Aquest projecte de tesi doctoral, que porta com a títol “El comerç mediterrani a la Tarraconensis a les portes de l’Islam (segles VII – VIII dC)”, té com objectiu principal aprofundir en la realitat històrica, social i econòmica de les ciutats de Tarracona (Tarragona) i Barcinona (Barcelona) als darrers segles de la romanitat europea, davant la disgregació política del regne visigòtic i les transformacions del món islàmic. Ambdues ciutats compten amb un grau de coneixement i desenvolupament de la disciplina arqueològica que permet situar-les com a protagonistes d’una recerca ceramològica en profunditat, per tal de realitzar una síntesi rigurosa de la cultura material com a punt de partença per a una posterior comparació amb d’altres nuclis mediterranis.

Avui en dia entenem la ceramologia com una de les principals vies d’aproximació a aquesta complexa època, per la qual comptem amb escasses restes materials i, sobretot, documentals. La recerca desenvolupada a destacats indrets de la Mediterrània com Roma i els ports de Marsella, Nàpols o Cartago, entre d’altres, han demostrat que aquest tipus d’estudis aporten dades rellevants per avançar en el coneixement d’aquest ignot període. Aquesta és una recerca que vol oferir a la comunitat científica, així com als diferents agents que intervenen en la gestió del patrimoni cultural, noves eines interpretatives i vies d’anàlisi per conèixer i difondre l’evolució de les dues principals ciutats del nord-est peninsular. Cal conèixer la nostra realitat específica per comprendre’ns dins del Mare Nostrum, com a societat en transformació i com a gènesis de la formació de l’Europa actual. En aquest sentit, la cultura material és una eina imprescindible per apropar-se al marc econòmic global i al context etnogràfic concret (alimentació, hàbits de consum, etc.) d’una realitat pretèrita.