Aquest projecte de tesi parteix del treball realitzat per a l’obtenció del Diploma d’Estudis Avançats (DEA) «Estudio estratigráfico y funcional de los espacios de Molí d’Espígol (Tornabous Urgell): transformación, elaboración y consumo de alimentos». Té com a objecte l’estudi dels actes alimentaris i la seva significació sociocultural a partir de la seva contextualització en els espais d’hàbitat del món ibèric septentrional (segles VI-II aC). A partir de l’anàlisi de diferents jaciments del territori català (nord, centre-sud i occidental), representatius de les àrees geogràfiques o grups ètnics documentats.
Es parteix del pressupòsit que l’alimentació i els hàbits alimentaris són elements amb un fort sentit de caracterització social, de llarga perdurabilitat i resistència, delimitadors de les esferes culturals de les poblacions. Per una altra banda, segments d’aquest «sistema alimentari», com ara el procés de consum, resulten fonamentals a l’hora d’establir una aproximació a l’estudi de les identitats personals i de com el poder es relaciona amb aquestes com un mecanisme més de la reproducció social. L’estudi d’aquesta problemàtica es planteja des d’una òptica interdisciplinària que combina el vessant arqueològic (anàlisi de les evidències procedents de jaciments), el recull i comparació amb les informacions històriques que proporcionen les fonts clàssiques, la tradició mediterrània i l’aportació de l’antropologia cultural.
Durant els primers mesos de treball, es va establir la metodologia d’actuació, ja començada amb el treball de DEA (2007). En aquell moment es van establir certs pressupostos teòrics i una metodologia que s’ha anant perfeccionant per adaptar-la a la gran quantitat d’informació obtinguda dels diferents jaciments. Alhora es va dur a terme una exhaustiva recerca bibliogràfica, per dues bandes. En primer lloc, es va realitzar un estudi de caire antropològic, amb l’objectiu d’una major preparació en el moment d’observar i interpretar les dades disponibles. En segon lloc, un recull bibliogràfic de tota la documentació relacionada amb el jaciments inclosos en la tesi (articles, monografies, informes i memòries d’excavació). També es va iniciar l’obtenció de dades directament sobre els jaciments parant especial atenció als agençaments interns encara visibles (e.g. fogueres, banquetes, raconeres).
Tot això, unit a l’estudi del material ceràmic, constitueix una de les bases més importants en la interpretació funcional dels espais i l’aportació de l’antropologia cultural.
