Este estudio analiza un gran conjunto cerámico hallado fuera del recinto de València la Vella, interpretado como un posible estercolero o esterquilinio de época visigoda. A través del análisis tipológico, tecnológico y cuantitativo, se observa una mayoría de producciones locales y regionales, con recipientes de cocina y almacenaje propios de una economía doméstica agraria. Las señales de uso y desgaste, junto con una película gris persistente, apuntan a procesos de compostaje. El depósito se data en el siglo VII, sin prácticamente residualidad ni intrusiones. El trabajo destaca el valor de estos contextos para entender las prácticas de consumo y de distribución en las postrimerías del período visigodo.

PALABRAS CLAVE; ESTERCOLERO TARDOANTIGUO, CERÁMICA LOCAL/REGIONAL, GESTIÓN DE RESIDUOS, VALÈNCIA LA VELLA, SIGLO VII

Aquest estudi analitza un gran conjunt ceràmic trobat fora del recinte de València la Vella, interpretat com un possible femer o stercilinum d’època visigoda. A través de l’anàlisi tipològica, tecnològica i quantitativa, s’observa una majoria de produccions locals i regionals, amb recipients de cuina i magatzematge propis d’una economia domèstica agrària. Els senyals d’ús i desgast, juntament amb una pel·lícula grisa persistent, apunten a processos de compostatge. El dipòsit es data en el segle VII, sense pràcticament residualitat ni intrusions. El treball destaca el valor d’aquests contextos per a entendre les pràctiques de consum i de distribució en les acaballes del període visigot.

PARAULES CLAU: METODOLOGIA CERAMOLÒGICA, QUANTIFICACIÓ (NMI), TAFONOMIA, GESTIÓ DE RESIDUS, VALÈNCIA LA VELLA, SEGLE VII

This study analyses a large collection of ceramics found outside the site of València la Vella site, interpreted as a possible Visigothic-era dung heap or stercilinium for the preparation of manure. Through typological, technological and quantitative analysis, the majority of the finds are local and regional products, with cooking and storage vessels typical of an agrarian domestic economy. Use-wear traces, together with a persistent grey film, point to composting processes. The deposit is dated to the 7th century AD, with virtually no residual material or later intrusions. This study highlights the value of such waste disposal contexts for understanding consumption and distribution practices at the end of the Visigothic period.

KEYWORDS: CERAMOLOGICAL METHODOLOGY, QUANTIFICATION (NMI), TAPHONOMY, WASTE MANAGEMENT, VALÈNCIA LA VELLA, 7TH CENTURY