Search Results for: trama
El Circ, monument urbà/ El Circo, monumento urbano
El Circ dibuixat/ El Circo dibujado
El Circ, ahir i avui. Un repte polièdric antic/ El Circo ayer y hoy: un reto poliédrico antiguo
Prefaci. Deu anys de recerca i docència conjunta/Prefacio. Diez años de investigación y docencia conjunta
El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat / El Circo romano de Tarragona. Monumento y ciudad / The Roman circus of Tarragona. Monument and city.
Presentació del llibre “El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat”
Ens plau de presentar-vos l’obra El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat. Una publicació digital feta amb molta cura i dedicació, i que, a més, compta amb un conjunt de dades en obert que també posem a disposició de la comunitat científica i tota persona interessada.
Hem preparat un acte de presentació molt especial! Amb la participació de Josep Maria Macias (MIRMED), Lydia Gil (ICAC), Pau Jansà Olivé (arquitecte) i els autors del llibre. I podreu seguir-nos en directe, en aquest enllaç, el proper 15 de març a partir de les 19 h.
L’investigador Josep Maria Macias, del grup de recerca MIRMED, farà una petita presentació a partir del tema “El Circ de Tarraco, un repte col·lectiu”.
La responsable del programa de ciència oberta a l’ICAC, Lydia Gil, ens parlarà de “Dades de recerca obertes, una aposta ferma de l’ICAC”.
L’arquitecte Pau Jansà ens farà la presentació “Des de l’espina…”.
Després, els autors de l’obra (Josep Maria Macias, Josep Maria Puche, Pau Solà-Morales, Josep Maria Toldrà, Ivan Fernández, Anna Ferré i Josuè Andreu) obriran un debat sobre la publicació, l’arquitectura romana, el Circ romà de Tarraco i altres temes relacionats. Us animeu a participar-hi? Us hi esperem!
El llibre El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Escola Tècnica Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia.
Alumnat i professorat han participat en la documentació i anàlisi del Circ romà de Tarragona, creant una obra singular i d’interès tant per al públic especialista com general.
Amb una superfície de quatre hectàrees, l’omnipresència del Circ romà de Tarragona converteix aquest monument en una realitat patrimonial immanent a una part significativa del centre històric contemporani de la ciutat. Des del segle V, el Circ ha experimentat un procés de transformació que, des del punt de vista urbanístic, va acabar al segle XIV amb l’expansió de la ciutat.
El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic.
Podem identificar i entendre la ciutat medieval, moderna o contemporània de Tarraco a partir de la identificació del substrat del Circ romà.
El Circ romà de Tarragona. Monument i ciutat
Aquest llibre és fruit d’un projecte docent i de recerca desenvolupat per membres de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i de l’Escola Tècnica Tècnica d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Ambdues institucions s’han unit per crear un espai de treball interdisciplinari que dota la docència i la recerca universitàries d’una personalitat pròpia.
Alumnat i professorat han participat en la documentació i anàlisi del Circ romà de Tarragona, creant una obra singular i d’interès tant per al públic especialista com general.
Podem identificar i entendre la ciutat medieval, moderna o contemporània de Tarraco a partir de la identificació del substrat del Circ romà.
El Circ romà de Tarraco és un excel·lent cas pràctic amb què desenvolupar aquesta estratègia d’aprenentatge i experimentació metodològica. Resultat de 1900 anys d’història, permet entendre l’aparició de la ciutat actual com a resultat d’un procés involuntari de determinisme urbanístic.
Continguts:
- Prefaci. Deu anys de recerca i docència conjunta (https://doi.org/10.51417/trama_9_00)
- El Circ, ahir i avui. Un repte polièdric antic (https://doi.org/10.51417/trama_9_01)
- El Circ, element urbà (https://doi.org/10.51417/trama_9_02)
- El Circ dibuixat (https://doi.org/10.51417/trama_9_03)
- El Circ, monument urbà (https://doi.org/10.51417/trama_9_04)
- The Roman Circus of Tarragona (textos en anglès) (https://doi.org/10.51417/trama_9_05)
- Llista de figures i bibliografia (https:doir.otg/10.51417/trama_9_06)
Documentació digitalitzada, restes arqueològiques i entorn urbà
Al llarg de diversos projectes de recerca, l’equip de l’ICAC dirigit per Josep Maria Macias ha escanejat tot l’entorn urbà del Circ de Tarragona, en col·laboració amb l’ETSA, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV. El treball de digitalització inclou el monument del Circ, la Muralla, la Torre de les Monges, a més d’altres indrets propers del centre històric de Tarragona o el proper conjunt monumental de l’Amfiteatre.
Els arxius dels núvols de punts estan ara a lliure disposició de qualsevol persona perquè les pugui fer servir per als seus propis estudis o projectes.
A més de la vista aèria de les restes arqueològiques, s’ha documentat també l’entorn urbà dels monuments, de manera que s’han escanejat les façanes de les cases que actualment hi ha construïdes, el subsol dels edificis i altres parts no visibles o no accessibles des de l’exterior.
Els núvols de punts creats a partir de l’escanejat làser creen un espai tridimensional ple de referències amb què crear un dibuix o fer una reconstrucció virtual tant de les restes romanes associades al Circ i la Muralla de Tarragona com de la trama urbana de la Part Alta.
Consulta aquí el dataset Digitisation of the Roman Circus of Tarragona. 3D point clouds.
El conjunt d’informació que s’ha obtingut és un treball d’informació molt complet que reflexa la realitat de la trama urbana de la Part Alta de Tarragona.
La informació que conté aquesta dataset és semblant a la informació que genera el LIDAR i que podem trobar, per exemple, a l’Institut Català de Cartografia (ICC). En el cas de les dades de l’ICAC, però, s’arriba a una precisió de centímetre!
L’explotació d’aquestes dades poden resultar molt útil per a diversos col·lectius: personal tècnic i de recerca, administracions i entitats vinculades a la conservació del patrimoni i l’urbanisme, restauradors, empreses de modelatge virtual i 3D…
Una visió diacrònica del patrimoni arquitectònic i arqueològic
Els escanejos i captura de dades s’han fet en diversos moments, des de 2013, de manera que en alguns casos podem veure com ha evolucionat l’edifici. Per exemple, en el cas de l’Amfiteatre de Tarragona, de què l’ICAC ha fet escanejos el 2013 i el 2017, es pot fer una comparativa dels dos escanejos i veure quines diferències es donen entre els dos moments de captura i, per tant, detectar possibles moviments que s’hagin produït en l’edifici. A més de amb l’Amfiteatre, aquesta comparativa també es podria fer en els casos de la Muralleta medieval, la Torre del Pretori i del Circ, de què l’ICAC disposa de diversos escanejats.
D’aquesta manera, els núvols de punts disponibles no responen a un únic moment sinó que permeten tenir una visió diacrònica de l’arquitectura romana a la Part Alta de Tarragona. Una possible utilitat d’aquests dades seria, per tant, el monitoratge del patrimoni arquitectònic i arqueològic.
La comparativa entre escanejos fets en diferents anys permet veure l’evolució dels edificis.
Al llarg dels anys, els treballs d’escaneig ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona (que ha permès a l’ICAC accedir als espais) i també de l’ETSA, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV que, sota la coordinació del Dr. Josep Maria Toldrà, imparteix una assignatura sobre intervenció en patrimoni arquitectònic (del Grau en Arquitectura de la URV) en col·laboració amb l’ICAC, en què els alumnes s’introdueixen en les bases de la restauració arquitectònica i prenen coneixement de les tècniques de documentació gràfica per a la restauració arquitectònica.
A cultural grant allows the ICAC an action on scientific knowledge dissemination
The ICAC has a Publications Service, coordinated by Maura Lerga, through which spread its own and others’ research work in the field of classical archeology.
So far, more than 120 titles have been published within the Documenta, Hic et nunc, Trama series and co-editions and collaborations with other institutions.
On the other hand, from the ICAC Documentation Centre and Library, a strong boost has been given from the beginning to bibliographic exchange agreements with universities and scientific institutions around the world, a figure that currently stands at over 270.
With the help of Fundació Privada Mútua Catalana, the ICAC has sent 450 books to 84 research institutions.
Unfortunately, the increase in shipping costs in recent years and the economic crisis had caused many of these books to remain unshipped. Recently, thanks to a grant for culture for the year 2022 from the Fundació Privada Mútua Catalana of €1,500, the ICAC has been able to implement a distribution strategy with which it has sent 450 books to 84 institutions (74 national and 10 international).
The receipt and management of this aid has been possible thanks to the collaboration with the Fundació Privada Mútua Catalana through the ICAC researcher Jordi López, the ICAC administrator, Jordi Peiret, and the person in charge of the Library and Documentation Center, Lydia Gil.
Using LiDAR to detect architectural features in urban sites in the coast of Northern Iberia (6th – 3rd centuries BC). Preliminary results
We present here the first results of an ongoing research project aimed at improving our knowledge of the urban settlements of the north-eastern Iberian Peninsula during the Iron Age. In the 4th-3rd centuries BC, and probably as early as the 6th-5th centuries BC, we detect a strongly hierarchical settlement pattern in this area. It was composed of settlement types that were differentiated by their size and function. The urban sites at the top of the hierarchy are the least known, as their excavation and study present several difficulties, such as the large areas they cover (around 10 hectares) and the fact that most of them lie under dense forest cover that obscures the archaeological remains. This last factor makes it difficult to apply certain non-invasive methods, including geophysical prospection. They are, however, suitable for study by remote sensing techniques. In this paper we discuss the efficiency of those techniques, more specifically the use of lidar data as a method of detecting architectural features in these settlements.
