El principal objectiu d’aquest estudi és la identificació i estudi de les pràctiques rituals funeràries en època romana a la ciutat de Tàrraco i del seu territori, l’ager Tarraconensis. Cronològicament, la recerca abraça un total de cinc segles, des d’època tardorepublicana (segles II- I aC) fins a les portes del baix imperi (segles III-IV dC), quan s’inicia un canvi paulatí d’hàbits i costums funeraris lligat a la consolidació del cristianisme. L’interès d’aquest estudi s’orienta envers dos fronts d’estudi principals Per una banda, les àrees funeràries que es desenvolupen en les tres principals àrees suburbials de Tàrraco: el suburbi oriental, la perifèria septentrional i el suburbi occidental. Per altra, també analitzem les necròpolis associades als assentaments rurals que poblen l’ager Tarraconensis. En ambdós casos s’ab orden tots els aspectes temàtics que integren l’àmplia denominació de «món funerari»: la topografia de les tombes, la seva disposició en el paisatge, el seu caràcter monumental, els textos i les imatges presents en els sepulcres, etc.
L’eix principal de la investigació «Pràctiques i rituals funeraris a Tàrraco i el seu ager» és identificar i interpretar els rituals de la mort presents a les àrees funeràries de Tàrraco i del seu territori (les actuals comarques del Tarragonès, Alt i Baix Camp i Baix i Alt Penedès) al llarg de cinc segles d’història a través d’una visió articulada i multidisciplinar. Per aconseguir-ho, s’està realitzant l’anàlisi dels materials i les evidències arqueològiques així com l’estudi de les fonts textuals, ja siguin epigràfiques com literàries. Considerant la riquesa de la ciutat pel que fa a restes funeràries, és important aprofitar aquest registre d’informació per poder argumentar l’evolució que ha sofert el ritual funerari a la ciutat i al seu ager des del segle II aC fins el segle IV dC. S’establiran relacions comparatives entre les diverses àrees de necròpolis de la ciutat i alhora, entre les zones funeràries de l’urbs i les del seu entorn rural. D’aquesta manera podrem saber si existeixen diferències de ritual, relacions o influències. Dins d’aquestes coordenades espaitemps, s’estudien totes les unitats funeràries amb els seus respectius aixovars i dipòsits funeraris.
Search Results for: ager+tarraconensis
L’estructuració del territori i evolució del poblament i de la xarxa viària de l’ager Iessonensis
Què diu la mida dels animals? Osteometria dels macromamífers de la Tarraconensis entre l’edat del ferro i l’època imperial
El poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valencià). Concomitàncies i diferències
El poblament tardoantic al sector meridional de la Tarraconensis (sud de Catalunya i nord del País Valencià). Concomitàncies i diferències.
Pràctiques i rituals funeraris a la ciutat de Tàrraco i al seu ager (segle II a.C.- III/IV d.C.)
L’ICAC reforça la recerca i la valorització del patrimoni arqueològic de Tarragona amb el suport de la Diputació
El projecte AgerICAC 2 articula diverses actuacions de recerca arqueològica arreu de la demarcació de Tarragona
La Diputació de Tarragona dona suport al projecte AgerICAC 2: conservar, protegir i valoritzar jaciments arqueològics, una iniciativa de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) que dona continuïtat al projecte AgerICAC.
El projecte, dirigit pel Dr. Josep Maria Palet, director de l’ICAC, articula diferents actuacions de recerca arqueològica desenvolupades a la demarcació de Tarragona, amb l’objectiu de contribuir al coneixement, la conservació i la valorització del patrimoni arqueològic del territori.
Entre les actuacions vinculades a aquest projecte hi ha els treballs desenvolupats a la necròpolis de Milmanda, a Vimbodí i Poblet, on les campanyes arqueològiques realitzades entre 2023 i 2025 han permès documentar una vuitantena de sepultures i recuperar diversos elements d’aixovar funerari. Els treballs contribueixen a aprofundir en el coneixement de les comunitats que van habitar la Conca de Barberà durant l’edat del ferro.

També formen part d’AgerICAC2 les actuacions arqueològiques desenvolupades a Mas Cap de Ferro (Nulles), un jaciment protohistòric de l’Alt Camp, i a Costa de la Serra (La Secuita), on diferents campanyes han permès avançar en el coneixement de l’organització i els límits d’aquest jaciment tardorepublicà.

A Constantí, la recerca a la vil·la romana de Mas dels Frares combina l’estudi arqueològic del jaciment amb la formació d’estudiants i accions de divulgació dirigides a la ciutadania. Les campanyes desenvolupades en els darrers anys han contribuït a aprofundir en el coneixement de l’ocupació rural del territori de l’ager Tarraconensis.

A Tarragona, la recerca arqueològica desenvolupada a la Catedral ha contribuït al coneixement i a la difusió d’un conjunt monumental amb més de dos mil anys d’història. Aquesta línia de treball ha inclòs intervencions arqueològiques, actuacions de museïtzació i noves eines de divulgació, com l’itinerari arqueològic inaugurat el 2024 i la nova Guia Arqueològica de la Catedral presentada el 2026.

El projecte també manté una dimensió territorial a través de la col·laboració amb institucions i equipaments locals. En aquest sentit, l’ICAC va signar el 2024 un conveni amb l’Ajuntament de Tortosa que permet aprofundir en l’estudi de materials arqueològics conservats al Museu de Tortosa, entre els quals hi ha un important conjunt numismàtic procedent d’excavacions de la ciutat.

Amb AgerICAC 2, l’ICAC continua treballant per conservar, protegir i valoritzar el patrimoni arqueològic, reforçant la connexió entre la recerca científica i el territori.
Agraïm el suport de la Diputació de Tarragona que ens permet fer visible el valor de la recerca arqueològica com a eina de coneixement i de preservació del patrimoni.
Amb el suport de la Diputació de Tarragona

Lluna Magarolas se incorpora al ICAC como investigadora predoctoral
El Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha incorporado recientemente a la Sra. Lluna Magarolas como investigadora predoctoral en el marco del programa de ayudas Joan Oró para la contratación de personal investigador predoctoral en formación (FI 2025), de la Generalitat de Catalunya.
Gracias a esta ayuda, elaborará la tesis doctoral titulada «Estructuració del territori, patrons d’assentament i articulació del sistema de villae a l’ager Tarraconensis entre el període tardo-republicà i l’època imperial«.
Magarolas es graduada en Historia del Arte y Arqueología por la URV, y ha cursado el Máster universitario en Arqueología Clásica Aplicada. Investigación y Transferencia (URV-ICAC-UAB).
Como parte de su formación, ha participado activamente en diversos proyectos de investigación del ICAC, como las excavaciones en la villa romana de Mas dels Frares y la coordinación de la campaña de limpieza y prospección geofísica en el yacimiento de Mas d’en Bosc, en el marco de su trabajo de fin de máster, El centre productor vitivinícola de Mas d’en Bosc (Constantí, ager Tarraconensis).
En su tesis doctoral, Lluna estará codirigida por los investigadores del ICAC Josep Maria Palet (GIAP) y Josep Maria Macias (MIRMED).
¡Damos la bienvenida a Lluna y le deseamos muchos éxitos en esta nueva etapa!
Proyecto financiado por el Departamento de Investigación y Universidades de la Generalitat de Catalunya y cofinanciado por el Fondo Social Europeo Plus. (2025 FI-1 01145)

Seminari: Novetats sobre les estructures productives en vil·les del Camp de Tarragona
El divendres 8 de novembre se celebrarà el seminari “Novetats sobre les estructures productives en vil·les del Camp de Tarragona”, organitzat pels investigadors MIRMED Francesc Rodríguez i Maria Rueda.
La reunió versarà sobre els nous descobriments i les diferents interpretacions de les estructures productives situades en diferents uillae del Camp de Tarragona, amb l’objectiu de facilitar un espai de debat en què poder resoldre dubtes sobre aquestes estructures. L’ocasió servirà també per a presentar nous estudis sobre alguns dels elements que les conformen.
L’acte constarà de cinc intervencions (de diferents membres del MIRMED-GIAC i d’investigadors de fora l’ICAC), així com una ponència inaugural a càrrec del Dr. Antoni Martín Oliveras (UB).
Les presentacions es podran seguir en línia, en obert, en aquest enllaç: https://bit.ly/seminariMIRMED
Programa:
- 09.00 h. Presentació
- 09.15 h. Conferència inaugural: «Estructures productives vitivinícoles d’època romana a Hispania Citerior Tarraconensis: avantatges comparatius i càlcul de rendiments», Antoni Martín (CEIPAC-UB – Projecte Cella Vinaria)
- 10.00 h. “Dolia vinícoles al Camp de Tarragona: capacitats, cellae i productivitat”, Maria Rueda (ICAC)
- 10.30 h. Debat
- 11.00 h. “Els espais productius de la vil·la romana de Mas dels Frares i el centre productor vitivinícola de Mas d’en Bosc (Constantí, Ager Tarraconensis)”, Francesc Rodríguez i Lluna Magarolas (ICAC)
- 11.30 h. “L’estudi de les estructures i espais productius vitivinícoles d’època ibèrica i de conquesta (segles VI – I aC). Problemàtiques i propostes de funcionament”, Antoni Corrales (ICAC)
- 12.00 h. Pausa – Minut de silenci en solidaritat amb les víctimes de la DANA
- 12.15 h. “Espais de cultius i àrees de producció vitivinícoles al Camp de Tarragona: els casos de les villae dels Castellets i Vilardida”, Jordi Morera i Adrià Cubo (Arqueòlegs.cat)
- 12.45 h. Debat
- 13.15 h. Cloenda
Seminario sobre las estructuras productivas en «villae» de Tarragona: nuevos estudios y perspectivas
El viernes 8 de noviembre, en el ICAC, tendrá lugar el seminario “Novedades sobre las estructuras productivas en uillae del Camp de Tarragona”, una jornada de debate y presentación de estudios recientes sobre los espacios productivos de diversas villas de época romana.
La sesión, que se podrá seguir también en línea vía Teams, ha sido organizada por dos investigadores del grupo MIRMED: el Dr. Francesc Rodríguez, especialista en arqueología de la ciudad romana de Tarraco y arquitectura tardorromana y visigoda, y Maria Rueda, investigadora predoctoral con interés en la producción, uso y difusión de dolia en época romana y en el territorio de la Hispania Citerior.
Entre los temas de la jornada, se explorarán el papel de las villae como centros de producción, así como los aspectos técnicos y sociales de esta actividad productiva.
El seminario será una oportunidad para profundizar en los descubrimientos recientes y en las interpretaciones sobre estructuras productivas como las prensas y las bodegas, pero también en elementos específicos como los dolia estudiados por Maria Rueda, que revelan información clave sobre los métodos de producción y la capacidad de las villae romanas como centros de almacenamiento de vino. En concreto, las investigaciones en Mas dels Frares y otros yacimientos similares permiten desentrañar mejor la organización de la producción vitivinícola en el territorio, especialmente en el Ager Tarraconensis.
Se discutirá, también, la productividad de las uillae en el Camp de Tarragona y se abordarán las problemáticas específicas de las estructuras productivas de época ibérica y de conquista romana (como las cellae o las prensas), con intervenciones de miembros del MIRMED y de expertos de otras instituciones. La jornada servirá para poner en común los diferentes proyectos de investigación y las perspectivas metodológicas para analizar la economía rural romana e ibérica.
Además de las intervenciones de investigadores e investigadoras del grupo de investigación MIRMED del ICAC, también habrá participaciones externas, como la del arqueólogo Dr. Antoni Martín Oliveras (CEIPAC-UB), que abrirá la sesión con una ponencia inaugural.
Este evento refleja la tarea colaborativa entre los diferentes equipos de investigación del grupo MIRMED en la investigación de las estructuras productivas romanas e ibéricas, y ofrece una visión integrada de los diferentes proyectos y líneas de investigación actuales.
Programa:
- 09.00 h. Inauguración
- 09.15 h. Conferencia inaugural: «Estructures productives vitivinícoles d’època romana a Hispania Citerior Tarraconensis: avantatges comparatius i càlcul de rendiments», Antoni Martín (CEIPAC-UB – Proyecto Cella Vinaria)
- 10.00 h. “Dolia vinícoles al Camp de Tarragona: capacitats, cellae i productivitat”, Maria Rueda (ICAC).
- 10.30 h. Debate
- 11.00 h. “Els espais productius de la vil·la romana de Mas dels Frares i el centre productor vitivinícola de Mas d’en Bosc (Constantí, Ager Tarraconensis)”, Francesc Rodríguez y Lluna Magarolas (ICAC)
- 11.30 h. “L’estudi de les estructures i espais productius vitivinícoles d’època ibèrica i de conquesta (segles VI – I aC). Problemàtiques i propostes de funcionament”, Antoni Corrales (ICAC)
- 12.00 h. Pausa – Minuto de silencio en solidaridad con las víctimas de la DANA
- 12.15 h. “Espais de cultius i àrees de producció vitivinícoles al Camp de Tarragona: els casos de les villae dels Castellets i Vilardida”, Jordi Morera y Adrià Cubo (Arqueòlegs.cat)
- 12.45 h. Debate
- 13.15 h. Clausura
Detalles de conexión:
Seguid las presentaciones del seminario por Teams, en abierto (sin registro previo) en este enlace: https://bit.ly/seminariMIRMED
Sobre el Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC)
El Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC-CERCA) es un centro CERCA creado como consorcio en 2003 por la Generalitat de Catalunya y la Universidad Rovira i Virgili. Es una institución catalana con vocación internacional, puntera en la investigación y conservación del patrimonio arqueológico. Tiene su sede en Tarragona, ciudad reconocida como Patrimonio Mundial por la UNESCO en el año 2000. Sus investigadores e investigadoras trabajan para comprender el pasado a través del estudio de los restos arqueológicos y promover la preservación del legado histórico. ¡Somos CERCA!
Para más información, visitad el sitio web del ICAC en www.icac.cat.



