L’estudi de la ciutat antiga esdevé l’eix vertebrador que articula la recerca sobre la societat clàssica. La ciutat fou l’epicentre polític , social i econòmic de l’Imperi, i cadascuna de les urbes esdevingueren un petit reflex de Roma en el seu territori d’influència.
La ciutat és complexitat i diversitat alhora. La seva anàlisi ens mostra l’evolució i adaptació de les comunitats humanes al seu entorn i les seves circumstàncies. La ciutat esdevé el registre de la nostra història mediterrània i és l’agent que interactua amb les altres comunitats que integren un sentiment de pertinença global.
La recerca científica que s’hi desenvolupa posa de manifest la diversitat de continguts i materials que aporten cadascuna d’elles en les seves àrees específiques. L’urbanisme o l’arquitectura privada o pública –sigui de lleure, culte o de representació política– són els components més visibles d’aquesta recerca, darrere de la qual subjau l’expressió i la jerarquització del poder establert. En aquest marc s’inclou l’art antic, l’epigrafia, l’arquitectura funerària, etc. I darrere de tot això, la ciutat com a exponent del desenvolupament tecnològic en el camp de l’arquitectura o en el traçats dels equipaments urbans indispensables per una comunitat humana nombrosa i saludable.
Tarraco esdevé el principal exemple d’aquesta realitat material i investigadora. Però també coneixem altres dimensions de ciutat romana com Guissona, Llívia, Tortosa, Terrassa, etc. Els seus estudis específics, així com la interacció sobre el territori, reflecteixen la diversitat dels patrons d’intervenció i gestió en una terra diversa.
Consulta los proyectos asociados
