El programa de divulgació científica a les ones Toquem Pedra, s’ubica des de 2021 al programa Què de què de Tarragona Ràdio i s’emet el tercer dimecres de cada mes, a partir de les 11:40 h, en directe.
El proper programa serà el dimecres 20 d’abril, a partir de les 11.40 h, en directe!
Ens acompanyarà Andreu Muñoz, director dels museus diocesans de Tarragona i investigador adscrit a l’ICAC, per presentar-nos el seu nou llibre sobre Sant Fructuós de Tarragona.
Podeu seguir el programa en directe per Tarragona Ràdio i després estarà disponible en podcast aquí.
L’Andreu Muñoz és un veterà de Tarragona i el patrimoni històric i cultural de la ciutat. Després d’una intensa activitat de col·laboració amb l’ICAC amb el projecte Tarracròpolis, ara ha arribat l’hora de cloure una etapa molt important en la seva trajectòria: la publicació (en format llibre) de la seva tesi doctoral (que va defensar a l’ICAC el 2013).
L’Andreu ens farà, en exclusiva, un avançament del llibre, que presentem en un acte públic el 21 d’abril i que és el resultat de la seva tesi doctoral: Sant Fructuós de Tarragona. Aspectes històrics i arqueològics del seu culte, des de l’antiguitat fins a l’actualitat. Aprofitem per convidar-vos a la presentació pública del llibre, que tindrà lloc al Seminari de Tarragona, a les 19 h.
Sant Pacià Books (segell editorial de l’Ateneu Universitari Sant Pacià) ha publicat el llibre en coedició amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i amb la col·laboració de l’Associació Cultural Sant Fructuós, dins la col·lecció «Studia Archaeologiae Christianae». Amb aquest, ja són quatre els volums d’aquesta col·lecció de SPB, dos dels quals han estat una coedició amb l’ICAC. Més informació.
Sobre la recerca que presenta el llibre:
El bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi foren condemnats a la damnatio ad vivicomburium a l’amfiteatre de Tàrraco l’any 259, en el marc de la legislació anticristiana decretada pels emperadors Valerià i Gal·liè. La informació primigènia sobre aquests protomàrtirs hispànics descansa en el text litúrgic hagiogràfic Passio Fructuosi (s. III-IV).
La crítica certifica que el document, tot i la seva categoria religiosa, transmet uns fets que han de ser considerats històrics com altres processos similars esdevinguts a l’Imperi en el mateix moment. La tesi analitza el desenvolupament del culte cristià sobre la figura d’aquests sants des d’una dimensió històrica i arqueològica i des de l’antiguitat fins ara.
Les mostres materials que ha deixat aquest culte, en forma d’espais o edificacions cultuals, relíquies, documents hagiogràfics o eucològics, permeten valorar el seu impacte en la transformació de la morfologia urbana, aspectes fundacionals de la ciutat cristiana tardoromana i medieval, la lectura simbòlica i litúrgica dels temples i dels espais lligats a la memòria d’aquests màrtirs en època antiga i medieval, les relacions de poder institucional, la transformació de la cultura i els costums, els signes d’identitat dels pobles o les implicacions de caràcter religiós i espiritual.
El culte dels màrtirs tarraconenses es dispersa en el temps per la península Ibèrica, el Nord d’Àfrica, França, Itàlia i el continent americà. La tesi elabora un buidatge d’aquests espais cultuals i determina la permanència d’aquest culte a la ciutat de Tarragona, més enllà de la incursió araboberber, la relació del culte amb l’orde benedictina, el culte dels màrtirs al servei de la idea de la reforma gregoriana, de les croades i el paper que tenen en el procés de la restauratio eclesiàstica de Tarragona en època medieval.
