Entrevista als investigadors de l’ICAC Ramon Járrega i Marta Prevosti

 

“Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana”

 

Parlem amb els doctors Ramon Járrega i Marta Prevosti, investigadors de l’ICAC i editors del volum del Projecte Ager Tarraconensis dedicat a la la vil·la romana dels Antigons (Reus). El llibre, titulat Ager Tarraconensis 4. Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona, es presenta el 28 de juliol al Museu de Reus Salvador Vilaseca.

 

 

 

La vil·la dels Antigons ha merescut un volum monogràfic dins la sèrie Ager Tarraconensis. Per què?

Perquè és una de les vil·les romanes més importants i fastuoses del Camp de Tarragona i es coneixia molt poc. Fer-ne una monografia era un deute històric amb el patrimoni! Era un pecat que no n’hi hagués cap.

Fins ara era un jaciment inèdit?

Quasi inèdit! Sols hi havia algun article sobre l’escultura d’Eva Koppel i alguna notícia de l’excavació, a més d’alguna referència a la producció d’àmfores i als materials ceràmics tardoantics.

 

De la vil·la no en queda res.

Sí, malauradament no en queden restes visibles. L’altra part de pecat és que està quasi pràcticament destruïda per una fàbrica de pinsos. La fàbrica es va edificar a finals dels anys 70, quan encara no hi havia ni el Servei d’Arqueologia.

 

Què va passar?

De manera voluntària i de pressa i corrents la directora del Museu de Reus, Lluïsa Vilaseca, i un joveníssim Jaume Massó, actual arqueòleg de l’Institut Municipal de Museus de Reus, juntament amb Ramon Capdevila, van salvar el que van poder. Van excavar una mica del que va resultar que era el nimfeu, van recollir molts materials anant darrere les màquines, que van servir per omplir una pila de caixes que avui estan al museu, també van fer croquis…

 

Tot aquest material ha quedat recollit al llibre?

Sí. Una de les feines que hem fet, tot i que l’estratigrafia no és fiable, és interpretar tot el material, sobretot les deixalles trobades a l’abocador de principis del segle III, amb molta presència de ceràmica.

 

Dèieu que era una vil·la de les “més importants i fastuoses”.

De gran categoria, sí.  Un element clau per dir que es tractava d’una vil·la potent és la presència del nimfeu (font monumental). De vil·les amb nimfeus a Catalunya no n’hi ha gaires, no arriben a mitja dotzena: a la vil·la dels Ametllers (Tossa de Mar), a la vil·la dels Munts (Altafulla), a la vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), potser a Can Jaume de Granollers i als Antigons.

 

Quina va ser l’època d’apogeu dels Antigons?

Els segles II-III, l’època de construcció del nimfeu, tot que no ho sabem del cert. Al segle I segur que ja tenia una important potència econòmica, i les restes d’època republicana ens posen el dubte de què era en aquell període, si un tugurium (cabana) o ja una vil·la.

 

On radica la potència econòmica de la vil·la?
Les vil·les eren explotacions agropecuàries però també indústries. Als Antigons hi havia taller tèxtil, terrisseria i producció de vi. Destaca el taller tèxtil, sensacional, un element purament econòmic, no de prestància de la vil·la. És molt poc conegut.

 

Què té d’especial?

Normalment, els tallers s’identifiquen pels pesos dels telers, les fusaioles… Però als Antigons l’hem vist a través d’eines d’os, agulles i punxons, que no és gens habitual. N’hi ha en gran quantitat, de manera que fa pensar que hi havia una instal·lació considerable, que no respon simplement al treball de les dones de la casa.

 

La ramaderia era igualment important?

Sí, molt. Al volum 1 (Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural) ja vam publicar l’estudi de la fauna de la vil·la. Segons Sílvia Valenzuela Lamas, o bé era una propietat molt extensa o bé tenia una potència agropecuària prou forta per poder anar renovant el bestiar de treball. Els Antigons podria ser el centre d’un latifundi en època romana.

 

 

Què més destacaríeu?

Una cosa bonica és que surt tres o quatre cops incís en peces de ceràmica de terra sigil·lada, la vaixella de taula, el nom d’un tal Statutus.

 

El propietari?

Segurament. Com explica Diana Gorostidi, era un joier de Tàrraco, que es va fer ric a ciutat i que surt esmentat en una làpida de la necròpolis del Francolí. Fa com feien tots els romans rics: invertir comprant i explotant una propietat agrícola, construint-se un palau al camp.

 

Era on residia?

Segurament no, però hi podia anar sovint, perquè és prou a prop de Tàrraco. Es tracta d’una vil·la suburbial, un tipus de vil·la que, com ja explicava Plini, permetia passar-hi l’otium i dormir-hi després d’haver passat una jornada dedicada a la política i el negotium a la ciutat.

 

Tàrraco era la capital de la Hispània Citerior.

Sí, la província més gran de l’Imperi romà. Era molt potent i tenia un territori molt gran. És normal que tot aquest espai rural al voltant de Tarragona estigués ocupat per vil•les: cases de camp amb explotació agropecuària que permet considerar-les vil·les i no simples pagesies.

 

Tot i l’estat de destrucció dels Antigons, s’hi podria excavar?

Tant de bo! Està molt arrasat, però es podria excavar la meitat del nimfeu i una mena de cisterna romana, que no sabem quina sorpresa ens portaria.

 

 

Text i fotos: Carme Badia i Puig

Juliol del 2014

 

 

 

 

Entrevista a Diana Gorostidi (ICAC), premi de l’Associació Internacional d’Epigrafia Grega i Llatina

 

 

“He actualitzat el treball de Géza Alföldy al territori de Tàrraco”

Diana Gorostidi Pi (ICAC) ha rebut el premi de l’Associació Internacional d’Epigrafia Grega i Llatina (AIEGL) a la millor obra d’epigrafia llatina de l’últim quinquenni. Ha sigut amb el llibre Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes, tercer volum del Projecte Ager Tarraconensis, dirigit pels doctors Marta Prevosti i Josep Guitart. La cerimònia de lliurement del premi es va fer en el marc del XIV Congressvs Internationalis Epigraphiae Graecae et latinae, durant la visita dels congressistes al Pergamon Museum de Berlín, el 29 d’agost del 2012.

 

 

Què significa per tu haver rebut aquesta distinció?

És una gran satisfacció perquè és un reconeixement. Té molt valor que quan ets un jove investigador la feina que fas s’apreciï fins al punt de rebre una distinció de prestigi i de mans dels millors especialistes de la teva displinia.

 

De l’Associació Internacional d’Epigrafia Grega i Llatina!

Sí. A més et fa reflexionar sobre els mestres i els models que tens, i et corrobora que tens una línia de treball bona i que hi has de continuar.

La línia del professor Géza Alföldy?

Des de la modèstia puc dir que premis així et fan tenir la sensació que formes part d’una tradició científica. Jo no sóc hereva directa del professor Alföldy, però reconec el seu mestratge. No fa ni un any que va morir i això fa encara més viu aquest sentiment d’haver tingut la sort de treballar amb ell, de copsar la seva espurna, i de treure’n profit.

 

Què representa el premi en la teva carrera?

Rebre un premi així és molt important a l’inici d’una carrera científica. Et consolida en la convicció que ho estàs fent bé i et gratifica pels esforços, per les hores d’estudi. I més avui, en què la nostra disciplina cada cop té menys especialistes. Veus que val la pena l’esforç i que les coses ben fetes arriben a port. Et dóna ànims i et fa creure més en el que estàs fent, perquè altres creuen en la teva feina i se’n poden servir. Satisfà perquè entre tots anem omplint la nostra parcel·la d’aquest gran puzle de la història.

 

Per què creus que han considerat que el teu llibre és el millor treball en epigrafia llatina d’un investigador jove dels últims cinc anys?

No sóc qui ho ha de dir! És un llibre de corpus epigràfic centrat en el territori, i completa l’obra magna de Géza Alföldy, Die römische Inscriften von Tarraco. És un corpus tradicional, amb revisió d’autòpsies, revisió de material gràfic (amb fotos fetes expressament per al llibre) i sobretot un estudi prosopogràfic i de societat.

 

És a dir?

Un estudi de les persones que vivien al territori, al rerepaís, que completa els estudis de les persones que vivien a la ciutat. Veiem com els alts funcionaris, els lliberts… tota l’escala de la població també la trobem pel territori. Gràcies a l’arqueologia també s’ha pogut fer una interpretació dels terratinents i la gent senzilla que vivia al territori.

 

Fantàstic.

Géza Alföldy va dir: “He fet un corpus i ara vosaltres n’heu de treure el suc”. Doncs jo he actualitzat el seu treball i al mateix temps el meu treball complementa el nou fascicle del CIL. El professor es va poder estalviar de fer una gran part del treball de camp en aquesta part del territori perquè va donar per bona la meva feina. De fet aquest és un dels èxits de la cooperació amb ell els seus dos últims anys de vida.

 

 

Text i fotos de Carme Badia i Puig

Setembre del 2012

 

 

Llegiu també aquest reportatge publicat a Diari de Tarragona el 3/10/2012.