The question of marble exploitation has received little attention from researchers in the Galician territory, in the north-west of Spain, despite the heritage significance of certain Roman and medieval pieces crafted from this material. This contribution seeks to address this gap. At the scale of this geographical area, it combines fieldwork and quarry survey-inventory with the analysis of a diverse set of archaeological pieces (inscriptions, capitals, column shafts, sarcophagi, etc.), including some from emblematic buildings such as Santa Eulalia de Bóveda, Santa Comba de Bande, and the Cathedral of Santiago de Compostela.

Although we have paid particular attention to elucidating the exploitation and use of this material, the study is primarily based on archaeometric analysis. We have applied the sequential method successfully employed in other Hispanic regions, combining petrographic/cathodoluminescence examination with stable isotope ratio analysis of carbon and oxygen. Additional efforts were made to refine the protocol by achieving a more precise definition of the descriptive criteria for cathodomicrofacies and incorporating complementary examination techniques, either uncommon (spectrophotocolorimetry, SEM-EDS, XRD, SEM-CL, RAMAN, ICP-OES) or entirely innovative, with the first application of Carbon-13 NMR.

Among other conclusions, an unidentified coarse-grained marble used during Roman times appears to have originated from Gondrame, a location near the ancient capital of Conventus Lucus Augusti; however, the stone production from well-known sources such as O Incio marble is not documented before the Middle Ages. This study also highlights the sporadic use of materials from Luni-Carrara, as well as from the Portuguese districts of the Estremoz Anticline and Trigaches.

La qüestió de l’explotació del marbre ha rebut poca atenció per part dels investigadors en el territori gallec, al nord-oest d’Espanya, malgrat la importància patrimonial d’algunes peces romanes i medievals esculpides en aquest material. Aquesta contribució pretén cobrir aquesta llacuna. A escala d’aquesta àrea geogràfica, combina el treball de camp i la prospecció-inventari de pedreres amb l’anàlisi d’un conjunt divers de peces arqueològiques (inscripcions, capitells, fusts de columnes, sarcòfags, etc.), incloent-hi algunes procedents d’edificis emblemàtics com Santa Eulalia de Bóveda, Santa Comba de Bande i la Catedral de Santiago de Compostel·la.

Tot i que hem posat una atenció especial a l’explotació i l’ús d’aquest material, l’estudi es basa principalment en l’anàlisi arqueomètrica. Hem aplicat el mètode seqüencial utilitzat amb èxit en altres regions hispàniques, combinant l’examen petrogràfic/catodoluminescència amb l’anàlisi de les relacions isotòpiques estables del carboni i l’oxigen. A més, s’ha fet un esforç addicional per perfeccionar el protocol amb una definició més precisa dels criteris descriptius de les catodomicrofacies i la incorporació de tècniques d’examen complementàries, ja sigui poc habituals (espectrofotocolorimetria, SEM-EDS, XRD, SEM-CL, RAMAN, ICP-OES) o totalment innovadores, amb la primera aplicació del Carboni-13 RMN.

Entre altres conclusions, s’ha identificat un marbre de gra gruixut desconegut utilitzat en època romana que sembla procedir de Gondrame, una localització propera a l’antiga capital del Conventus Lucus Augusti; tanmateix, la producció de pedra de fonts ben conegudes, com el marbre d’O Incio, no està documentada abans de l’edat mitjana. Aquest estudi també ha posat en relleu l’ús esporàdic de materials procedents de Luni-Carrara, així com dels districtes portuguesos de l’Anticlinal d’Estremoz i Trigaches.