Està adreçat a estudiants d’Arqueologia i el termini d’inscripció estarà obert fins el dia 24 de juny. Inclou un cicle de conferències obert a tothom.
Search Results for: valencia la vella
L’ICAC fa un conveni amb l’Ajuntament de Riba-roja de Túria
El 10 de febrer l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, i el director de l’ICAC, Joan Gómez Pallarès, van signar un conveni marc de col·laboració. L’objectiu és desenvolupar projectes específics en el camp de la recerca i la difusió del patrimoni arqueològic d’aquesta població de la comarca del Camp de Túria (València).
Amb aquesta entesa s’inicia un projecte de recerca arqueològica en el jaciment conegut com a València «la Vella» (més informació). La finalitat és determinar la potencialitat arqueològica i la viabilitat d’un projecte integral de recuperació patrimonial i museïtzació en el context del Parc Natural del Túria. Aquest propòsit donarà peu a una extensa intervenció arqueològica a l’estiu de 2016, codirigida per Josep M. Macias Solé, Albert Ribera Lacomba i Miquel Rosselló Mesquida.
Aquest jaciment té unes 4,5 hectàrees d’extensió i es troba a uns 16 Km de València. Ha estat objecte d’excavacions arqueològiques puntuals, que permeten adscriure’l preliminarment a la categoria d’assentament militar visigòtic, tipus castellum, en el marc de la reorganització territorial de l’entorn de l’antiga Valentia.
Programa de radio
El programa Toquem pedra! (“tocando piedra”, en catalán) sobre arqueología clásica repite temporada en la parrilla de Tarragona Radio. El programa se concibe como un espacio de divulgación científica sobre arqueología clásica a partir del conocimiento y la investigación que desarrollamos en el ICAC, con especial inciso en el patrimonio histórico y cultural de Tarragona.
Desde 2020, se trata de una nueva edición del programa, que se había emitido en la misma emisora de radio durante varias temporadas entre 2013 y 2017. Desde la temporada 2022-2023, el programa pasa a formar parte del magazine matutino conducido por el periodista Pep Sunyé.
Podéis recuperar los episodios en el espacio podcast de Tarragona Ràdio y en Spotify: Toquem Pedra. El podcast de l’arqueologia clàssica, amb l’ICAC – Tarragona Ràdio | Podcast on Spotify
Temporada 2023-2024:
- Núm. 107 (03/12/2024). «20 anys d’excavacions a la Catedral i 17 bilions de punts de digitalizació cartogràfica». Descubre el proyecto de digitalización de la Catedral de Tarragona con el investigador del ICAC Josep Maria Macias (MIRMED) y el profesor e investigador de la ETSA-URV, Agustí Costa.
- Núm. 106 (24/10/2024). «Els Matins de la Recerca». Dels laboratoris a les aules. Hablando de los fenicios y los íberos conoceremos dos investigadores del equipo de Protohistoria del ICAC, Maria Anguera y David Montanero. ¿Cómo se preparan para divulgar y conseguir que la investigación salga de los laboratorios para llegar a las escuelas?
- Núm. 105 (05/08/2024). «Tarragona versus Toledo. Història d’un conflicte eclesiàstic a l’Edat Mitjana». ¡Un #ToquemPedra bien especial! Con la participación del estudiante en prácticas de la UOC Josemi Martin, acompañado del investigador predoctoral Andreu Muñoz Virgili (MIRMED).
- Núm. 104 (10/04/2024). «Coneguem les roques de la Part Alta de Tarragona». Con Marie-Claire Savin y Jordi Oliver, de la Unidad de Estudios Arqueométricos (UEA) del ICAC, hemos hecho un recorrido por las rocas de la Part Alta de Tarragona. Os hemos presentado así un recurso pedagógico a partir de una actividad de divulgación para conocer el patrimonio romano de Tárraco, centrado en el tipo de piedra y mármol, y los vestigios diversos que hay por la ciudad de Tarragona.
Aquest capítol està també disponible en vídeo, a Youtube!
- Núm. 103 (25/01/2024). Nou itinerari arqueològic a la Catedral de Tarragona per a entendre el potencial de l’acròpolis de Tàrraco. La Catedral de Tarragona estrena un nou itinerari arqueològic que permet entendre tota l’evolució i potencial de l’Acròpolis de Tarraco i com va condicionar arquitectònicament les èpoques posteriors.
- Núm. 102 (13/12/2023). Encetem la nova temporada amb l’exposició Arqueosexisme. Hem encetat una nova temporada del ‘Toquem pedra’, l’espai de divulgació sobre arqueologia clàssica al programa ‘La Veu de Tarragona’, amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA). Amb més d’una dècada i mitja d’història a la graella de l’emissora municipal, hem encetat l’espai parlant de l’exposició itinerant i programa «Archeosexisme», que s’ha inaugurat a Tarragona (CRAI del Campus Catalunta) per primer cop a l’estat, provinent de França.
Una iniciativa de l’ICAC-CERCA en col·laboració amb la Unitat d’Igualtat de la URV, que han impulsat aquest projecte de sensibilització. Arriba per primer cop a Catalunya i a l’Estat l’exposició itinerant «Archeosexisme», que van crear, a França, l’Associació Archéo-Éthique i el projecte Paye ta Truelle el 2019.N’hem parlat amb Lydia Gil, responsable del centre de documentació i biblioteca de l’ICAC, i també responsable de l’estratègia de ciència oberta; amb Lídia Colominas, investigadora Ramón y Cajal al grup de recerca GIAP, i amb Alfredo Mayoral, investigador postdoctoral Juan de la Cierva també al GIAP, especialista en geoarqueologia.
Temporada 2022-2023:
- Núm. 101 (12/06/2023). Los ingredientes invisibles de la arquitectura en el final de la prehistoria. Con María Pastor (UA-ICAC) y Marta Mateu, investigadora Beatriu de Pinós en el grup MIRMED del ICAC.
¡Escucha el podcast en Tarragona Radio! L’arquitectura en els últims anys de la prehistòria i principis de la protohistòria.
- Núm. 100 (15/05/2023). Las biografías ocultas en las paredes de Tarragona. Con Diana Gorostidi (URV-ICAC), profesora de la URV e investigadora del grupo ArPA del ICAC.
¡Escucha el podcast en Tarragona Ràdio! Diana Gorostidi: «Tàrraco té el patrimoni epigràfic més gran de la península Ibèrica».
- Núm. 99 (17/04/2023). Investigar en tiempos de pandemia: la experiencia de un investigador internacional a caballo entre Grecia y Tarragona. Con Giannis Apostolou, investigador predoctoral del grupo GIAP del ICAC.
Temporada 2021-2022:
- Núm. 97 (25/05/2022). Arqueobotánica: lo que explican las semillas antiguas. Con Alexandra Livarda, investigadora Ramón y Cajal en el grupo GIAP del ICAC.
- Núm. 96 (19/04/2022). Andreu Muñoz recull la història de Sant Fructuós. Con el investigador adscrito al ICAC Andreu Muñoz Melgar (Museo Bíblico Tarrconense).
- Núm. 95 (16/03/2022). Con los restos de animales, respondemos preguntas bestiales. Con el investigador predoctoral Abel Gallego, del equipo GIAP, que está a punto de defender su tesis doctoral en el ICAC, sobre arqueozoología y el estudio de las prácticas ganaderas en la tarraconense a partir del análisis del desgaste dentáreo de las ovejas.
- Núm. 94 (16/02/2022). Conmemoración del 11F con acciones de transferencia y divulgación del conocimiento. Con la investigadora adscrita al equipo GIAP del ICAC Marta Flórez, especializada en el ámbito de la transferencia social de la investigación, la mediación del patrimonio histórico-arqueológico y cultural, y la implementación de programas de educación científica.
- Núm. 93 (19/01/2022). Sacar de la oscuridad el papel de la mujer en la antigüedad. Con la investigadora postdoctoral Elena Duce, especializada en el estudio del mundo antiguo con perspectiva de género.
- Núm. 92 (15/12/2021). ¿Cómo era la tumba del sacerdote egipcio Imephor? Josep Maria Puche nos explica su participación en una expedición arqueológica de rescate (para evitar saqueos) en la pequeña necrópolis faraónica de Kom el-Khamasin, en Egipto. Una expedición dirigida por un equipo de la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) y el Servicio de Antigüedades del Gobierno de Egipto.
- Núm. 91 (17/11/21). Els aqüeductes romans de Tàrraco. Con Jordi López. Investigadores del ICAC han identificado el primitivo acueducto de Tárraco, que llevaba el agua del río Francolí sin necesidad del Pont de les Ferreres (conocido como el Puente del Diablo). Así, el número de acueductos romanos conocidos alrededor de Tarragona ha aumentado hasta seis, en el actual proyecto que lidera el investigador Jordi López Vilar y que ha sido galardonado con el XI Premio Tárraco.
- Núm. 90 (20/10/2021). Los mensajes ocultos en los mármoles romanos. Con Diana Gorostidi (URV-ICAC) y Laura Galán.
Temporada 2020-2021:
- Núm. 89 (27/07/2021). Programa especial des de Mas dels Frares. Con Josep Maria Macias, Karen Fortuny y Francesc Rodríguez, del ICAC. Y la participación de Fernando Zamora, responsable del Celler de Mas dels Frares de la URV; Òscar Sànchez, alcalde de Constantí; y Clara Dalmau, sumiller del Consejo Regulador de la Denominación de Origen Catalunya.
- Núm. 88 (22/06/2021). Accés obert al coneixement de l’ICAC. Con Lydia Gil, responsable del Centro de Documentación y Biblioteca del ICAC.
- Núm. 87 (22/06/2021). Les àmfores ens expliquen com treballaven els artesans fa milers d’anys. Con Oriane Bourgeon, investigadora postdoctoral del equipo ArPA.
- Núm. 86 (13/04/2021). L’estudi de l’arquitectura antiga en arqueologia. Con María Pastor, investigadora postdoctoral del equipo de Arqueología Protohistórica.
- Núm. 85 (16/03/2021). La zooarqueologia. Con Lídia Colominas, investigadora Ramón y Cajal del equipo GIAP.
- Núm. 84 (16/02/2021). Arqueologia subaquàtica. Con Enric Colom, investigador predoctoral del equipo Aecma.
- Núm. 83 (20/01/2021). L’aqüeducte del Gaià. Con Jordi López, investigador del equipo de Arqueología Cristiana y de la Antigüedad Tardía.
- Núm. 82 (23/12/2020). Deu anys del concurs Odissea!. Con Txell Blay, presidenta de la Associació APLEC, y Maura Lerga, responsable de Comunicación y Publicaciones del ICAC.
- Núm. 81 (25/11/2020). Especial 25N des de la plaça de la Font de Tarragona. Con Lydia Gil y Maura Lerga, miembros del Comité de Igualdad del ICAC. En la segunda parte del programa, los investigadores Josep Maria Macias y Karen Fortuny hablaron del yacimiento de València “la vella” y la reciente publicación sobre Recintos fortificados en época visigoda (Trama, 8). Connectaron en directo con Albert Ribera, investigador de la Universidad de Valencia y adscrito al ICAC, y que coordina la investigación en el yacimiento desde Valencia.
- Núm. 80 (28/10/2020). Especial Nit Europea de la Recerca. Con Ana Gallego, coordinadora de actividades en el ICAC; Montse Cartañà, periodista en la Unidad de Cultura Científica e Innovación, ComCiència, de la URV; Laia Pellejà, responsable de Divulgación y Formación Científica en el ICIQ; y Maria José Guilera, de la Oficina Técnica del IISPV.
- Núm. 79 (30/09/2020). Investigadores de diferents generacions, disciplines i procedències, treballen plegades a l’equip ArPa de l’ICAC. Con Anna Gutiérrez Garcia-Moreno, codirectora de la Unidad de Estudios Arqueométricos; Isabelle Pianet, de la Universidad de Bordeos – CNRS; Simona Perna, investigadora Marie Curie en el equipo ArPA; y Laura Galán, investigadora predoctoral en el equipo ArPA.
- Núm. 78 (26/08/2020). Els aqüeductes romans de Tàrraco. Con Jordi López, investigador del equipo de Arqueología Cristiana y de la Antigüedad Tardía; y Josep Maria Puche, técnico de Tecnologías de Documentación Gráfica en el ICAC.
- Núm. 77 (29/07/2020). La vil·la romana de Mas dels Frares (Constantí, Tarragona). Con Josep Maria Macias, Karen Fortuny, Francesc Rodríguez y Ada Lasheras, investigadores del equip de Arqueología Cristiana y de la Antigüedad Tardía del ICAC.
- Núm. 76 (26/08/2020). El programa Toquem Pedra torna a la graella de Tarragona Ràdio!. Con Josep Maria Palet, director del ICAC; y Alexandra Livarda y Lídia Colominas, del equipo GIAP.
Noticia relacionada: “Tocando Piedra”: vuelve el programa de divulgación sobre arqueología clásica en Tarragona Radio.
Temporadas anteriores:
Entrevista: Ramon Járrega parla de la vil·la romana de L’Alqueria (Moncofa)
Després de dues campanyes arqueològiques (2007 i 2008) en aquesta vil•la romana de Moncofa (Plana Baixa, Castelló), Ramon Járrega, director tècnic de les excavacions i investigador de l’ICAC, en fa la valoració. Járrega ha estat quatre anys professor associat d’Història antiga a la Universitat Jaume I de Castelló i actualment és arqueòleg investigador de l’ICAC.
L’Alqueria és un jaciment clau per a l’estudi de la romanització a la comarca de la Plana Baixa (Castelló). És molt probable que correspongui a una vil•la romana perquè s’hi han trobat fragments de pintura parietal. Probablement aquesta vil•la va pertànyer en època romana al territori de Saguntum. Entre les troballes més rellevants hi ha tres dipòsits de líquids amb paviment d’opus spicatum i el característic revestiment de mitja canya. El dipòsit més gran fa 5,60 x 5,30 metres per 1,50 de fondària.
Imatges dels dipòsits del jaciment de L’Alqueria.
Les intervencions a L’Alqueria formen part d’un programa de recerca de la Universitat Jaume I (UJI) dirigit pel dr. Juan José Ferrer i finançat per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat Valenciana. Properament se signarà un conveni de col•laboració entre la UJI i l’ICAC per donar continuïtat als treballs. Està previst que les restes arqueològiques de la vil•la de L’Alqueria s’integrin dins un projecte de camp de golf que promou el mateix Ajuntament de Moncofa.
Per què són importants els dipòsits que s’han trobat a L’Alqueria?
Perquè ens indiquen una part de l’economia de les vil•les romanes. Són un element d’explotació del territori i permeten documentar part del procés de transformació de la collita.
Collita de què?
S’estan fent anàlisis del morter de la paret per saber què contenien. Hi ha la tendència de pensar que servien per a vi o oli, els dos grans productes de la Mediterrània a part del blat, però també podien servir per a salaons, una hipòtesi plausible per la proximitat del mar. A Xàtiva fins i tot s’han trobat dipòsits per fer lli.
Les anàlisis ho aclariran?
Sí. I si podem excavar al voltant també serà més fàcil saber com funcionava el conjunt. En una excavació com més superfície abastis més possibilitat tens, per planimetria, de saber per a què servia cada àmbit. Si eren dipòsits per a oli o vi, per exemple, també hi havia d’haver un punt de premsat i un punt de decantació. Si tenim sort, els trobarem.
Això demostraria que eren instal•lacions industrials?
No ho sabem. No semblen dipòsits per a l’autoconsum, però ho podrien ser.
Quan es van construir?
En aquest jaciment hi ha material arqueològic ibèric o romanorepublicà, però no estrats arqueològics d’aquesta època. I els dipòsits no sabem quan es van fer, perquè les parets presenten diferents capes de revestiment hidràulic (senyal que se’n va fer un ús continuat). Però sí que sabem quan es van abandonar: al segle IV.
Com és?
Sembla un abandonament intencionat, perquè hi ha argiles abocades i tègules senceres i tot, tant de planes com d’imbrices. Per damunt hi ha un mur molt arrasat que té una direcció diferent i que podria correspondre a la construcció posterior. O sigui que segurament hi ha una remodelació de la vil•la al segle IV.
Aquesta continuïtat en l’ocupació és perquè és una àrea fèrtil?
Sí, tot i que no podem saber quin abast tenia el regadiu en aquell moment. Les columnes pol•líniques fetes al proper jaciment dels Estanys (Almenara) mostren molta olivera i vinya: potser era més de secà! Però hi ha una font molt bona a la Vilavella, un poble proper, i no seria estrany que s’alimentessin d’aquella aigua. A més el terreny de L’Alqueria és pla i està al costat d’un camí mil•lenari, un ramal de la Via Augusta ple de jaciments ibèrics i romans.
El de Moncofa és un dels molts que es podrien excavar, doncs.
Sí, i aquest hem tingut la sort de poder-lo excavar, perquè a l’horta és bastant difícil. Així com al secà és fàcil trobar restes en superfície, a l’horta no, perquè de sempre hi ha hagut molt moviment de terres i que trobis ceràmica no vol dir res; són terres en explotació. A L’Alqueria s’hi ha de fer un camp de golf, tot i que preservant les restes romanes.
És significatiu, el topònim L’Alqueria?
Sí, i a més és un nom d’origen àrab! Pot indicar dues coses: que en època medieval hi havia hagut una alqueria com a pervivència de l’hàbitat romà (però no hem trobat ceràmiques medievals), o que la gent, en veient que hi havia ruïnes i s’hi havia viscut, en digués “l’alqueria”, de la mateixa manera que a Reus i Cambrils hi ha els jaciments dels “Antigons”, és a dir, lloc on hi ha coses antigues.
Quina importància té L’Alqueria en l’entorn més immediat, la comarca de la Plana?
Aquest jaciment i el de Benicató, a Nules, són gairebé els únics que s’han excavat en extensió. Per això, si podem anar-hi treballant, a més de tenir una zona visitable es podrà donar exemple de com es vivia en època romana a la Plana.
Carme Badia i Puig
Entrevista feta el setembre del 2009
Planta del jaciment de l’Alqueria del 1996, any en què es va fer una primera intervenció de salvament al jaciment.
Vegeu què n’ha dit la premsa:
