The Ager Tarraconensis Project (PAT) has studied an area of the Baix Camp region, focusing on landscape studies. An evaluation of sites of military importance has shown that, within the PAT area of study, visual control points from Iberian times did not survive into the Roman era. The Romans set up military control points next to the main towns from the Iberian era, as well as some strategic points on the coastal hills. The structure of the countryside’s population also underwent a radical change in the 2nd and 1st century BC, together with a totally new division of agricultural land. A study of how water was managed has provided important findings for the countryside. It has been deduced that the significant linen production industry mentioned in various sources was located on the banks of the River Francolí due to the location of bleaching grounds in this area. The irrigation channels that brought water via dams on the Francolí River and the rivercourse of Maspujols fed pottery industries, crops and installations of baths and fountains for the villas. In summary, these were very significant changes in the subsequent evolution of the landscape at the Camp de Tarragona.
Search Results for: ager+tarraconensis
El vidre
Els estudis de paisatge al territori de la ciutat romana de Tarraco
Aportacions de la prospecció arqueològica a l’estudi diacrònic de les dinàmiques del poblament rural antic al Vallès Oriental (segles V aC-v dC).
The contributions of archaeological surveying to the diachronic study of the ancient rural sett lement dynamics in the Vallès Oriental region (5th c. BC – 5th c. AD)
Abstract
Since 2005, the Vallès Oriental area, located in a peri-urban basin near the city of Barcelona, has been the subject of a landscape archaeology research project undertaken by the Landscape Archaeology Research Group (GIAP) hosted by the Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC). Within the framework of this project, a biannual archaeological survey programme (2008-2009) has been carried out with the aim of improving the quantity and quality of the available archaeological information. Archaeological surveys and fieldwalking have allowed us a) to check the basic information about the archaeological sites (location, extension, typology, chronology), b) to expand (and improve) the archaeological data, and c) to identify new archaeological sites. This paper is focused on the contribution of archaeological surveying to the diachronic study of ancient rural settlement dynamics.
Resum
Des de l’any 2005, el Vallès Oriental ha estat objecte d’un projecte de recerca en arqueologia del paisatge desenvolupat pel Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge (GIAP) de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). En el marc d’aquest projecte, s’ha desenvolupat un programa biennal (2008-2009) de prospecció arqueològica dirigit principalment a millorar quantitativament i qualitativament la informació arqueològica disponible. Els treballs de prospecció intensiva i extensiva ens han permès: a) verificar la informació bàsica dels jaciments ja inventariats (localització, extensió, tipologia, cronologia, etc.; b) ampliar i millorar les dades arqueològiques materials; c) identificar jaciments arqueològics inèdits. El present article se centra en la contribució de la prospecció arqueològica a l’estudi diacrònic de la dinàmica del poblament rural antic.
La ceràmica comuna tarraconense
Els objectes metàl·lics
La numismàtica
Les ceràmiques romanes corínties dels Antigons
Valoració general i conclusions
“Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana”
Entrevista als investigadors de l’ICAC Ramon Járrega i Marta Prevosti
“Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana”
Parlem amb els doctors Ramon Járrega i Marta Prevosti, investigadors de l’ICAC i editors del volum del Projecte Ager Tarraconensis dedicat a la la vil·la romana dels Antigons (Reus). El llibre, titulat Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona, es presenta el 28 de juliol al Museu de Reus Salvador Vilaseca.
La vil·la dels Antigons ha merescut un volum monogràfic dins la sèrie Ager Tarraconensis. Per què?
Perquè és una de les vil·les romanes més importants i fastuoses del Camp de Tarragona i es coneixia molt poc. Fer-ne una monografia era un deute històric amb el patrimoni! Era un pecat que no n’hi hagués cap.
Fins ara era un jaciment inèdit?
Quasi inèdit! Sols hi havia algun article sobre l’escultura d’Eva Koppel i alguna notícia de l’excavació, a més d’alguna referència a la producció d’àmfores i als materials ceràmics tardoantics.
De la vil·la no en queda res.
Sí, malauradament no en queden restes visibles. L’altra part de pecat és que està quasi pràcticament destruïda per una fàbrica de pinsos. La fàbrica es va edificar a finals dels anys 70, quan encara no hi havia ni el Servei d’Arqueologia.
Què va passar?
De manera voluntària i de pressa i corrents la directora del Museu de Reus, Lluïsa Vilaseca, i un joveníssim Jaume Massó, actual arqueòleg de l’Institut Municipal de Museus de Reus, juntament amb Ramon Capdevila, van salvar el que van poder. Van excavar una mica del que va resultar que era el nimfeu, van recollir molts materials anant darrere les màquines, que van servir per omplir una pila de caixes que avui estan al museu, també van fer croquis…
Tot aquest material ha quedat recollit al llibre?
Sí. Una de les feines que hem fet, tot i que l’estratigrafia no és fiable, és interpretar tot el material, sobretot les deixalles trobades a l’abocador de principis del segle III, amb molta presència de ceràmica.
Dèieu que era una vil·la de les “més importants i fastuoses”.
De gran categoria, sí. Un element clau per dir que es tractava d’una vil·la potent és la presència del nimfeu (font monumental). De vil·les amb nimfeus a Catalunya no n’hi ha gaires, no arriben a mitja dotzena: a la vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar), a la vil·la dels Munts (Altafulla), a la vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), potser a Can Jaume de Granollers i als Antigons.
Quina va ser l’època d’apogeu dels Antigons?
Els segles II-III, l’època de construcció del nimfeu, tot que no ho sabem del cert. Al segle I segur que ja tenia una important potència econòmica, i les restes d’època republicana ens posen el dubte de què era en aquell període, si un tugurium (cabana) o ja una vil·la.
On radica la potència econòmica de la vil·la?
Les vil·les eren explotacions agropecuàries però també indústries. Als Antigons hi havia taller tèxtil, terrisseria i producció de vi. Destaca el taller tèxtil, sensacional, un element purament econòmic, no de prestància de la vil·la. És molt poc conegut.
Què té d’especial?
Normalment, els tallers s’identifiquen pels pesos dels telers, les fusaioles… Però als Antigons l’hem vist a través d’eines d’os, agulles i punxons, que no és gens habitual. N’hi ha en gran quantitat, de manera que fa pensar que hi havia una instal·lació considerable, que no respon simplement al treball de les dones de la casa.
La ramaderia era igualment important?
Sí, molt. Al volum 1 (Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural) ja vam publicar l’estudi de la fauna de la vil·la. Segons Sílvia Valenzuela Lamas, o bé era una propietat molt extensa o bé tenia una potència agropecuària prou forta per poder anar renovant el bestiar de treball. Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana.
Què més destacaríeu?
Una cosa bonica és que surt tres o quatre cops incís en peces de ceràmica de terra sigil·lada, la vaixella de taula, el nom d’un tal Statutus.
El propietari?
Segurament. Com explica Diana Gorostidi, era un joier de Tàrraco, que es va fer ric a ciutat i que surt esmentat en una làpida de la necròpolis del Francolí. Fa com feien tots els romans rics: invertir comprant i explotant una propietat agrícola, construint-se un palau al camp.
Era on residia?
Segurament no, però hi podia anar sovint, perquè és prou a prop de Tàrraco. Es tracta d’una vil·la suburbial, un tipus de vil·la que, com ja explicava Plini, permetia passar-hi l’otium i dormir-hi després d’haver passat una jornada dedicada a la política i el negotium a la ciutat.
Tàrraco era la capital de la Hispània Citerior.
Sí, la província més gran de l’Imperi romà. Era molt potent i tenia un territori molt gran. És normal que tot aquest espai rural al voltant de Tarragona estigués ocupat per vil•les: cases de camp amb explotació agropecuària que permet considerar-les vil·les i no simples pagesies.
Tot i l’estat de destrucció dels Antigons, s’hi podria excavar?
Tant de bo! Està molt arrasat, però es podria excavar la meitat del nimfeu i una mena de cisterna romana, que no sabem quina sorpresa ens portaria.
Text i fotos: Carme Badia i Puig
Juliol del 2014
