Search Results for: ager+tarraconensis

Pésame por la muerte del prof. Simon Keay

9 abril 2021 by Maura Lerga Felip

Desde el ICAC os queremos hacer llegar nuestras condolencias por la muerte del Profesor Simon Keay, compañero y miembro del Consejo Científico Asesor del Instituto.

Simon estuvo vinculado a la arqueología romana de Hispania desde los años 80, como resultado de los trabajos arqueológicos que dirigió en el Ager Tarraconensis y que marcaron toda una generación de arqueólogos en Catalunya.

Fue, además, asesor científico del ICAC desde su creación y miembro muy activo del Consejo Científico Asesor (SAB) desde 2010. En diferentes ocasiones, trabajó estrechamente amb distintos investigadores e investigadoras del ICAC. Los últimos años, ha destacado por la dirección del proyecto Portus y el proyecto Roman Mediterranean Portus (Portus Limen), financiado por una ERC Advanced Grant y con el que también colaboró el ICAC.

Siempre lo recordaremos con afecto e inmensa gratitud. Sit tibi terra levis.

I Simposi TIR-FOR sobre cartografia digital

23 octubre 2020 by Maura Lerga Felip

Arriba el I Simposi TIR-FOR, organitzat per la Comissió Internacional per a la TIR-FOR; un espai on poder reflexionar i debatre sobre la interacció indissociable entre la cartografia digital i la recerca sobre poblament, territori i topografia arqueològica.

L’organització ha decidit fer la inscripció gratuïta per a tothom que vulgui seguir les presentacions telemàticament, però cal fer una inscripció prèvia per a obtenir l’enllaç de les videoconferències, aquí.

Descarrega’t el programa (cat)

Descarga el programa (es)

Download full program (en)

DILLUNS, 26 D’OCTUBRE DE 2020

8:30 h. Inauguració del simposi.

Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, IEC i Josep Guitart, president de la Comissió Internacional TIR-FOR.

SESSIÓ 1. PRESENT I FUTUR DEL PROJECTE INTERNACIONAL TIR-FOR

PRESIDEIX: Josep Maria Palet (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC)

8:40 h. Ponència. «The new digital TIR-FOR project».

Marta Prevosti (ICAC-IEC), Pau de Soto (ICAC), Núria Romaní (ICAC – Universitat Autònoma de Barcelona, UAB), Ada Cortés (Universitat de Roma La Sapienza – ICAC) i Josep Guitart (IEC).

9:10 h. «International World Map: a history spanning centuries».

Luisa Migliorati, Laura Ebanista i Ilaria Trivelloni (Universitat de Roma La Sapienza).

9:40 h. Pausa cafè.

10:00 h. «TIR-FOR Romania. State of research».

Florin-Gheorghe Fodorean (Universitat Babeș-Bolyai).

10:30 h. «Mapping the barbarian world – outline of the issues».

Judyta Rodzińska (Universitat Jagellònica).

11:00 h. «From map to gazetteer and back again».

Georgios Zachos (Academy of Athens, Research Center for Antiquity) i Vyron Antoniadis (National Hellenic Research Foundation, Institute of Historical Research).

11:30 h. «Le projet TIR-FOR et la Carte Nationale des Sites Archéologiques et des Monuments Historiques».

Fathi Bejaoui i Moèz Achour (Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia).

12:10 h. DISCUSSIÓ.

SESSIÓ 2. MAPES DIGITALS DEL MÓN ROMÀ I APLICACIONS ESPECIALITZADES

PRESIDEIX: Luisa Migliorati (Universitat de Roma La Sapienza)

12:40 h Ponència. «Digital Maps and historical gazetteers: function and importance for digital historical research».

Johan Åhlfeldt (Universitat de Göteborg).

13:25 h. DISCUSSIÓ.

13:40 h. Pausa dinar

PRESIDEIX: Florin-Gheorghe Fodorean (Universitat Babeș-Bolyai)

15:00 h. «From ‘Flatland’ to the real world. Archaeological mapping in the digital age».

Jacopo Turchetto (Universitat de Pàdua).

15:30 h. «Reconstructing Medieval Landscapes: the Austrian Research Project Tabula Imperii Byzantini and its Work in Western Anatolia».

Andreas Külzer (Austrian Academy of Sciences, Division of Byzantine Research).

16:00 h. «AdriAtlas – Atlas informatisé de l’Adriatique antique».

Francis Tassaux (Institut Ausonius – Universitat Burdeus-Montaigne).

16:30 h. «Aquitaviae, projet de carte dynamique participative des voies de l’Aquitaine romaine».

Clement Coutelier i François Didierjean (Institut Ausonius – Universitat Burdeus- Montaigne).

17:00 h. «Viator-e. The roads of the Western Roman Empire».

Pau de Soto (ICAC).

17:30 h. Pausa cafè.

18:00 h. PRESENTACIÓ DELS PÒSTERS.

PRESIDEIX: Núria Romaní (ICAC-UAB)

PÒSTERS

«Digital resources for mapping the population movement in the Roman Empire». Jesús Ignacio Jiménez Chaparro i Alicia Ruiz Gutiérrez (Universitat de Cantàbria, Grup AHIR).

«Multi-sensor and multi-temporal mapping of the Roman city of Pollentia (Alcúdia, Mallorca): the ARCHREMOTELANDS project approach». Eduard Angelats (Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, CTTC/CERCA – Geomatics division), Francesc C. Conesa (ICAC), Catalina Mas Florit (Universitat de Barcelona, UB – Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica ERAAUB), Marc Salom (investigador independent), Miguel Ángel Cau Ontiveros (UB- ERAAUB).

«Big Earth Data and multi-temporal vegetation trends in north-western Mallorca: implications for the optimal monitoring of archaeological cropmarks». Francesc C. Conesa (ICAC), Eduard Angelats (CTTC/CERCA – Geomatics division), Catalina Mas Florit (UB-ERAAUB), Agustin Lobo (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera – CSIC), Miguel Ángel Cau Ontiveros (UB-ERAAUB).

«The contribution of the digital cartography to the reconstruction of the ancient walls of Brundisium». Giovanna Cera (Universitat de Salento).

«La lettura del paesaggio antico per la definizione dell’Ager Hatrianus interno. Il pagus di Cellino Attanasio». Davide Mastroianni (Grup de Recerca del Mezzogiorno Medieval, GRIMm).

DIMARTS, 27 D’OCTUBRE DE 2020

SESSIÓ 3. ELS ESTUDIS DE PAISATGE, POBLAMENT I TOPOGRAFIA ARQUEOLÒGICA I LA CARTOGRAFIA DIGITAL

PRESIDEIX: Georgios Zachos (Academy of Athens, Research Center for Antiquity)

8:30 h. Ponència. «Anàlisi del paisatge integrat: més enllà de la distribució de jaciments».

Héctor Orengo i Josep M. Palet (ICAC, Grup de recerca GIAP).

9:15 h. Discussió.

9:25 h. «Landscape archaeology in northern Dacia. Potaissa and its surroundings».

Florin-Gheorghe Fodorean (Universitat Babeș-Bolyai).

9:55 h. «Geospatial-economic studies and archaeological data analysis applied to ancient viticultural landscapes. The case of Laetanian Roman wine, Hispania Citerior Tarraconensis».

Antoni Martin Oliveras i Victor Revilla (UB-CEIPAC), Lisa Stubert (Universitat de Potsdam – Institute of Environmental Sciences and Geography) i Sebastian Vogel (Leibniz Institute for Agricultural Engineering and Bioeconomy, ATB).

10:25 h. Pausa cafè.

PRESIDEIX: Judyta Rodzińska (Universitat Jagellònica)

10:45 h. «Assentaments militars romans del nord-est de la Hispania Citerior (Catalunya i la vall de l’Ebre) en les primeres etapes de la romanització. Estudi del cas i proposta de caracterització i identificació».

Laia Catarineu (UAB).

11:15 h. «La realización de mapas de densidades para la investigación del poblamiento antiguo. El entorno del Bajo Guadalquivir (SO de España) entre los siglos II y IV d. C. como caso de estudio».

Luis-Gethsemaní Pérez-Aguilar (Institut d’Arqueologia – Mèrida, CSIC – Junta de Extremadura).

11:45 h. «Dehesa de Bolaños y Cortijo de Frías. Análisis histórico-arqueológico e interpretación de su paisaje en época romana».

Francisco Javier Catalán González (Universitat de Cadis).

12:15 h. «The Calore river: Settlements and Roads in the Roman Time».

Pierfrancesco Izzo (Investigador independent) i Giuseppina Renda (Universitat de Campania Luigi Vanvitelli).

12:45 h. «The territory of Roman Barcino: methodological advances applied to the study of a centuriated landscape».

Josep Maria Palet (ICAC), Maria Jesús Ortega (ICAC) i Carme Miró (Servei d’Arqueologia de Barcelona).

13:15 h. Pausa dinar.

PRESIDEIX: Ada Cortés (Universitat de Roma La Sapienza – ICAC)

14:45 h. «Rescue archaeology data and GIS redefining a classical town: the Roman city of Palma (Mallorca, Balearic Islands)».

Bartomeu Vallori Márquez (UB-ERAAUB).

15:15 h. «Modellazione e analisi dei geodati per la ricostruzione del paesaggio di Privernum (Priverno, Lazio, Italy)».

Francesca Carinci (Universitat de Roma La Sapienza) i Antonio Leopardi (Universitat de Salento).

15:45 h. «Munigua (Villanueva del Río y Minas, Sevilla)».

Thomas Schattner (Institut Arqueològic Alemany).

16:15 h. «Peltuinum. City and landscape between tradition and new techniques».

Dario Canino i Alessandro Vecchione (Universitat de Roma La Sapienza) 16:45 h Pausa cafè

PRESIDEIX: Pau de Soto (ICAC)

17:05 h. «Las vías pecuarias medievales del Baix Montseny y el método del camino óptimo».

Marc Ferrer Fernández (UB).

17:35 h. «Factors de localització de les comunitats monàstiques del Penedès medieval».

Marçal Díaz Ros (UB).

18:05 h. «Integrating historical cartography, written accounts and satellite images for the reconstruction of past landscapes: the case of Madayi (Kerala, India)».

Marco Moderato (Universitat de Chieti-Pescara).

18:35 h. CONCLUSIONS I CLAUSURA DEL SIMPOSI

Llega el I Simposio TIR-FOR sobre cartografía digital, los días 26 y 27 de octubre, en formato virtual

23 octubre 2020 by Maura Lerga Felip

I Simposio TIR-FOR. Del estudio del territorio a la cartografía digital

Los próximos días 26 y 27 de octubre tendrá lugar el I Simposio TIR-FOR, desde la sede del Institut d’Estudis Catalans, en Barcelona, pero en formato totalmente virtual.

El simposio cuenta con un programa de dos días con 27 conferencias, organizadas en tres sesiones temáticas, y una sesión de pósteres; con la participación de expertos y expertas de más de una veintena de centros de investigación e instituciones a nivel internacional.

Una oportunidad única para conocer de primera mano las grandes posibilidades que ofrece la cartografía digital, que se ha convertido en una herramienta esencial para la investigación y la divulgación del conocimiento sobre el mundo romano. El simposio quiere fomentar la creación de redes internacionales entre los diferentes grupos de investigación y llegar a consensos en la traducción cartográfica de los elementos estudiados, hacer una valoración conjunta de la investigación en curso y ofrecer un foro de diálogo.

Tendrá un papel importante la reflexión sobre las enormes potencialidades de los datos abiertos enlazados (linked open data). Los estudios de poblamiento, redes de comunicación y elementos económicos, de toponimia y topografía arqueológica, así como los estudios de territorio y paisaje, que están en la base de muchos de estos procesos cartográficos, necesitan de metodologías consensuadas que faciliten la interacción y la construcción colectiva de los mapas del mundo romano.

Llega el I Simposio TIR-FOR, organizado por la Comisión Internacional para la TIR-FOR; un espacio donde poder reflexionar y debatir sobre la interacción indisociable entre la cartografía digital y la investigación sobre poblamiento, territorio y topografía arqueológica.

PROGRAMA

LUNES, 26 DE OCTUBRE DE 2020

8:30 h. Inauguración del simposio. Con Joandomènec Ros, presidente del Institut d’Estudis Catalans, i Josep Guitart, presidente de la Comisión Internacional TIR-FOR.

SESIÓN 1. PRESENTE Y FUTURO DEL PROYECTO INTERNACIONAL TIR-FOR

PRESIDE: Josep Maria Palet (Instituto Catalán de Arqueología Clásica, ICAC).

8:40 h. Ponencia. «The new digital TIR-FOR project». Marta Prevosti (ICAC-IEC), Pau de Soto (ICAC), Núria Romaní (ICAC – Universidad Autónoma de Barcelona, UAB), Ada Cortés (Universidad de Roma La Sapienza – ICAC) y Josep Guitart (IEC).

9:10 h. «International World Map: a history spanning centuries». Luisa Migliorati, Laura Ebanista y Ilaria Trivelloni (Universidad de Roma La Sapienza).

9:40 h. Pausa café.

10:00 h. «TIR-FOR Romania. State of research». Florin-Gheorghe Fodorean (Universidad Babeș-Bolyai).

10:30 h. «Mapping the barbarian world – outline of the issues». Judyta Rodzińska (Universidad Jaguelónica).

11:00 h. «From map to gazetteer and back again». Georgios Zachos (Academy of Athens, Research Centre for Antiquity) y Vyron Antoniadis (National Hellenic Research Foundation, Institute of Historical Research).

11:30 h. «Le projet TIR-FOR et la Carte Nationale des Sites Archéologiques et des Monuments Historiques». Fathi Bejaoui y Moèz Achour (Instituto Nacional del Patrimonio de Túnez).

12:10 h. DISCUSIÓN

SESIÓN 2. MAPAS DIGITALES DEL MUNDO ROMANO Y APLICACIONES ESPECIALIZADAS

PRESIDE: Luisa Migliorati (Universidad de Roma La Sapienza)

12:40 h. Ponencia. «Digital Maps and historical gazetteers: function and importance for digital historical research». Johan Åhlfeldt (Universidad de Gotemburgo).

13:25 h. DISCUSIÓN

13:40 h. Almuerzo

PRESIDE: Florin-Gheorghe Fodorean (Universidad Babeș-Bolyai)

15:00 h. «From ‘Flatland’ to the real world. Archaeological mapping in the digital age». Jacopo Turchetto (Universidad de Padua).

15:30 h. «Reconstructing Medieval Landscapes: the Austrian Research Project Tabula Imperii Byzantini and its Work in Western Anatolia». Andreas Külzer (Austrian Academy of Sciences, Division of Byzantine Research)

16:00 h. «AdriAtlas – Atlas informatisé de l’Adriatique antique». Francis Tassaux (Institut Ausonius – Universidad Bordeaux-Montaigne).

16:30 h. «Aquitaviae, projet de carte dynamique participative des voies de l’Aquitaine romaine». Clement Coutelier y François Didierjean (Instituto Ausonius – Universidad Bordeaux- Montaigne).

17:00 h. «Viator-e. The roads of the Western Roman Empire». Pau de Soto (ICAC).

17:30 h. Pausa café

18:00 h. DISCUSIÓN DE LOS PÓSTERES

PRESIDE: Núria Romaní (ICAC-UAB)

PÓSTERES

«Digital resources for mapping the population movement in the Roman Empire». Jesús Ignacio Jiménez Chaparro y Alicia Ruiz Gutiérrez (Universidad de Cantabria, Grupo AHIR).
«Multi-sensor and multi-temporal mapping of the Roman city of Pollentia (Alcúdia, Mallorca): the ARCHREMOTELANDS project approach». Eduard Angelats (Centro Tecnológico de Telecomunicaciones de Cataluña, CTTC/CERCA – Geomatics division), Francesc C. Conesa (ICAC), Catalina Mas Florit (Universidad de Barcelona, UB – Equipo de investigación Arqueológica y Arqueométrica ERAAUB), Marc Salom (investigador independiente), Miguel Ángel Cau Ontiveros (UB-ERAAUB).
«Big Earth Data and multi-temporal vegetation trends in north-western Mallorca: implications for the optimal monitoring of archaeological cropmarks». Francesc C. Conesa (ICAC), Eduard Angelats (CTTC/CERCA – Geomatics division), Catalina Mas Florit (UB-ERAAUB), Agustin Lobo (Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera – CSIC), Miguel Ángel Cau Ontiveros (UB-ERAAUB).
«The contribution of the digital cartography to the reconstruction of the ancient walls of Brundisium». Giovanna Cera (Universidad de Salento).
«La lettura del paesaggio antico per la definizione dell’Ager Hatrianus interno. Il pagus di Cellino Attanasio». Davide Mastroianni (Grupo de Investigación del Mezzogiorno Medieval, GRIMm).

MARTES, 27 DE OCTUBRE DE 2020

SESIÓN 3. LOS ESTUDIOS DE PAISAJE, POBLAMIENTO Y TOPOGRAFÍA ARQUEOLÓGICA Y LA CARTOGRAFÍA DIGITAL

PRESIDE: Georgios Zachos (Academy of Athens, Research Center for Antiquity)

8:30 h. Ponencia. «Análisis del paisaje integrado: más allá de la distribución de yacimientos». Hèctor A. Orengo y Josep M. Palet (ICAC, Grupo de Investigación GIAP).

9:15 h. DISCUSIÓN

9:25 h. «Landscape archaeology in northern Dacia. Potaissa and its surroundings». Florin-Gheorghe Fodorean (Universidad Babeș-Bolyai).

9:55 h. «Geospatial-economic studies and archaeological data analysis applied to ancient viticultural landscapes. The case of Laetanian Roman wine, Hispania Citerior Tarraconensis». Antoni Martin Oliveras y Victor Revilla (UB-CEIPAC), Lisa Stubert (Universidad de Potsdam – Institute of Environmental Sciences and Geography) y Sebastian Vogel (Leibniz Institute for Agricultural Engineering and Bioeconomy, ATB).

10:25 h. Pausa café

PRESIDE: Judyta Rodzińska (Universidad Jaguelónica)

10:45 h. «Assentaments militars romans del nord-est de la Hispania Citerior (Catalunya i la vall de l’Ebre) en les primeres etapes de la romanització. Estudi del cas i proposta de caracterització i identificació». Laia Catarineu (UAB).

11:15 h. «La realización de mapas de densidades para la investigación del poblamiento antiguo. El entorno del Bajo Guadalquivir (SO de España) entre los siglos II y IV d. C. como caso de estudio». Luis-Gethsemaní Pérez-Aguilar (Instituto de Arqueología – Mérida, CSIC – Junta de Extremadura).

11:45 h. «Dehesa de Bolaños y Cortijo de Frías. Análisis histórico-arqueológico e interpretación de su paisaje en época romana». Francisco Javier Catalán González (Universidad de Cádiz).

12:15 h. «The Calore river: Settlements and Roads in the Roman Time». Pierfrancesco Izzo (investigador independiente) y Giuseppina Renda (Universidad de Campania Luigi Vanvitelli).

12:45 h. «The territory of Roman Barcino: methodological advances applied to the study of a centuriated landscape». Josep Maria Palet (ICAC), Maria Jesús Ortega (ICAC) y Carme Miró (Servicio de Arqueología de Barcelona).

13:15 h. Almuerzo

PRESIDE: Ada Cortés (Universidad de Roma La Sapienza – ICAC)

14:45 h. «Rescue archaeology data and GIS redefining a classical town: the Roman city of Palma (Mallorca, Balearic Islands)». Bartomeu Vallori Márquez (UB-ERAAUB).

15:15 h. «Modellazione e analisi dei geodati per la ricostruzione del paesaggio di Privernum (Priverno, Lazio, Italy)». Francesca Carinci (Universidad de Roma La Sapienza) y Antonio Leopardi (Universidad de Salento).

15:45 h. «Munigua (Villanueva del Río y Minas, Sevilla)». Thomas Schattner (Instituto Arqueológico Alemán)

16:15 h. «Peltuinum. City and landscape between tradition and new techniques». Dario Canino y Alessandro Vecchione (Universidad de Roma La Sapienza).

16:45 h. Pausa café

PRESIDE: Pau de Soto (ICAC)

17:05 h. «Las vías pecuarias medievales del Baix Montseny y el método del camino óptimo». Marc Ferrer Fernández (UB).

17:35 h. «Factors de localització de les comunitats monàstiques del Penedès medieval». Marçal Díaz Ros (UB).

18:05 h. «Integrating historical cartography, written accounts and satellite images for the reconstruction of past landscapes: the case of Madayi (Kerala, India)». Marco Moderato (Universidad de Chieti-Pescara).

18:35 h. CONCLUSIONES Y CLAUSURA DEL SIMPOSIO

Descarga el programa

Tarraco 360°: un mapa virtual que permite visitar los monumentos Patrimonio de la Humanidad de Tarragona en 3D

27 mayo 2020 by Maura Lerga Felip

El proyecto Tarraco 360° recoge el trabajo científico del grupo de investigación SETOPANT (URV/ICAC) y lo convierte en un recorrido virtual que permite visitar los monumentos Patrimonio de la Humanidad de la ciudad de Tarragona en 3D.

«Tárraco a través del tiempo»

Actualmente, el recorrido cuenta con 6 monumentos, 36 panorámicas 360º y 75 puntos con información detallada.

Accediendo a cada monumento se puede descubrir la ciudad romana a vista de pájaro, con los siguientes escenarios: la ciudad, Teatro, Foro de la Colonia, el territorio, Torre de los Escipiones, Arco de Berà.

En cada uno de estos mapas se indica la localización de las diferentes panorámicas virtuales disponibles: el botón 360º, que te lleva a recorrer los monumentos y descubrir su interior.

En algunos casos, también, se puede ver la panorámica de la ciudad actual desde el mismo punto. Hay 75 puntos de interés marcados en los que se puede consultar información adicional de los monumentos.

Entra en el recorrido

Miembros del equipo científico del proyecto: Ricardo Mar (URV), Joaquín Ruiz de Arbulo (URV-ICAC), David Vivó (UdG), Marc Lamuà (Setopant), José-Alejandro Beltrán-Caballero (Setopant), José-Javier Guidi (Setopant), Ferran Gris (Setopant, investigador adscrito del ICAC).

Con el patrocinio de Fundació Privada Mútua Catalana.

La ciudad

La civitas (ciudad) romana de Tárraco se extendía entre la desembocadura del rio Francolí, el perfil litoral del Mediterráneo y el promontorio de la actual Parte Alta o núcleo histórico. El origen de la civitas está en el oppidum (poblado) íbero de Kesse y el gran campamento militar romano de los siglos III-II a.C. A partir del siglo I a.C. el núcleo urbano ostentará el título de colonia, será residencia del mismo Augusto, ejercerá la capitalidad de una de las provincias más extensas del imperio y aglutinará una activa y dinámica actividad comercial y política. Esta progresiva relevancia de Tárraco en el Mediterráneo occidental impulsará y moldeará su paisaje urbano.

Puntos de interés: Trama urbana, Muralla, Torre de Minerva, Gran colector, Suburbio, El Puerto.

@ SETOPANT (2020) — Torre de Minerva @ SETOPANT

Teatro

El teatro de Tárraco fue construido entorno al año 10 a. C., y su abandono debe situarse a finales del siglo II d. C. El edificio acogía diversas fiestas anuales que comprendían espectáculos escénicos, danzas, cantos corales y representaciones de los más variados géneros (comedias, recitationes, canciones, pantomimos…). El teatro era, en definitiva, un espacio de encuentro y de comunión cívica para los ciudadanos romanos de Tárraco, un lugar común en el que poder expresar la adscripción de la sociedad al estado en el que las manifestaciones más profanas se imbricaban con las religiosas, como el culto imperial.

Puntos de interés: Altar dedicado al culto imperial, Marmolización, Ciclos escultóricos, Fachada posterior, Fachada escénica, Elementos arquitectónicos, Ninfeo, Tribunas, Muros radiales, Restos conservados, Velum.

@ Ferran Gris / Setopant — Conjunto de esculturas recuperadas del entorno del Teatro @ Ferran Gris / SETOPANT

Foro de la Colonia

El foro de la colonia se extendía en la parte baja de la ciudad romana. Se trataba de un conjunto de edificios y plazas porticadas que se sucedían y que alojaban el culto religioso, las actividades jurídicas y políticas, el comercio… en definitiva, el auténtico centro neurálgico de la colonia. El inicio de este espacio hay que situarlo a finales de la República (I a. C.), con una vida dinámica que llegaría hasta mediados del siglo IV d. C., cuando se documenta el derrumbe de algunos de los edificios.

Puntos de interés: La Basílica, Plaza Porticada, Restos arqueológicos, Aedes Augusti, Altar de las victorias de Augusto, El erario, La plaza del Capitolio, El Capitolio, Las 3 fases del Capitolio, Excavaciones del Capitolio.

El territorio

El campo, el mundo rural, al igual que la ciudad, obedecía a una estricta organización y gestión en el mundo romano. En el caso de Tárraco, los arqueólogos han podido identificar una red de parcelas ortogonales que se extendían por el territorio (ager Tarraconensis). Cada lote de estas parcelas debió de ser entregado a miembros del ejército a fin de que se retiraran y se instalaran como colonos en la región, potenciando las actividades agrícolas e incentivando el comercio. Villas, granjas, puentes, señalizaciones, calzadas… jalonaban este paisaje rural parcelado.

Puntos de interés: Vía Augusta, Torre de los Escipiones, Arco de Berà, Acueducto de Les Ferreres, Centcelles, Els Munts.

Torre de los Escipiones

En un excelente estado de conservación, la denominada torre de los Escipiones es en realidad un mausoleo turriforme monumental. La estructura, que estaría rematada en una cubierta piramidal, pintada y decorada con relieves todavía hoy visibles, alojaría el enterramiento de un importante miembro de la sociedad tarraconense. Su situación junto a la Via Augusta responde a la legislación romana que prohibía enterrar dentro de las ciudades.

Puntos de interés: Arquitectura, Atis, Inscripción monumental, Inscripción desaparecida, Bajorrelieve.

Torre dels Escipions @ SETOPANT — Torre de los Escipiones @ SETOPANT

Arco de Berà

Presidiendo el paso de la Via Augusta, se erige el arco de Berà. Se trata de un arco honorífico de dimensiones considerables que ha sido reformado y transformado a lo largo del tiempo. El arco posee un epígrafe laudatorio cuya dedicatoria hace referencia a Lucius Licinius Sura, un miembro de la élite tarraconense originario de Celsa (Aragón) que contó con el apoyo imperial para erigirlo. Este tipo de arcos tenía un valor sagrado y se construían en lugares relevantes, como los límites de dos propiedades, la existencia de un puente o un río, etc.

Puntos de interés: Arquitectura, Inscripción, Restitución, Historiografía.

@ Ferran Gris, Joaquín Ruiz de Arbulo, Setopant — Arco de Berà @ Ferran Gris, Joaquín Ruiz de Arbulo / SETOPANT

Contacto de prensa

Marta Prevosti, nueva vicepresidenta del Institut d’Estudis Catalans

24 abril 2019 by Maura Lerga Felip

Marta Prevosti Monclús es, desde el 23 de abril, la nueva vicepresidenta del Institut d’Estudis Catalans (IEC). Miembro del IEC adscrita a la Sección Histórico-Arqueológica, Prevosti ocupa el cargo que dejó vacante Mariàngela Vilallonga, nombrada consejera de Cultura de la Generalitat de Catalunya el pasado mes de marzo.

Prevosti toma esta responsabilidad «con espíritu de servicio, con ganas de empujar para que la cultura catalana florezca y ocupe el lugar que merece en el mundo». Así mismo, la investigadora del ICAC, que hace años que colabora con el IEC, ha tomado posesión del cargo con el objetivo de que la institución «tenga cada día más eco e influencia en el día a día de la gente».

Una investigadora de larga trayectoria

Marta Prevosti es investigadora sénior del Instituto Catalán de Arqueología Clásica desde 2005, miembro de la Comisión Internacional para la Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR), miembro de la junta de la Sociedad Catalana de Estudios Históricos, filial del IEC, y miembro del consejo de redacción de diferentes revistas científicas. Anteriormente fue profesora titular de arqueología de la Universidad de Barcelona y trabajó para el IEC.

Visitad el proyecto TIR-FOR (ICAC-IEC), el mapa digital del imperio romano

Ha sido pionera, en el ámbito estatal, en los estudios de territorio y poblamiento rural dentro del marco de la ciudad romana. Ha trabajado en villas romanas de Torre Llauder (Mataró), el yacimiento del Morè (Sant Pol de Mar), la villa de los Antigones (Reus) o el estudio en curso de la villa de la Gran Vía – Can Ferrerons (Premià de Mar). Ha coordinado los trabajos de arqueología de distintas obras de autopistas (C32, C32 sud – Pau Casals, AP-7), con el interés de realizar arqueología del territorio y del paisaje.

Ha codirigido con Josep Guitart el proyecto Ager Tarraconensis (PAT) del ICAC-IEC (con 41 investigadores), del cual se han publicado seis volúmenes y numerosos artículos. También con Josep Guitart, trabaja en la digitalización del proyecto casi centenario de la TIR-FOR, de la Unión Académica Internacional, con la creación de un mapa del mundo romano dentro del concepto de linked open data (colaboración ICAC-IEC). Prevosti también ha trabajado en temas de religiosidad en el mundo rural, de la producción textil en la época romana y de historia de la arqueología. Ha publicado más de un centenar de libros y artículos científicos.

Seu de l'IEC, Barcelona (foto d'arxiu) — Sede del IEC, Barcelona (foto de archivo)

Rabassats (Nulles, Alt Camp): una granja a l’antiga Cessetània ibèrica. Guia arqueològica

1 febrero 2019 by

L’objectiu d’aquest llibre és presentar de manera amena i entenedora el jaciment de Rabassats, per tal de fer-lo comprensible per a tots els públics. La guia explica com es va localitzar el jaciment, el seu procés d’excavació i a quines conclusions es pot arribar a partir de les troballes que s’hi van fer: què era aquest assentament, qui hi habitava, a què es dedicaven els seus habitants i en quina època hi van viure.

Rabassats havia estat documentat a finals de la dècada dels 80 del segle passat, en el marc d’un projecte pioner de recerca sobre el territori de l’antiga ciutat de Tàrraco («Ager Tarraconensis»), però la troballa restà en l’oblit fins que, el 2012, es documentà de nou en un programa de prospeccions arqueològiques als termes de Nulles i Puigpelat.

Aquest treball s’ha dut a terme gràcies al suport de l’Ajuntament de Nulles. Els treballs d’excavació i adequació del jaciment en què es basa aquest llibre s’han realitzat gràcies al finançament de l’Ajuntament de Nulles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (projecte quadriennal «Formes d’ocupació del territori i evolució del poblament a la Cessetània occidental durant la Protohistòria (1r mil·lenni aC)», 2014/100926) i la Diputació de Tarragona.

Estudi i difusió de la vil·la romana del Mas dels Frares (Constantí, Tarragonès). (Projecte Quadriennal. Generalitat de Catalunya. CLT009/18/00100)

22 enero 2019 by Josep Maria Macias Solé

L’activitat vinícola desenvolupada al territori de l’Antiga Tarraco fou l’element fonamental en el desenvolupament de l’agricultura alt imperial i també un dels motius que es relacionen, més enllà del paper polític de la capital provincial, amb la presència de les elits econòmiques a la ciutat. La intensa explotació dels recursos econòmics de l’Ager és una de les constants de l’arqueologia tarraconense i els estudis desenvolupats en els darrers anys han corroborat aquesta realitat.
Així doncs els projectes de recerca promoguts per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han tingut especial cura en la coneixença del territori Tarraconense. Prova d’això són els treballs de reconstrucció del paisatge en base a la seva morfologia cadastral, dirigits per Josep M. Palet, i als sistemes d’ocupació i explotació econòmica, «Projecte Ager Tarraconensis» conduït per Marta Prevosti. Aquestes línies de recerca s’ha desenvolupat fonamentalment en la banda dreta del riu Francolí i tot el terme municipal de Constantí ha estat inclòs. Posteriorment s’han desenvolupat altres projectes més específics centrats en l’estudi dels envasos amfòrics de la Tarraconense (dirigit per R. Járrega) i l’estudi epigràfic centrat en la identificació d’alguns d’aquests propietaris latifundistes (dirigit per D. Gorostidi). Aquesta recerca mostra la vinculació científica de l’ICAC amb el territori, a més de nombroses actuacions de camp i altres projectes vinculats al període ibèric. Finalment, l’investigador principal del projecte compta amb una àmplia experiència de camp en vil·les tarraconenses: El Munts, la Pineda/Callipolis, Els Hospitals, La Burguera, La Llosa, etc.
La vil·la romana s’ubica a 1,5 Km de Constantí, junt al celler experimental, en uns terrenys propis de la Universitat, tancats i vigilats per un masover, on fan les seves pràctiques els alumnes. Les restes romanes van ser objecte d’excavacions parcials fa 25 anys i ara, recentment. Han certificat la presència d’una gran construcció d’època d’August que es va mantenir fins el segle VII, que comprèn un luxós habitatge decorat amb marbres i proveït d’un conjunt termal i una gran bassa del segle I perfectament conservada (22 x 10 m). S’han localitzat també restes d’un magatzem agrícola amb grans tenalles, molt probablement per a la fermentació del vi que produirien els romans en aquest mateix lloc, cosa que enllaça perfectament amb la funció didàctica i pedagògica de l’actual celler. En efecte, la ubicació del jaciment arqueològic, tot just al costat del Celler Mas dels Frares de la Facultat d’Enologia ofereix la possibilitat de desenvolupar un projecte museogràfic que enllaci amb la tradició vinícola del país i que ampliï l’oferta cultural a l’interior de la costa Daurada en general, i en el seu municipi en particular. Per aquests motius s’ha desenvolupat aquest projecte: valoració arqueològica del jaciment per tal de conèixer la seva potencialitat i establir una estratègia global que inclogui també a les administracions públiques del territori.
Amb aquesta nova iniciativa l’ICAC vol desenvolupar un projecte patrimonial integral, combinant la recerca científica, l’activitat pedagògica del treball de camp, l’arqueologia experimental amb la col·laboració de la Facultat d’Enologia i el desenvolupament de tasques de difusió i socialització amb la participació de l’Ajuntament de Constantí. Aquesta vil·la es va documentar inicialment pel Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona a Tarragona (de 1989 a 1993), però no deixava de ser un altre jaciment del ric patrimoni rural del Camp de Tarragona, amb els lògics problemes d’aïllament i dificultat d’integració social. I darrerament, l’ICAC hi ha intervingut arqueològicament per tal de restaurar i consolidar una sèrie d’estructures arquitectòniques en perill d’esfondrament (direcció de Jordi López).

Projecte finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (CLT009/18/00100).

L’ICAC participa en un seminari de llatí de secundària

24 febrero 2017 by Carme Badia i Puig

L’ICAC col·labora en un seminari de llatí dins del projecte Servei Comunitari de l’IES de Sant Pere i Sant Pau, en concret amb els alumnes de 4t d’ESO.

L’activitat, a càrrec de l’investigador de l’ICAC Jordi López, està repartida en dues tardes: una de pràctica (visites als monuments de la Part Alta de Tarragona) i una de teòrica a l’ICAC (xerrada sobre la Tarragona romana i el seu territori des dels inicis fins època visigoda).

14 de març, dimarts
16:00-17:30 h. Visita als monuments romans de la Part Alta
17:30-19:00 h. Tàrraco romana (segles III aC- III dC)

16 de març, dijous
16:00-17:30 h. Visita al MNAT
17:30-19:00 h. La Tàrraco cristiana (segles IV-VI dC). L’Ager Tarraconensis

La bòbila romana del Vila-sec (Alcover, Alt Camp)

11 abril 2016 by Josep Francesc Roig Pérez

“Podrem precisar on era el port de Tàrraco”

13 noviembre 2015 by Carme Badia i Puig

Kristian Strutt (University of Southampton, US, Gran Bretanya) ha estat al capdavant de l’equip que ha fet prospeccions geofísiques al port de Tàrraco aquesta tardor. L’actuació és dins del projecte Portus Limen – Rome’s Mediterranean Ports, liderat per Simon Keay (US) i que estudia de forma conjunta 30 ports mediterranis en època romana. Hi han col·laborat l’ICAC, amb l’investigador Josep Maria Macias, i l’Ajuntament de Tarragona, amb Imma Teixell, alhora investigadora adscrita de l’ICAC.

Cinc investigadors de la Universtity of Southampton heu treballat tres setmanes al port de Tàrraco.
Sí, per aprofundir en el coneixement de les estructures arquitectòniques del port. L’objectiu és definir-ne la mida i poder situar les diferents parts: l’escullera, la platja, el moll, el contramoll, també l’entorn del teatre… El que fem és una petita part del projecte Portus Limen – Rome’s Mediterranean Ports, que vol interpretar tot l’espai portuari i comparar-lo amb altres 29 ports romans de la Mediterrània.

Com heu treballat?
Amb tres tipus de tècniques. D’una banda, fent prospeccions geofísiques per topografiar el subsòl fins a una profunditat de 5 metres. El georadar determina la presència d’estructures arquitectòniques segons els canvis de densitat entre murs i terra. D’una altra banda, hem fet tomografies elèctiques, que ens han permès arribar 18 metres avall. Dóna dades menys precises però serveux per definir la conca portuària. Finalment, també estem fent dos sondejos geotècnics per prendre mostres del subsòl en dos punts, amb una profunditat de 15 metres.

Són tècniques conegudes.
Sí, però el que és nou aquí a Tarragona és haver-les aplicat en una extensió tan gran.

En quina àrea us heu centrat?
En una trentena de carrers i quatre places de la Part Baixa, a l’antiga badia del port, entre la plaça dels Carros i el carrer Vidal i Barraquer. El fet que hi hagi la ciutat actual dificulta la feina perquè restringeix molt la superfície que podem “radiografiar”; ens hem de limitar als espais oberts.

Com era el port romà de Tarragona?
Parlem d’un dels port més importants de la Mediterrània, i no cal dir d’Hispània, en època romana. L’auge econòmic de Tàrraco no s’entén sense el port, que tenia una extensió d’entre 8 i 10 hectàrees. És un port típicament romà però alhora únic.

Què el fa únic?
Que estigui constret per la topografia, que s’hi hagi d’adaptar. Per això és tan estret: es desenvolupa entre el penya-segat i el mar, que abans era molt més a prop. En aquesta superfície hi havia el port, els magatzems, les termes, el teatre, pòrtics… Estem fent l’entrevista a la plaça dels Infants, a sobre del que abans era mar!

Teniu la dificultat de trobar estructures posteriors a l’època romana.
Sí, esclar, el port va variant amb el temps. En època visigòtica creix en direcció al Francolí, i també hi ha restes postmedievals, del segle XVIII. L’únic plànol que hi ha del port és de fa 200 anys i no és gaire exacte.

Quan tindreu el plànol del port “dibuixat”?
Processar totes les dades ens durà temps, uns mesos. Tenim un gran volum de feina i és lenta de fer. D’altra banda, després d’aquestes tres setmanes sondejant Tarragona seré una setmana a Southampton i després ja torno a marxar per sondejar un altre port dins del projecte, a Pozzuoli (Itàlia).

Quina importància té per Tarragona el vostre estudi?
Permetrà precisar on era el port, conèixer la configuració portuària de Tàrraco. A més, els estudis geotècnics permetran disposar dels sediments del port des d’època romana fins als nostres dies. Tot plegat farà entrar en diàleg aquest port amb els altres ports més importants de la conca mediterrània, de manera que s’internacionalitzarà la recerca sobre aquest port.

Els resultats es posaran a disposició de l’ICAC i l’Ajuntament.
Sí, d’alguna manera el nostre treball amplia i actualitza la Planimetria arqueològica de Tàrraco, publicada el 2007 per l’ICAC, l’Ajuntament i la Generalitat. També amplia futures línies de recerca i eventuals excavacions.

Què ha significat per tu treballar a Tarragona?
És la meva feina, com a responsable de les prospeccions geofísiques del projecte Portus Limen, però m’ha agradat tornar perquè és una bona ciutat, amb bona gent i s’hi fa bona arqueologia. Ja ho coneixia perquè el 2007 vam fer una campanya de prospeccions geofísiques a l’ager Tarraconensis amb la Marta Prevosti (ICAC) i el Cèsar Carreras (els resultats estan publicats al volum Ager Tarraconensis 2).

Text i fotos: Carme Badia i Puig