Avui al Toquem Pedra tenim un tema intrigant per a discutir: «Tarragona versus Toledo. Història d’un conflicte eclesiàstic a l’Edat Mitjana (S. XI-XIII)». Ens acompanya Josemi Martin, estudiant del Màster uuniversitari de Meditarrània Antiga de la UOC, que està fent unes pràctiques de comunicació a l’ICAC-CERCA i ens ha preparat aquest programa per explicar-nos un treball publicat a la revista Analecta Sacra Tarraconensis per l’investigador predoctoral Andreu Muñoz Virgili, que també ens acompanyarà en el programa.  

Avui explorarem un conflicte antic però molt interessant entre dues diòcesis importants de la península Ibèrica: Tarragona i Toledo. 

1. Començarem explicant el context històric de les seus enfrontades: 

Al segle V trobem les primeres mencions del bisbe de Tàrraco com a metropolità, fet que ens indica que tenia poder (jurisdicció) sobre la província eclesiàstica de la Tarraconense. En canvi, Toledo no assolirà aquest estatus fins a inicis del segle VII.  

A partir de llavors, Toledo va accentuant la seva centralitat, en contraposició a una situació més perifèrica de Tàrraco. Un dels fets més importants en aquesta dinàmica és l’elevació primacial de Toledo en el XIII Concili de l’any 687. 

Al segle VIII, en el context de l’ocupació islàmica, les dues seus van perdre el poder fàctic propi de la seva dignitat.  

Al segle XI, l’any 1088, poc després de la conquesta cristiana de Toledo, el papa Urbà II va reconèixer el seu arquebisbe, Bernat de Sedirac, com a primat. Al mateix temps, Tarragona lluitava per recuperar la seva condició metropolitana. 

2. Quins incidents destacables van ocórrer al segle XI? Dos van ser els fronts en els que es va veure implicada Tarragona:  

Per aconseguir la restauració com a metropolitana, Tarragona va haver d’emprendre una sèrie de litigis amb Narbona, que volia mantenir la seva autoritat sobre les esglésies dels anomenats comtats catalans. Aquesta lluita es desenvolupà, aproximadament, entre 1089 i 1091, any en que Urbà II va restituir la Seu de Tarragona a la dignitat que havia ostentat antigament. 

Tot aquest procés no va quedar exempt de problemàtiques com la composició de falsos documents —una mena de fake news de l’edat mitjana— per part de Narbona o, inclús, l’empresonament del recent nomenat arquebisbe de Tarragona: Berenguer Sunifred de Lluçà. 

Respecte Toledo, inicialment no hi va haver friccions, però amb el nou estatus de Tarragona van aparèixer alguns moviments d’oposició a l’autoritat primacial de Toledo, sense que, en cap cas, mostrés aspiracions reals d’aconseguir-la. 

3. Com va evolucionar aquest conflicte? 

Durant el segle XII aquestes moviments d’oposició adquireixen un caràcter molt més explícit. De fet, els arquebisbes de Tarragona, com a mostra de la seva autoritat) van rebre fins a vuit amonestacions per desobediència al primat de Toledo.  

L’arquebisbe Bernat Tort (1146-1163) n’acumulà sis. La documentació no permet definir en què consistiren aquests actes d’insubmissió, però no s’observa que des de Tarragona es volgués assolir la dignitat primacial, sinó únicament garantir la independència de la seva autoritat en la Província. 

Al segle XIII, les tensions van arribar al seu punt àlgid. Però, a partir del Concili IV del Laterà (1215) es va reduir l’intervencionisme de la Santa Seu i això va afavorir que la pugna entre les seus de Tarragona i Toledo s’aferrés. 

Un conflicte significatiu es va produir durant l’ordenació de la diòcesi de València a partir 1238. L’arquebisbe de Tarragona, Pere d’Albalat, va establir una jurisprudència que, entre d’altres coses, contemplava l’excomunió de l’arquebisbe de Toledo.  

Aquesta acció va marcar un estil que continuà, en els següents segles, amb dures mesures per part de la Seu de Tarragona per garantir la seva autonomia jurisdiccional respecte el primat de Toledo. 

4. Conclusió:

Aquest conflicte ens mostra com les rivalitats i les lluites de poder van marcar part de la història eclesiàstica de la península Ibèrica.  

És interessant veure com aquests conflictes no només eren sobre poder, sinó també sobre la identitat.  

La qüestió principal és si Tarragona volia realment la primacia hispànica o simplement volia mantenir la seva jurisdicció sense interferències. És una pregunta que queda oberta per als historiadors.