L’estudi de les àmfores del jaciment romà republicà de Can Tacó (Montmeló-Montornès del Vallès) han proporcionat un conjunt summament interessant d’exemplars per tipologia i procedència. Destaquen tres segells excepcionals: un sobre un fragment sota el coll d’una àmfora africana,  i dos en nanses de dues àmfores ròdies.

L’estudi, i l’article publicat recentment a Pyrenae, ha anat a càrrec d’Esther Rodrigo (ICAC), Cèsar Carreras (UAB) i Valentina Porcheddu (Scuola Archeologica Italiana Atene) en el marc del projecte “Implantació i model de ciutat del conuentus Tarraconensis. Els jaciments arqueològics de Iesso (Guissona), Can Tacó-Turó d’en Roina/Mons Observans (Montmeló-Montornès del Vallès) i Iulia Libica (Llívia)”.

Les dues marques ròdies evidencien el caràcter excepcional de l’establiment residencial de Can Tacó. Estan molt vinculades amb la presència itàlica a la península Ibèrica al llarg del segle II aC però al nord-est peninsular només s’han documentat a Emporion (Empúries) i Ilturo (Cabrera de Mar).

És interessant que una de les marques d’àmfora ròdia ha aparegut en un nivell de construcció de l’edifici de Can Tacó. Això ha fet reconsiderar la data inicial del jaciment i situar-lo clarament pels volts del 150 aC, mentre que fins ara se situava en el darrer terç del segle II aC.

A més de la datació, aquestes tres marques en un conjunt molt heterogeni d’àmfores i amb una datació de segona meitat del segle II aC proporcionen informació sobre la natura i els ocupants del jaciment. Al NE peninsular la majoria de paral·lels amb presència d’àmfores ròdies i tripolitanes es troben en assentaments militars romans o civils itàlics a la costa, com Empúries, Tarraco, Valentia, Carthago Nova o Ilturo.

Concretament, però, què diuen les marques pel que fa a la datació? Les datacions de les dues marques en àmfores ròdies no són del tot conclusives, ja que la lectura planteja alguns dubtes, però els autors proposen adscriure aquestes marques, KARPOS i ARCHILAIDAS, al període III i IV d’aquestes produccions amb una cronologia que aniria del 165 al 146 aC, aproximadament.

D’altra banda, la marca ϺΑΓΩΝ en tripolitana també se situaria cap al 146 aC. Així doncs, sembla que el material arribaria simultàniament o esglaonadament: entre el 160-150 aC, data de la marca ròdia amb magistrat, fins aproximadament el 125 aC, per la marca nord-africana, d’acord amb els criteris tipològics de l’àmfora.

Pel que fa al port d’arribada dels productes que es documenten a Can Tacó, a part de Tarraco, hi ha el port d’Empúries i Ilturo. Empúries és en aquest moment un dels principals ports militars del NE peninsular, i per tant aquests productes formarien part de l’aprovisionament de les tropes romanes destacades en el territori. L’accés a Can Tacó es podria haver fet a través de la via Heraklea (posteriorment anomenada Augusta).

Una alternativa, potser més lògica, seria l’arribada a través d’Ilturo, fundació civil romana datada cap al segon quart del segle II aC, situada també en territori laietà però a la costa, i on es documenten un bon nombre d’àmfores tripolitanes antigues i ròdies.

Article

Rodrigo, E.; Carreras, C.; Porcheddu, V., «Marques africanes i ròdies de Can Tacó, Barcelona (Catalunya)», Pyrenae, vol. 46-2, p. 31-47. SCOPUS, Carhus+A / 4.477 (ICDS).