Se presentan tres objetos de bronce con características formales similares, identificados tradicionalmente como specilla (sondas) de uso quirúrgico. Su hallazgo en el yacimiento de València la Vella (Riba-roja de Túria, València) aporta nuevos datos sobre la distribución espacial de este tipo de instrumental, asociado probablemente al mundo islámico. El análisis aborda su morfología, funcionalidad y paralelos
tanto en la península ibérica como en el ámbito mediterráneo, contribuyendo al conocimiento de las prácticas médicas en la transición entre la Antigüedad tardía y la Alta Edad Media.
Search Results for: valencia la vella
Prospección geofísica en la ciudad tardoantigua de València la Vella (Riba-roja de Túria, València, España) en 2023
Instrumental médico en València la Vella (Riba-roja de Túria, València): análisis de tres sondas biapuntadas de bronce
Minimi visigodos procedentes de València la Vella (Riba-roja de Túria, València): un tipo peculiar con cruz
Se presentan tres monedas de cobre de época tardoantigua (ss. VI-VII d.C.) similares a los tipos F.49 y F.51 de Crusafont y 12-13 de Pliego. Todos ellos han sido recuperados en diferentes zonas del yacimiento tardoantiguo de València la Vella (Riba-roja de Túria, València), lo que indica un gran dinamismo económico, y una acentuada circulación monetaria en el mismo. El estudio aquí presentado resulta una novedad al poder tratarse de un nuevo tipo de cobre visigodo con motivos cruciformes en ambas caras o una nueva variante de una serie escasamente documentada hasta la fecha.
Didàctica, gestió i divulgació del jaciment tardoantic de València la Vella (Riba-roja de Túria)
Presentació de la vessant més divulgativa i orientada cap al públic general del projecte d’excavacions de València la Vella. Dins d’aquestes intervencions, tots els anys hi ha un esforç d’apropar a la població de Riba-roja de Túria aspectes sobre el món tardoantic, com el cicle de conferències obertes al públic i la jornada de portes obertes. A més, hi ha una intensa activitat mitjançant les xarxes socials, principalment l’Instagram.
Arquitectura visigoda en la ciudad de València la Vella
València la Vella: A visigothic city to place in History?
El frente Norte: València la Vella versus Valentia
Les excavacions arqueològiques al jaciment de València la Vella plantegen l’existència d’una ceca monetària a la ciutat
Els treballs realitzats pel grup d’experts i estudiants reafirmen el caràcter urbà i militar d’aquest enclavament predominant al Mediterrani.
Les excavacions arqueològiques que s’han dut a terme al jaciment visigot de València la Vella, a Riba-roja de Túria, permeten deduir que en aquest enclavament es disposava d’un taller propi de fabricació de monedes després del descobriment de nous exemplars arran de les jornades d’estudi i prospecció realitzades a la zona.
S’han recuperat també àmfores nord-africanes del segle VI.
Els treballs desenvolupats durant les últimes setmanes han permès recuperar més de 50 monedes d’ús legal durant l’època visigoda a Riba-roja de Túria, que van ser acunyades a l’Itàlia del regne Ostrogot, a més d’altres procedents de l’actual Tunísia i, finalment, altres que es van elaborar durant els períodes d’ocupació vàndala i bizantina, a més d’altres peces provinents de la península Ibèrica de diverses zones.
El descobriment de 50 monedes trobades a la zona ha estat possible gràcies als treballs dels arqueòlegs, juntament amb els estudiants del VI Curs d’Arqueologia visigoda i cristiana de «València la Vella». La coordinació ha corregut a càrrec d’Albert Ribera, la direcció arqueològica d’Òscar Caldés, Josep Maria Macias i Miquel Rosselló, i l’equip tècnic d’Andreu Muñoz i Josep Maria Puche. Han pres part a l’excavació un grup d’onze alumnes del curs i altres cinc col·laboradors.
Les monedes descobertes en aquesta edició s’uneixen a les més de 350 que s’han trobat al llarg dels últims anys, entre elles algunes notables en importància, com una acunyada a Roma que pertanyia al rei ostrogot Totila, mort l’any 552 i conegut també amb el nom de Baduila. Els treballs s’han centrat, a més, en la identificació tipològica de l’abundant ceràmica del jaciment trobada en aquesta edició, amb datació compresa entre els segles VI i VII després de Crist.
La vuitena edició de les excavacions arqueològiques a València «la Vella» ha estat possible gràcies al finançament de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i la Diputació de València, en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA) i la Friedrich Alexander Universität-Erlangen-Nürnberg, així com la Universitat de Sevilla, per a les actuacions de recerca complementàries.
Els treballs arqueològics de l’edició d’enguany s’han centrat en intensificar els estudis de camp sobre els principals llocs en què es dividia la ciutat visigoda, a partir de tres sectors delimitats gràcies a les tasques realitzades durant els últims anys. D’aquesta manera, a l’àrea més alta del jaciment s’han trobat nous blocs de pedra englobats en un nivell geològic, coberts per un nivell de circulació format per un carrer, de la qual és possible apreciar-ne la conservació parcial actualment.
Amb la la Friedrich Alexander Universität-Erlangen-Nürnberg es va dur a terme una actuació de prospecció geofísica en la plataforma intermitjana de la ciutat visigoda. A partir de la prospecció, s’ha pogut determinar l’existència de diversos espais arquitectònics i un possible carrer en aquesta àrea de la ciutat.
Amb la Universitat de Sevilla, i el finançament de la Fundació Palarq, s’ha efectuat un projecte de selecció i recollida de mostres de morter de calç per a la seva anàlisi de Carboni-14. La datació mitjançant C-14 es realitza amb la tècnica instrumental d’espectrometria de masses amb accelerador (AMS), emprant un equip MiCaDaS (Mini Carbon Dating System) de 200kV disponible en les instal·lacions del Centre Nacional d’Acceleradors del Parc Tecnològic de Cartoixa (Sevilla).
A la denominada àrea 1.000 del jaciment s’han trobat noves sitges d’emmagatzematge intercomunicades entre elles, la qual cosa permet deduir un sistema soterrat que comprèn un mínim d’uns 30 metres quadrats d’extensió, amb unes característiques pròpies i específiques rellevants que existien durant l’època d’esplendor d’aquest jaciment visigot predominant.
Els últims resultats refermen el caràcter urbà i militar de València «la Vella» i ens esperona a continuar investigant!
Finalment, s’ha continuat amb els treballs al tercer bloc d’aquest jaciment, en una àrea de transició entre la plataforma intermèdia i la inferior. Després de les tasques d’excavació, s’ha confirmat la presència d’un sistema d’escalinates i passadissos que comunicaven ambdues zones de la ciutat visigoda. Aquests descobriments permeten deduir que es tracta d’un caràcter propi de la ciutat visigoda, on destacaven no només les muralles que l’envoltaven, sinó també la seva pròpia circulació urbana.
En una visita al jaciment, l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, va subratllar que “el notable treball que han dut a terme els experts arqueòlegs i els estudiants que han participat en les excavacions i que, edició rere edició, permeten trobar nous descobriments específics sobre la ciutat visigoda que va ser predominant durant la civilització de l’època en l’àmbit del Mediterrani i que, ara, ens permet avançar en el seu estudi i prospecció; és important perquè podem continuar estudiant el nostre origen a partir de les civilitzacions que han passat pel nostre municipi.”
El passat 19 de juliol es va organitzar una jornada de portes obertes al jaciment en què van participar unes 80 persones. Els arqueòlegs i arqueòlogues al càrrec de la campanya arqueològica de 2023 els van guiar pels diversos punts d’excavació del jaciment i van exposar tant els resultats preliminars d’enguany com el context dels avenços, ja que fa més de cinc anys que l’ICAC hi duu a terme la recerca.
- Coordinació: Albert Ribera.
- Direcció arqueològica: Òscar Caldés, Josep M. Macias i Miquel Rosselló.
- Equip tècnic: Andreu Muñoz i Josep M. Puche.
- Alumnes 2023: Dalmau Díaz, Itziar Gutiérrez, Ruth Abad, Arantxa Navarro, Gemma Fernández, Xavier Fernández, Roger Solà, Belisa Tarín, Natàlia Jiménez, Sònia Millán, Víctor Bengoa. Col·laboració de Rubén Caballero, Iscael Alcon, José Luis Cordoba, Darío Pérez i Tonet Tro.
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i està especialitzat en la recerca i formació avançada en arqueologia clàssica. Som CERCA!
El jaciment arqueològic de València la Vella ha estat declarat Bé d’Interès Cultural
El jaciment arqueològic de València «la Vella» ha estat declarat Bé d’Interès Cultural (BIC), amb categoria de zona arqueològica i paleontològica, per la Generalitat Valenciana.
La Generalitat Valenciana ha aprovat la declaració de València «la Vella» com a Bé d’Interès Cultural (BIC) amb categoria de zona arqueològica i paleontològica, juntament amb altres 14 jaciments de la Comunitat Valenciana.
Aquesta mesura té per objectiu la protecció i preservació del valuós patrimoni històric i cultural de la regió. En concret, són catorze jaciments arqueològics i un jaciment paleontològic, cinc dels quals es troben a la província d’Alacant, cinc a la de Castelló i la resta a la de València.
València «la Vella», situada a Riba-roja de Túria, a la província de València, és un dels quinze jaciments reconeguts per la seva importància històrica i científica a la Comunitat Valenciana.
El jaciment de València «la Vella» és un antic assentament que data de l’època visigoda. Es creu que va ser habitat des del segle V a.C. fins al segle II d.C. i presenta una gran riquesa arqueològica. L’ICAC, en col·laboració amb experts i institucions locals, està realitzant des de 2016 excavacions exhaustives per descobrir i preservar els vestigis d’aquesta antiga ciutat.
L’ICAC, amb la seva àmplia experiència i renom en la investigació arqueològica, lidera les excavacions i estudis en aquest lloc excepcional des de 2016.
L’objectiu principal de l’ICAC a València «la Vella» és obtenir una comprensió més profunda de la vida i la cultura dels antics habitants de la zona. Mitjançant l’anàlisi dels vestigis arqueològics (com ara ceràmiques, monedes, eines i estructures arquitectòniques) es va reconstruint la història d’aquest assentament antic i la seva relació amb les comunitats circumdants.
L’equip de l’ICAC, dirigit per Josep Maria Macias (MIRMED), treballa amb meticulositat i precisió per garantir que les troballes siguin documentades, preservades i estudiades adequadament.
S’utilitzen tècniques avançades d’excavació i anàlisi científic per obtenir la major quantitat d’informació possible sobre la vida quotidiana, les pràctiques culturals i les interaccions socials a València «la Vella».
Gràcies als esforços conjunts d’institucions, experts i la comunitat, s’assegura que aquests tresors arqueològics perdurin i es puguin gaudir per les generacions futures.
La tasca de l’ICAC al jaciment de València «la Vella» no es limita només a l’excavació i l’estudi dels vestigis arqueològics. També es dedica a la divulgació i posada en valor d’aquest patrimoni històric. Es realitzen activitats educatives, visites guiades i programes de difusió per apropar el coneixement i la importància d’aquest jaciment a la comunitat local i al públic en general.
En aquest sentit, des de 2022 està en marxa el Pla Director de València «la Vella» per convertir el jaciment i el seu entorn en un gran parc arqueològic amb activitats científiques, museogràfiques, educatives i turístiques. Aquestes iniciatives també poden tenir un impacte positiu en el turisme cultural de la regió i atreure visitants interessats a explorar el ric llegat arqueològic i paleontològic que alberga la Comunitat Valenciana.
El reconeixement de València «la Vella» com a BIC i la participació de l’ICAC en la seva investigació i conservació demostren el compromís amb la preservació i promoció del llegat històric i cultural.
Els orígens de València «la Vella»
A finals del s. VI, a 16 km de Valentia va sorgir un nou assentament fortificat de certa extensió, unes 5 hectàrees: València «la Vella». La seva construcció, ex novo, va suposar un gran esforç edilici, en què no falten els elements romans reutilizats. En aquest cas, la procedència del material fou forània. El més probable és que la seva pedrera fos Edeta, municipi romà abandonat en el s. V i situat a prop del nou assentament de València «la Vella».
Això suposaria desplaçar les pedres uns 12 km, tot i que el riu Túria, molt proper, en facilitaria el transport. El jaciment es va abandonar a finals del s. VII o inicis del VIII. Al mateix temps, es va crear un altre centre monumental: l’importante centre de poder de Pla de Nadal, a uns 2 km de València «la Vella».
En un article publicat a la revista Mytra, l’equip de l’ICAC planteja que es va fer servir com a pedrera el jaciment recentment desaparegut.
