Organització amb Albert Ribera i Miquel Rosseló del entre l’1 i el 19 d’agost de 2016. Organitza Ajuntament Riba – roja de Túria i ICAC.
Search Results for: valencia+la+vella
Producciones locales e importaciones (s. VI-VII) en el castrum visigodo de “València la Vella”, Riba Roja de Túria (València, España)
Excavacions arqueològiques a València la “Vella” (Riba roja de Túria)
El projecte iniciat l’any 2016 té l’objectiu de fomentar la recerca arqueològica a València “la Vella”, un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria, a 16 km de la ciutat de València. És un enclavament emmurallat d’unes 5 hectàrees situat dalt d’un turó en una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins el Parc Natural del riu Túria. Un indret gairebé inèdit i fonamental per comprendre la transformació del territori de Valentia entre el període visigot i musulmà. Per la seua especial situació defensiva, no es descarten troballes de períodes anteriors, tal com va succeir posteriorment a la Guerra Civil, quan aquest promontori formà part de la línia de defensa de València, de la qual es veuen restes per tot el jaciment.
El tret més definitori de València la Vella és la seva muralla, que envolta 5 hectàrees densament urbanitzades. La seva alçada màxima conservada abasta més de 3 metres en alguns punts del jaciment. Presenta torres quadrangulars travades seguint una disposició força regular.
Les excavacions es desenvolupen mitjançant cursos d’Arqueologia Cristiana i Visigoda, on estudiants universitaris tenen l’oportunitat de conèixer els principals trets que caracteritzen els jaciments tardoantics peninsulars, alternant el treball de camp amb la classificació de materials, classes magistrals, assistència a xerrades i visites a jaciments importants de l’entorn de València.
Les diverses intervencions realitzades des del 2016 han posat en relleu un jaciment complex, amb tres zones diferenciades. Per una banda, la zona més alta del jaciment conserva a la banda que dona al riu els vestigis d’un gran edifici compartimentat molt arrasat, que controlava visualment l’entorn del jaciment. La plataforma intermèdia del jaciment està ocupada per construccions senzilles, amb la presència d’espais productius i d’emmagatzematge, com forns i sitges, respectivament. Sembla que aquesta seria també la zona d’hàbitat principal dels pobladors de València la Vella. La part més baixa, tocant al traçat sud de la muralla, presenta una gran plaça, probablement relacionada amb una porta, així com dos edificis complexos al seu voltant que utilitzen per a la seva construcció materials romans reaprofitats. Entre les diverses zones existirien sistemes per salvar el desnivell natural, com la creació d’aterrassaments o sistemes de rampes i escales, com el trobat durant la campanya del 2023.
Respecte a la cronologia de creació del lloc, les excavacions de la zona més propera a la muralla han aportat nivells que indiquen una cronologia del 550-575 per a la seva construcció, sense trobar indicis d’ocupació ferma anteriors. Diverses fases posteriors indiquen activitats constructives i reestructuració dels espais durant finals del segle VI dC i la primera meitat del VII dC. La petjada arqueològica del jaciment és més feble a partir del 650 dC, tot i que l’abandonament total del lloc segurament es produeix durant el segle VIII dC.
Els materials arqueològics són molt rics, i remeten a una integració o un accés privilegiat de València la Vella dins dels circuits comercials mediterranis dels segles VI-VII. Pel que fa a la ceràmica, es troba abundós material nordafricà, com àmfores, vaixella fina del tipus TSAD i llànties, del món del Mediterrani Oriental arriben àmfores, ceràmiques de cuina i petits ungüentaris, així com àmfores i altres recipients de l’illa d’Eivissa. També es troben produccions locals de la zona de València, principalment ceràmiques associades a la transformació d’aliments. Les monedes són altre dels aspectes que més destaca del jaciment, principalment per la troballa d’abundants peces del segle VI, tant bizantines com visigodes, que indiquen dinàmiques similars a les del sud peninsular. També es troben moltíssimes monedes del segle IV dC, que perduren més de 200 anys en circulació i, en menor grau monedes vàndales, ostrogodes, romanes altimperials, ibèriques…
En definitiva, València la Vella és un jaciment complex però amb moltes possibilitats de cara al futur. Les futures investigacions serviran per millorar el coneixement de les dinàmiques que caracteritzen el jaciment i, en darrer terme, la zona de València, en època tardana.
Models tridimensionals projecte: Visigothic settlement of the “ancient” València – Instagram del jaciment – Facebook del jaciment


L’Horta Vella (Bétera, València)
L’Horta Vella (Bétera, València)
La villa romana de l’Horta Vella se localiza en la partida homónima del término municipal de Bétera, al sudeste del casco urbano. Está en una zona caracterizada por la abundancia de agua y las fértiles tierras, factores que, unidos a su posición macrogeográfica (a medio camino del trayecto entre “Saguntum” y “Edeta”-Llíria y al Norte del territorium de “Valentia”), hacen del lugar un enclave idóneo para el control y explotación de dicho territorio en todas las épocas. En cuanto al entorno arqueológico, la comarca natural donde se inserta I’Horta Vella, en época romana altoimperial, aparece densamente ocupada a juzgar por los numerosos restos asociados a “villae” rústicas, que sólo ahora empiezan a ser objeto de estudio.
Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània
El dimecres 10 de desembre tindrà lloc el seminari Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània.
A les 11:00 h el Francesc Rodríguez i la Belisa Tarín presentaran València la Vella: una “ciutat” vora riu
Tot seguit, el Josep Maria Macias presentarà: El Pla de Nadal: un palau visigot d’època musulmana?
Per finalitzar es realizarà una visita a València la Vella
Podeu consultar el programa complet aquí.
L’equip d’arqueologia protohistòria de l’ICAC excava la necròpolis de Milmanda (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)
L’equip d’arqueologia protohistòrica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha localitzat, excavat i documentat la necròpolis de Milmanda entre els anys 2023 i 2025.
Es tracta d’un camp d’urnes datat a principis del segle VI aC, moment en el qual el ritual funerari era la cremació i les restes cremades del difunt es col·locaven a dins d’una urna que a la seva vegada era enterrada en un forat (loculus) al terra. Aquest jaciment va ser descobert per casualitat el 1975 i va ser buidat parcialment per un afeccionat local, pel que mai havia estat pròpiament objecte d’una excavació arqueològica científica i amb metodologia moderna abans de la intervenció realitzada des de l’ICAC.

Fins al moment, la necròpolis havia estat estudiada a partir dels materials que s’havien dipositat al Museu de la Conca de Barberà de Montblanc i al Museu de la Vida Rural (avui Museu Terra) de L’Espluga de Francolí, sent el treball més extens la monografia feta per l’investigador Raimon Graells (Universitat d’Alacant) el 2008.

En el marc del projecte quadriennal de recerca El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització (CLT009/22/00012), codirigit pels investigadors Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Joan Canela (ICAC) es van definir els següents objectius respecte a la necròpolis de Milmanda: identificar-ne la localització, valorar el seu estat de preservació i comprovar si hi podien quedar tombes in situ.
Després de tres campanyes d’excavació realitzades entre el 2023 i el 2025 i dirigides pels investigadors Joan Canela (ICAC) i Marta Blasco (Universitat de València), els objectius s’han complert i s’ha pogut establir del cert on s’ubicava la necròpolis, la seva extensió, s’ha observat també que va ser objecte d’una forta activitat furtiva i s’han pogut excavar sis tombes que es preservaven intactes.
Els resultats preliminars d’aquesta recerca es presentaran el proper dilluns 17 de novembre a Montblanc, a les 19:00 a l’antiga Capella de l’Hospital de Santa Magdalena de la capital de la Conca de Barberà.

Aquesta investigació ha rebut el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i de l’Ajuntament de Vimbodí, així com el suport del Pius Hospital de Valls.
New Collaboration Agreement with the Tortosa City Council
The Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC-CERCA) has established a new collaboration agreement with the Tortosa City Council. This initiative promises to boost knowledge about the city’s archaeological heritage significantly.
The new agreement will allow predoctoral researchers Òscar Caldés and Itziar Gutiérrez, from the Late Antiquity research team of the MIRMED research group, to access materials stored in the Tortosa Museum‘s warehouses as part of the development of their respective doctoral thesis projects.
A thesis project focused on numismatic study
Òscar Caldés began his doctoral thesis in 2022, with a project titled “¿Mantenimiento, decadencia o adaptación? Moneda y contexto arqueológico entre el Ebro y el Júcar durante la antigüedad tardía (c. 409 – 714 d. C.)” (“Maintenance, decline, or adaptation? Coinage and archaeological context between the Ebro and the Júcar during Late Antiquity (c. 409 – 714 AD)”), exploring the commercial dynamics in the Tortosa area during Late Antiquity.
His project is co-directed by Josep Maria Macias (ICAC-CERCA) and Ruth Pliego Vázquez (University of Seville) and focuses especially on numismatic study.
Caldés has been analyzing coins from city archaeological excavations and ancient collections for months. Thanks to the collaboration with the Tortosa Museum (Tortosa City Council), he will be able to deepen his study of coins found during the archaeological excavations of the Cathedral Square and Croera Street, carried out by the company Iber Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL.
These pieces, amounting to a set of about 1,000 coins, form the largest pillar of Caldés‘ doctoral thesis and reveal significant commercial dynamics in Tortosa, especially during the 5th century AD, which are not seen, for example, in Tarragona.
A ceramological study in the regions of Tortosa and Valencia
Itziar Gutiérrez‘s thesis project is based on a detailed ceramological study of pottery from the Valencia and Tortosa areas, to systematize and analyze common pottery from the Late Antique period (6th – 7th centuries AD). This type of pottery — which includes pots, pans, mortars, and plates — has been little studied until now, despite its predominance and variety.
Gutiérrez recently joined ICAC-CERCA as a predoctoral researcher thanks to a Joan Oró grant (check the news here). Her thesis project is co-directed by Josep Maria Macias and Francesc Rodríguez, from the MIRMED research group of ICAC-CERCA.
The analysis corpus is based on materials found at the Visigothic site of Valencia “la Vella” (Riba-roja de Túria, Valencia) since the beginning of ICAC-CERCA excavations in 2016 and will also consider materials from older excavations in nearby locations such as Alcàsser and Bétera, as well as a set of pieces preserved in the Tortosa Museum.
Impact of the collaboration
El nuevo acuerdo formaliza el estudio de materiales numismáticos y ceramológicos conservados en el Museo de Tortosa
This agreement with the Tortosa City Council not only facilitates access to archaeological materials for young researchers but also strengthens the relationship between academic and local institutions, thus contributing to a better understanding of Tortosa’s historical past and its importance in the context of Late Antiquity.
Tenemos plena confianza en que la investigación de Òscar Caldés e Itziar Gutiérrez revelará nuevas perspectivas sobre las dinámicas comerciales y culturales de la región, enriqueciendo el patrimonio histórico de la ciudad de Tortosa y de la zona de Valencia.
We are confident that the research of Òscar Caldés and Itziar Gutiérrez will reveal new perspectives on the commercial and cultural dynamics of the region, enriching the historical heritage of the city of Tortosa and the Valencia area.
About the Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC-CERCA)
The Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC-CERCA) is a CERCA center established as a consortium in 2003 by the Government of Catalonia and the Rovira i Virgili University. It is a Catalan institution with an international scope, at the forefront of research and conservation of archaeological heritage. Its headquarters are in Tarragona, a city recognized as a UNESCO World Heritage Site in 2000. Its researchers work to understand the past through the study of archaeological remains and promote the preservation of the historical legacy. We are CERCA!
For more information, visit www.icac.cat.

Immersion in Late Antique Numismatics: An Experience in Padua
We are pleased to share with you the updates on predoctoral researcher Òscar Caldés (MIRMED), who is conducting a research stay in the vibrant city of Padua, in northern Italy, under the expert guidance of Dr. Michele Asolati from the Università degli Studi di Padova, a prominent numismatist specialized in Late Antiquity, the same period covered by our PhD researcher.
Òscar Caldés is conducting a research project on the archaeological context of currency during Late Antiquity, within the interuniversity Doctoral Programme in Classical Archaeology (UAB-ICAC-URV). His thesis project is titled ¿Mantenimiento, decadencia o adaptación? Moneda y contexto arqueológico entre el Ebro y el Júcar durante la antigüedad tardía (c 409-714 d.C.), under the supervision of Josep Maria Macias (MIRMED).
The numismatic section of the Bottacin Museum provides a collective workspace where researchers share experiences, working methods, projects, and discussions. I am making the most of my time here!
Additionally, Caldés has access to one of the most comprehensive numismatic libraries in the world, that of the Bottacin Museum, which is an invaluable source of resources and information for his research.
One of the main tasks during his research stay in Padua involves intensive bibliographic research to deepen his understanding of the Central and Western Mediterranean monetary circulation. This is crucial for situating the area of study, for his doctoral thesis, within a broader and more significant context.
Through his research stay, PhD researcher Òscar Caldés will be able to enrich his knowledge and academic perspective on the study of late antique numismatics, guided by Dr. Michele Asolati from the University of Padua.
With Dr. Asolati‘s guidance, they tackle the most complex and debated points of late antique numismatics. The first result of this collaboration is the organization of a research seminar on numismatics, which will take place in the Sartori Room of the Palazzo Liviano (Padua) on April 17, 2024 (in-person).
In the seminar, Caldés will present an overview of the archaeonumismatic contexts from the 3rd to the 8th centuries AD in the area between the Ebro and the Júcar. Meanwhile, Dr. Asolati will deliver a presentation on the late Roman and Byzantine archaeological contexts in the Nile Delta, titled “Nile Delta: the use of bronze coinage between late antiquity and the Early Byzantine period”.
Check out here the information on the seminar Incontro seminariale nell’ambito degli insegnamenti di Numismatica.
We look forward to Òscar sharing more updates and results from his stay in Padua, and we will keep you informed!
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana amb la comunicació “Resultats de les darreres excavacions a València la Vella (Riba-roja de Túria), un jaciment tardoantic privilegiat”.








The numismatic section of the Bottacin Museum provides a collective workspace where researchers share experiences, working methods, projects, and discussions. I am making the most of my time here!