L’aigua i la protohistòria des de l’Ebre fins a l’Hérault. Sistemes d’abastiment i evacuació (segles XI-IIane)

Cisterna de l'assentament del Castell de la Fosca (Palamós)
Tesi doctoral
PhD Student: Meritxell Oliach Fàbregas
Director(s): M. Carme Belarte
Dates: 11/05/2009 - 14/03/2013

Malgrat que el problema de la gestió de l’aigua a la ciutat antiga és una de les línies actuals prioritàries de la investigació arqueològica europea, la recerca, tant a la península Ibèrica com a l’estranger, destinada a aquesta temàtica, sembla ser encara una novetat. Molt pocs són els estudis aprofundits sobre els sistemes hidràulics de les ciutats en l’Antiguitat, buit que es fa més patent quan la ciutat objecte d’estudi no disposa d’aqüeducte i pertany a èpoques protohistòriques, període en que l’estudi de l’aigua encara és un camp del tot verge, ja que no existeix bibliografia específica sobre el tema.

L’estudi de la gestió en àmbit urbà d’un element tan indispensable com és l’aigua, així com l’anàlisi de les idees i realitzacions tècniques executades durant la protohistòria per poder-la administrar, són fonamentals per al coneixement històric. Aquests elements proporcionen una informació important per a la comprensió espacial i funcional dels assentaments i per a l’explicació del seu origen, i del de bona part de la seva estructuració i dinàmica. És un element indispensable a tenir en compte a l’hora d’identificar patrons i formes d’ocupació i caracteritzar l’organització de l’espai en el món ibèric i la transformació dels assentaments en el pas del temps. Aquesta tesi planteja l’estudi dels processos de canvi que condueixen a les societats de petita escala pròpies del bronze final i el primer ferro a les societats complexes, basades en entitats territorials àmplies que caracteritzen el període ibèric, així com l’evolució posterior d’aquestes societats. Seguint aquest mateix principal propòsit, es vol aprofundir en la lògica social i el context cultural en què es desenvolupa la gestió de l’aigua i els primers sistemes hidràulics com a elements de la cultura material, ja que la interacció del clima, la tecnologia, els materials i l’economia podrien explicar la forma i l’organització d’aquests, tot ajudant a caracteritzar i a comprendre un dels aspectes que, fins avui, han estat menys afavorits per l’activitat investigadora.