Impacto Social
  • Actualidad
    Últimas novedades
    • Noticias
    • Agenda
    • Boletín Archeonea
    • Prensa
    • Suscripción

Noticias

/ Actualidad / Noticias / Difusió

Una troballa epigràfica de l’ICAC reconsidera que un poema d’Eugeni de Toledo sigui fals

19 enero 2018

Inscripció sobre os documentada a Aiguafreda. Foto: Sioba Grande Domínguez.

L’ICAC ha trobat inscrit un vers d’Eugeni de Toledo que fins ara es considerava espuri i només es coneixia per dos manuscrits. La inscripció és sobre una plaqueta d’os documentada en una necròpolis d’Aiguafreda i que tant l’arqueologia, la paleografia com l’epigrafia daten del segle VII, el segle en què va viure Eugeni. La novetat s’ha publicat recentment a la revista Aevum.

Es tracta d’una peça de luxe, perquè l’os està molt ben treballat i presenta una cal·ligrafia de prestigi. Per la forma i el contingut, i per altres exemples, devia estar encastat en un bastó. El vers fa parlar aquest objecte i es pot traduir així: “Jo et porto a tu, ancià, mentre tu em portes, i dono estabilitat a les teves passes”.

Eugeni de Toledo (c. 605-657), bisbe de Toledo i poeta, va escriure molts poemes dedicats a objectes de la vida quotidiana (el bastó en seria un) i també dedicats a la vellesa i la decrepitud. Va ser molt conegut en vida i poc després de la seva mort els seus versos ja es feien servir molt.

La troballa és important perquè es tracta del primer vers d’un poema de quatre, “In baculo”, del qual fins ara només se’n tenia dos únics testimonis, dos manuscrits del segle XI. Tots els editors coincidien a rebutjar l’autenticitat d’aquesta composició pels quatre segles de diferència entre la mort d’Eugeni i la data dels manuscrits i perquè un d’ells, el Códice de Azagra, inclou el poema com a afegit, dins de l’apèndix (n’és el número 26). Fins i tot el filòleg i codicòleg de referència P. Farmhouse la considera una obra pseudoeugeniana.

La novetat és que la peça d’Aiguafreda pertany indubtablement al segle VII: per raons paleogràfiques (ho indica la forma de les lletres, el ductus), pels paral·lels d’inscripcions cristianes hispàniques de la mateixa època i també per raons arqueològiques. El tipus de ceràmica documentada junt amb la peça coincideix de manera inequívoca amb la ceràmica del segle VII.

La inscripció, doncs, és de ple segle VII, i si no va ser inscrita en vida d’Eugeni ho havia de ser al cap de molt poc la seva mort. Com apunta Joan Gómez Pallarès, filòleg clàssic a més de director de l’ICAC, “o algú s’inventa el vers inspirat per Eugeni, que tenia molta fama, o bé va ser escrit pel mateix Eugeni”. De fet hi ha dues altres inscripcions de la mateixa època a les províncies de Sevilla i Toledo, en aquest cas funeràries, que copien literalment versos d’Eugeni i els editors els consideren autèntics.

Conjunt arqueològic i monumental d'Aiguafreda de Dalt.
Conjunt arqueològic i monumental d’Aiguafreda de Dalt.
Gènesi de la troballa

El fragment d’os prové d’una excavació a l’abocador d’una necròpolis d’Aiguafreda, dirigida per Arnau Garcia en el marc del projecte Paisatges culturals de l’Alt Congost. En el decurs de la neteja del material al laboratori, feta per Abel Gallego, va aparèixer aquesta peça. Joan Gómez de seguida va reconèixer la inscripció com a vers, concretament un hexàmetre, i el va localitzar en l’apèndix de l’obra d’Eugeni.

L’article

Gómez Pallarès, J.; Garcia, A.; Colominas, L.; Gallego, A.; Roig, J.; Oliver, J., «La tradición apócrifa de Eugenio de Toledo a la luz de un nuevo hallazgo epigráfico», Aevum, 91.2, p. 295-310. JCR (ISI), SCOPUS, Carhus+A / 11.0 (ICDS).

COMPARTE:
Imprimir PDF
« Publicat el primer vídeo de la sèrie “ArcheoClips. T’expliquem l’arqueologia»
Un investigador de l’ICAC analitza un llibre inèdit de l’arqueòleg Hernández Sanahuja »

Actualidad

  • Noticias
  • Agenda
  • Boletín Archeonea
    • Histórico Archeonea
  • Prensa
  • Suscripción
Consorci integrat per:
Centre CERCA:
Centre acreditat:
Plaça d’en Rovellat, s/n, 43003 Tarragona
Teléfono: 977 24 91 33 · info@icac.cat
© 2025 ICAC · Aviso legal · Política de cookies
Esta web está en el PADICAT
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord