Tarragona (Carrer de Sant Pau, 2, 43003)
Sant Pacià Books ha publicat Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, des de l’antiguitat fins a l’actualitat, del Dr. Andreu Muñoz Melgar, dins la col·lecció “Studia Archaeologiae Christianae”, en coedició amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i amb la col·laboració de l’Associació Cultural Sant Fructuós.
Amb aquest, ja són quatre els volums d’aquesta col·lecció de SPB, dos dels quals han estat una coedició amb l’ICAC. Més informació.
La presentació es durà a terme a Tarragona el 21 d’abril, a les 19 h.
Sala d’actes del Centre Tarraconense «El Seminari» de Tarragona. Entrada lliure.
La presentació d’aquest volum serà a càrrec de la Dra. Cristina Godoy Fernández, professora d’arqueologia cristiana a la Facultat Antoni Gaudí (AUSP) i del Dr. Josep Maria Macias Solé, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC (i que fou el director de la tesi de l’Andreu Muñoz). També hi intervindran el Dr. Armand Puig Tàrrech, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i el Dr. Josep Maria Palet Martínez, director de l’ICAC.
Sobre la recerca que presenta el llibre:
El bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi foren condemnats a la damnatio ad vivicomburium a l’amfiteatre de Tàrraco l’any 259, en el marc de la legislació anticristiana decretada pels emperadors Valerià i Gal·liè. La informació primigènia sobre aquests protomàrtirs hispànics descansa en el text litúrgic hagiogràfic Passio Fructuosi (s. III-IV).
La crítica certifica que el document, tot i la seva categoria religiosa, transmet uns fets que han de ser considerats històrics com altres processos similars esdevinguts a l’Imperi en el mateix moment. La tesi analitza el desenvolupament del culte cristià sobre la figura d’aquests sants des d’una dimensió històrica i arqueològica i des de l’antiguitat fins ara.
Les mostres materials que ha deixat aquest culte, en forma d’espais o edificacions cultuals, relíquies, documents hagiogràfics o eucològics, permeten valorar el seu impacte en la transformació de la morfologia urbana, aspectes fundacionals de la ciutat cristiana tardoromana i medieval, la lectura simbòlica i litúrgica dels temples i dels espais lligats a la memòria d’aquests màrtirs en època antiga i medieval, les relacions de poder institucional, la transformació de la cultura i els costums, els signes d’identitat dels pobles o les implicacions de caràcter religiós i espiritual.
El culte dels màrtirs tarraconenses es dispersa en el temps per la península Ibèrica, el Nord d’Àfrica, França, Itàlia i el continent americà. La tesi elabora un buidatge d’aquests espais cultuals i determina la permanència d’aquest culte a la ciutat de Tarragona, més enllà de la incursió araboberber, la relació del culte amb l’orde benedictina, el culte dels màrtirs al servei de la idea de la reforma gregoriana, de les croades i el paper que tenen en el procés de la restauratio eclesiàstica de Tarragona en època medieval.
