Diaporama presentat

Testimonis materials privilegiats del procés accelerat d’embelliment de les ciutats romanes a partir de l’any 20 de la nostra era, així com de la seva precoç decadència a finals del segle II, els fragments d’estatuària en marbre descoberts al territori vascó ofereixen una perspectiva clau per comprendre el procés de monumentalització de la regió, molt abans que les seves ciutats adquirissin l’estatus de municipium.

L’estatuària romana trobada en territori vascó es caracteritza principalment pel seu alt grau de fragmentació, fet que ha dificultat, en la majoria dels casos, l’atribució tipològica i cronològica d’aquests disiecta membra, fent-la impossible o extremadament complexa de concretar.

En el marc de la preparació del catàleg CSIR de les escultures romanes del territori vascó, a càrrec dels doctors Romero Novella i Andreu Pintado i presentat durant aquestes jornades, es va dur a terme un examen autòptic d’una seixantena de peces, de les quals 28 de les més significatives van ser objecte d’anàlisis complementàries que combinaven l’observació petrogràfica amb l’estudi de les relacions isotòpiques estables del carboni i de l’oxigen.

Una síntesi dels resultats analítics es recull en aquest nou volum del CSIR, però el nostre propòsit, en el context d’aquesta XI Reunió d’Escultura Romana a Hispània celebrada a les antigues terres dels Vasconii, és reprendre i aprofundir en determinats aspectes que, al nostre parer, mereixien un desenvolupament addicional. Oferirem, doncs, un breu balanç dels coneixements adquirits sobre els recursos marmoris regionals, al qual afegirem un comentari sobre l’ús de les varietats detectades de Paros-Lychnites i de Carrara, així com sobre la interpretació dels resultats analítics obtinguts fa una dècada dels fragments de l’excepcional thoracatus de Domicià

Agraïments

Desitgem expressar la nostra més sincera i profunda gratitud als doctors Javier Andreu i Luis Romero, el suport inestimable i la confiança dels quals ens han permès abordar l’anàlisi d’algunes de les peces més rellevants del territori vascó, així com per la seva encomiable tasca en l’organització d’aquestes XI Jornades sobre l’escultura romana a Hispània.

El nostre reconeixement s’estén igualment a les institucions i museus implicats per la seva generosa col·laboració en la presa de mostres: el Museu de Navarra, el Magatzem d’Arqueologia de Cordovilla, el Museu de Santa Criz i el Centre d’Interpretació ‘Roma a les Cinco Villas’.

A la Fundació Palarq, expressem el nostre agraïment pel finançament d’aquests anàlisis. Finalment, volem destacar la valuosa contribució de Luis Gordón Arcos i Marc Puigcerver Hieromini del laboratori de preparació de làmines primes de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com de Joaquim Perona Moreno dels CCiTUB de la Universitat de Barcelona, la dedicació i professionalitat dels quals han estat fonamentals en la preparació de les mostres i la realització de les anàlisis isotòpiques.