Breve currículum

Josep M. Puche i Fontanilles és doctor en arqueologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016), amb una tesi sobre l’epistemologia del dibuix arqueològic-arquitectònic. S’ha especialitzat en arquitectura antiga i en els sistemes de documentació i representació gràfica del patrimoni històric-arquitectònic.

Es va llicenciar l’any 1986 en Geografia i Història, especialitat en Prehistòria, Història antiga i Arqueologia. Laboralment es va iniciar treballant en el camp de la topografia i en el d’arqueologia de camp. Va completar la seva formació a la Soprintendenza Archeologica di Roma, per la qual va estar treball diversos anys i amb la que ha continuat mantenint col·laboracions.

A treballat en diversos projectes a Catalunya, Balears, Itàlia, Tunísia, Algéria i Egipte centrant-se sigui en l’estudi arquitectònic d’elements patrimonials sigui realitzant planimetries i documentacions gràfiques.

És membre de l’ICAC des del 2005, on ha desenvolupat tasques tant de documentació gràfica con de recerca metodològica en aquest camp i estudi i comprensió de l’arquitectura antiga.

Actualment és, també, professor associat a la UAB i realitza docència de forma regular al Grau d’Enginyeria geomàtica i topografia de la UPC i a l’escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV.

Forma part de l’ArchcrA, grup de treball interdisciplinari (ICAC-ETSA-UPC) centrat en l’estudi de l’arquitectura d’època clàssica.