«L’arqueologia i els orígens de les ciutats romanes de Catalunya». Aquest és el títol del discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi que Josep Guitart i Duran llegirà dimecres que ve, 17 de setembre. Guitart, primer director de l’ICAC, és catedràtic d’Arqueologia de la UAB i actualment dirigeix, entre altres, les excavacions a Guissona dins del projecte Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis.

L’acte tindrà lloc a les 19.15 hores a la Casa Llotja de Mar (passeig d’Isabel II, 1 – Barcelona). Us adjuntem la invitació.

Invitació lectura Josep Guitart

Prop d’una quinzena d’investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han presentat, en la dissetena edició d’aquest congrés organitzat per l’Associació Internacional d’Arqueologia Clàssica (AIAC), els resultats d’alguns dels projectes que actualment es duen a terme des de l’ICAC. Ha estat avui, 25 de setembre, al Pallazzo della FAO de Roma, en el marc de la sessió titulada “Corrents culturals púnics, ibèrics i romans a Catalunya”. La sessió, protagonitzada totalment per arqueòlegs de l’ICAC, l’han presentat amb una conferència inaugural sota el mateix títol la directora de l’ICAC, la Dra. Isabel Rodà de Llanza, i del Sr. Pere Izquierdo, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Anna Gutiérrez (dreta) durant la seva intervenció sobre recursos lapidis al nord-est peninsular, acompanyada de Pere Izquierdo i Isabel Rodà.

A part d’aquesta sessió, el mateix dia 25 l’arqueòleg de l’ICAC Josep Maria Macias ha intervingut en la sessió sobre ports romans a la Mediterrània parlant del de Tarraco, i la també investigadora de l’ICAC Diana Gorostidi va pronunciar el dimecres 24 una conferència sobre les darreres descobertes sobre la ciutat de Tusculum.

Josep Guitart (esquerra) ha parlat de l’arqueologia de la casa romana a Catalunya i Jesús Carruesco i Marta Prevosti, sobre aportacions del món hel·lenístic a una tipologia de l’hàbitat rural romà.

Josep Maria Palet (esquerra) i Josep Maria Macias en el decurs de les conferències que han fet al Palazzo della FAO a Roma.

Es dóna la circumstància que l’últim dia del Congrés, el 26 de setembre, fa cinc anys que es va crear l’ICAC. L’aniversari d’aquest primer lustre de vida de l’Institut s’ha celebrat, doncs, de la millor manera possible: aportant el fruit de cinc anys de treball i recerca a la comunitat científica en el marc del congrés més emblemàtic en l’àmbit de l’arqueologia.

Vegeu a continuació un extracte del programa de l’AIAC on apareixen referenciades les intervencions dels investigadors de l’ICAC.

DIMECRES 24 DE SETEMBRE (11.30 h a 13.30 h)

Temàtica: Exchanges in the Ancient Mediterranean – Scambi nel Mediterraneo Antico

Nom de la sessió: Roma en el Mediterráneo: caracterización de las relaciones entre el mundo autóctono y la implantación romana a través del análisis de diferentes aspectos del ámbito de las creencias

Coordinador: Oliva Rodríguez Gutiérrez (Universidad de Sevilla) & Valentina Da Pozzo (University of Reading)

Moderadors: Manuel Bendala Galán (Universidad Autónoma de Madrid), Simon Keay (British School at Rome, University of Southampton)

Diana Gorostidi (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) «L’ambito italico: Conservadurismo itálico y oficialidad romana: los colegios sacerdotales de la ciudad de Tusculum. Novedades a través del estudio de la documentación epigráfica»

DIJOUS 25 DE SETEMBRE (11.30 a 13.30 h)

Temàtica: The Punic World and its Neighbours – Il Mondo Punico e i Suoi Vicini

Nom de la sessió: «Corrientes culturales púnicas, Ibéricas y romanas en Cataluña» . Conferència inaugural a càrrec d’Isabel Rodà de Llanza (ICAC) i Pere Izquierdo (Museu d’Arqueologia de Catalunya).

Coordinador: Isabel Rodà de Llanza (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona)

Moderador: Pere Izquierdo (Museu d’Arqueologia de Catalunya)

1. M. Carme Belarte (Investigadora ICREA, ICAC) & Jordi Principal (Museu d’Arqueologia de Catalunya) «¿Los romanos «iberizados»? Construcción romana y tradición indígena en la Hispania Citerior mediteránea»

2. Anna Gutiérrez García-Moreno (ICAC) «Recursos lapídeos del noreste de la península Ibérica en época romana: canteras y ciudades»

3. Josep Guitart (UAB/ICAC) & Ada Cortés (ICAC) «La arqueología de la casa romana en Cataluña»

4. Josep Maria Palet (ICAC), Héctor Orengo (ICAC), Ana Ejarque (ICAC), Itxaso Euba (ICAC) & Santiago Riera (Universitat de Barcelona) «Formas de paisaje de montaña y ocupación del territorio en los Pirineos orientales en época romana: estudios pluridisciplinares en el valle del Madriu-Perafita-Claror (Andora) y en la Sierra del Cadí (Cataluña)»

5. Jesús Carruesco (ICAC) & Marta Prevosti (ICAC) «Aportaciones del mundo helenístico a una tipología de hábitat rural romano: casa-torre y casas fortificadas»

6. Josep Macias Solé (ICAC), Joan J. Menchon Bes (Ajuntament de Tarragona), Andreu Muñoz Melgar (Museu Bíblic Tarraconense) & Inmaculada Teixell Navarro (Museu Bíblic Tarraconense/Codex) «La acrópolis de Tárraco y la implantación urbana del culto imperial en la capital de la Hispania Citerior»

Temàtica: Exchanges in the Ancient Mediterranean – Scambi nel Mediterraneo Antico

Nom de la sessió: B. Portus, Ostia and the Ports of the Roman Mediterranean Contributions from Archaeology and History II: The Regional Ports

Coordinador: Giulia Boetto (Centre Camille Jullian, Université d’Aix-en-Provence)

Moderador: Geoffrey Rickman (University of St. Andrews)

J. A. Remolà & Josep M. Macias i Solé (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona & Institut Català d’Arqueologia Clàssica) «Portus Tarraconensis (Hispania Citerior)»

Prospeccions a l’Ager Tarraconensis (esquerra) i intervenció arqueològica a Iesso (Guissona).

D’altra banda, diversos investigadors de l’ICAC també han presentat pòsters en el marc del Congrés. Són els següents:

Sílvia Alcaide (ICAC): «Aplicaciones TIC al estudio de las iglesias tardoantiguas de las islas Baleares»

Jordi López (ICAC) i Lluís Piñol Masgoret (Museu d’Història de Tarragona): «Terracotte architettoniche romane a Tarraco. Lastre Campane ed antefisse italiche e di produzione local negli scavi del circo romano»

Marta Flórez (ICAC):»Dinámicas del poblamiento y romanización en la Laietania interior (Vallès Oriental, Barcelona) del siglo IV al siglo I aC.

Itxaso Euba (ICAC) i Josep Maria Palet (ICAC): «Estudio antracológico de los hornos romanos (s. II d.C.) de los yacimientos de Goleró (Sierra del Cadí; Alt Urgell) y Pla de l’Ingla (Vall de Madrid; Andorra): Un estudio sobre la explotación de los recursos forestales relacionados con la actividad metalúrgica en alta montaña durante la época romana».

Dues imatges de la sala on es van exposar els pòsters del congrés. A dalt, Sílvia Alcaide al costat del seu pòster.

L’AIAC (Associació Internacional d’Arqueologia Clàssica) es va fundar a Roma el 1945 i des del 1958 organitza periòdicament el Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica. Amsterdam (1998), Tarragona (1993) i Boston (2003) són algunes de les ciutats que han estat seus d’aquest Congrés. Enguany, coincidint amb els cinquanta anys de la iniciativa, la cita tindrà lloc a Roma.

En el següent document trobareu el programa detallat del Congrés:

Programa Congrés AIAC 2008

Per a més informació, tant de l’AIAC com del Congrés, vegeu la pàgina web següent:

http://www.aiac.org/

Josep Guitart, catedràtic de la UAB i primer director de l’ICAC, és des del 17 de setembre membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. En el seu discurs d’ingrés, titulat “L’arqueologia i els orígens de les ciutats romanes de Catalunya”, Guitart va parlar de l’aportació de l’arqueologia al coneixement de l’origen d’algunes ciutats romanes catalanes.

El Dr. Josep Guitart, que va rebre la distinció de l’Acadèmia amb una “profunda emoció”, en un moment de la seva dissertació.

Concretament, va exposar el cas de dues ciutats costaneres de la Laietània, Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona), i d’una ciutat d’interior, Iesso (Guissona). “Si a aquestes tres ciutats hi afegim Empúries i Aeso (Isona), tenim els cinc exemples més ben documentats de l’activitat urbanitzadora desplegada en aquells moments”, va dir Guitart referint-se a la Catalunya de l’any 100 aC. I va afegir: “Aquests avenços arqueològics permeten de manera apassionant rescatar de les tenebres de l’oblit una part important de la història del nostre país en un moment que es començava a estructurar la seva xarxa urbana, que ha arribat fins avui”.

Josep Guitart també va voler destacar la vitalitat actual de l’arqueologia a Catalunya. I va citar com a exemples les últimes excavacions al fòrum de la colònia de Tarraco i a l’oppidum ibèric de Sant Julià de Ramis. Va posar una importància especial al jaciment de Can Tacó, una gran construcció del segle II aC situada entre Montmeló i Montornès (Vallès Oriental), on s’han descobert restes de decoració mural del primer estil pompeià. El conferenciant va defensar la necessitat d’acabar les excavacions de Can Tacó perquè, amb el jaciment de Ca l’Arnau de Cabrera de Mar, aportarà documentació clau sobre la fase anterior a la fundació de les ciutats esmentades més amunt.

L’historiador Antoni Pladevall i Font (esquerra), durant la contesta i benvinguda a Josep Guitart, i aspecte del saló d’actes de la Casa Llotja de Mar, on va tenir lloc l’acte.

Josep Guitart i Duran (Badalona, 1946) es va doctorar per la UB amb la tesi Baetulo. Topografia arqueològica, urbanisme i història. Va ser professor de la UB (1969-1979) i director del Museu de Badalona (1975-1980). Ha tingut diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya. Entre d’altres: cap del Servei de Museus (1980-1982), subdirector general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia (1982-1984), subdirector general d’Universitats (1987-1990) i director general d’Universitats (1990-1993). Per encàrrec de la Generalitat i de la Universtitat Rovira i Virgili, el 2002 va iniciar la creació de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que va dirigir fins al 2006.

El Dr. Guitart en el moment solemne de rebre la medalla com a membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Autor de diversos llibres i articles, actualment Josep Guitart és catedràtic en actiu d’Arqueologia de la UAB. Mai no ha deixat les excavacions, i actualment dirigeix, entre altres, les de Guissona dins del projecte de l’ICAC Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis.

Imatge de la coberta de la publicació del discurs del Dr. Josep Guitart.

La vil•la romana del Mas d’en Gras (Vila-seca, Tarragonès) es presenta el dimarts 3 de març de 2009 a les 20 hores a la sala polivalent de la Casa Consistorial de Vila-seca (plaça de l’Església, 26). El llibre l’han escrit Ramon Járrega Domínguez (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i Eduard Sánchez Campoy (Arqueociència Serveis Culturals, SL). David Olivares Ponti és l’autor dels dibuixos.

La presentació d’aquesta obra, la número 3 de la col•lecció Hic et Nunc, serà a càrrec del Sr. Josep Maria Carreté Nadal, director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Invitació

La vil•la romana del Mas d’en Gras és una de les vil•les més interessants de l’ager de Tàrraco, ja que ens ha permès documentar un important conjunt hidràulic d’època romana republicana (segles II-I aC) que podria correspondre ja en aquells moments a una vil•la romana que seria una de les més antigues del país. D’altra banda, els seus banys, datats entre finals del segle I i principis del segle II dC, que estan molt ben conservats, constitueixen un magnífic exemple d’aquest tipus d’estructures a casa nostra.

El coneixement d’aquest jaciment és fruit, d’entrada, de la intervenció del malaguanyat senyor Joan Ferrando, descobridor del jaciment, i de la doctora Margarida Genera, del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, que en va evitar la destrucció. El 1994 l’empresa Arqueociència S.C.P. va fer una excavació arqueològica d’urgència. Tot i alguns treballs breus, els resultats de l’excavació romanien fins ara inèdits.

L’any 2004 el doctor Josep Guitart, primer director de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, va suggerir escriure una monografia que permetés a la vil•la romana del Mas d’en Gras ocupar el lloc que es mereix dins de la bibliografia arqueològica de l’ager Tarraconensis. Tant el doctor Guitart com la doctora Isabel Rodà, directora actual de l’ICAC, han estat els grans impulsors d’aquest treball.

Gràcies a l’estudi dut a terme s’ha pogut documentar no tan sols el conjunt hidràulic i els banys esmentats més amunt, sinó també una important sèrie de materials ceràmics que corresponen a l’etapa de vida del jaciment (segles II-I aC–III dC). Com a resultat, tenim documentat un jaciment més que ens permet conèixer millor el poblament rural a l’ager Tarraconensis en època romana.

 

 

 

 

 

El 29 de juliol de 2009 es va presentar a Cambrils el Pla director pel qual la vil·la romana de la Llosa esdevindrà un parc arqueològic. El document recull les excavacions que s’hi han fet els últims 25 anys i marca les línies que s’han de seguir d’ara en endavant per fer d’aquest jaciment de 10.000 m² no només un parc arqueològic sinó un espai de dinamització social i de turisme. Un dels elements distintius del futur recinte serà la comparació entre l’agricultura romana i l’agricultura tradicional cambrilenca.

 

El cost total de les actuacions previstes, estructurades en quatre fases, és de 1,3 milions d’euros. La més immediata comença el 3 d’agost, dia en què es reprenen els treballs d’excavació amb un nou taller d’arqueologia anomenat “Romans vora el mar” per a joves de 14 a 17 anys.

 

 

 

 

 

La coordinació del Pla director ha anat a càrrec de Josep M. Macias, investigador de l’ICAC, i de Gerard Martí Estrada, director del Museu d’Història de Cambrils. Hi han col·laborat diversos tècnics de l’ICAC i ha tingut l’assessorament de l’Ajuntament de Cambrils i l’empresa CODEX Arqueologia i Patrimoni, que ha fet les intervencions arqueològiques al jaciment des del 1990.

 

El jaciment de la Llosa, que data del segle I aC al VI dC, és un dels més importants de l’ager Tarraconensis. S’hi fan treballs arqueològics des del 1983 i el volum d’informació tècnica obtingut és quantiós. Això, junt amb el fet que el recinte és en ple centre de Cambrils, explica l’interès de l’Ajuntament d’aprofitar-lo per fer-ne difusió científica i convertir-lo en un punt d’enllaç entre barris.

 

 

 

 

 

 

Ja l’any 2007 ja es va signar un conveni marc entre l’ICAC i l’Ajuntament de Cambrils per la promoció d’accions conjuntes d’investigació, divulgació i promoció en el camp de l’arqueologia clàssica. El primer acord que es va concretar va ser la col.laboració científica en la producció final del projecte de reconstrucció virtual de la vil.la romana de la Llosa. El maig del 2008 les mateixes institucions van firmar un conveni específic per al projecte de recerca “Elaboració del pla director per la creació del parc arqueològic de la vil·la romana de la Llosa” per planificar tot el potencial científic, didàctic i turístic del jaciment.

 

 

 

Notícies publicades a la premsa

Reportatge a la Revista Cambrils – Diari digital 29/7/2009: http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=7764

 

Reportatge a El Punt (edició Tarragona) 29/7/2009