Conveni de col·laboració entre l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’empresa Autopistas Cesionaria Española, S.A. (Unipersonal) per la difusió del projecte «Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis»
Search Results for: ager tarraconensis
G042.120
Conveni entre la Diputació de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a regular la Concessió d’una subvenció per a la publicació «Ager Tarraconensis. Estudi del paisatge arqueològic a la dreta del riu Francolí”
La Llosa de Cambrils serà un parc arqueològic de 10.000 m²
El 29 de juliol de 2009 es va presentar a Cambrils el Pla director pel qual la vil·la romana de la Llosa esdevindrà un parc arqueològic. El document recull les excavacions que s’hi han fet els últims 25 anys i marca les línies que s’han de seguir d’ara en endavant per fer d’aquest jaciment de 10.000 m² no només un parc arqueològic sinó un espai de dinamització social i de turisme. Un dels elements distintius del futur recinte serà la comparació entre l’agricultura romana i l’agricultura tradicional cambrilenca.
El cost total de les actuacions previstes, estructurades en quatre fases, és de 1,3 milions d’euros. La més immediata comença el 3 d’agost, dia en què es reprenen els treballs d’excavació amb un nou taller d’arqueologia anomenat “Romans vora el mar” per a joves de 14 a 17 anys.
La coordinació del Pla director ha anat a càrrec de Josep M. Macias, investigador de l’ICAC, i de Gerard Martí Estrada, director del Museu d’Història de Cambrils. Hi han col·laborat diversos tècnics de l’ICAC i ha tingut l’assessorament de l’Ajuntament de Cambrils i l’empresa CODEX Arqueologia i Patrimoni, que ha fet les intervencions arqueològiques al jaciment des del 1990.
El jaciment de la Llosa, que data del segle I aC al VI dC, és un dels més importants de l’ager Tarraconensis. S’hi fan treballs arqueològics des del 1983 i el volum d’informació tècnica obtingut és quantiós. Això, junt amb el fet que el recinte és en ple centre de Cambrils, explica l’interès de l’Ajuntament d’aprofitar-lo per fer-ne difusió científica i convertir-lo en un punt d’enllaç entre barris.
Ja l’any 2007 ja es va signar un conveni marc entre l’ICAC i l’Ajuntament de Cambrils per la promoció d’accions conjuntes d’investigació, divulgació i promoció en el camp de l’arqueologia clàssica. El primer acord que es va concretar va ser la col.laboració científica en la producció final del projecte de reconstrucció virtual de la vil.la romana de la Llosa. El maig del 2008 les mateixes institucions van firmar un conveni específic per al projecte de recerca “Elaboració del pla director per la creació del parc arqueològic de la vil·la romana de la Llosa” per planificar tot el potencial científic, didàctic i turístic del jaciment.
Notícies publicades a la premsa
Reportatge a la Revista Cambrils – Diari digital 29/7/2009: http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=7764
Reportatge a El Punt (edició Tarragona) 29/7/2009
Mesures arqueomagnètiques en forns romans de Tarragona i Tunísia
Els forns constitueixen una font d’informació excel·lent sobre les variacions dels paràmetres que defineixen el camp magnètic de la terra en una zona determinada, ja que a partir de la mesura de la termoremanència dels seus components ferromagnètics és possible calcular les característiques del camp que els va magnetitzar per última vegada, és a dir, l’última utilització del forn.
S’ha fet un programa per prendre mostres per a l’anàlisi arqueomagnètica de forns antics de l’ager Tarraconensis, per precisar-ne la cronologia. Les dades obtingudes seran contrastades amb las dades procedents de forns de Tunísia.
La vil·la romana dels Antigons
Estudi monogràfic d’aquesta vil·la romana, excavada l’any 1978 sota la direcció de la Dra. Lluïsa Vilaseca, i amb la intervenció tècnica de Jaume Massó i Ramon Capdevila. Es tracta d’una vil·la de gran interès però actualment gairebé desconeguda, a causa en part de les condicions en què es va haver de dur a terme l’excavació.
Tenint en compte l’interès d’aquesta vil·la per a l’estudi de l’ager Tarraconensis, s’ha plantejat la creació d’un equip d’investigadors amb la finalitat de redactar una monografia que faci justícia a la importància del jaciment.
El jaciment rural romà de les Bassasses (Cambrils, Tarragona)
El jaciment romà de les Bassasses ha donat resultats positius en les prospeccions geofísiques: mostra una gran estructura rectangular d’uns 40 x 15 metres de planta, associada a la troballa de ceràmica en superfície. Per tal de comprovar la validesa d’aquests resultats, així com per avançar en l’estudi de la tipologia i cronologia dels establiments rurals de l’ager Tarraconensis, es va plantejar de fer-hi una excavació arqueològica.
G042.62
Conveni específic entre la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per al desenvolupament del projecte de recerca Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis
La vil·la romana dels Hospitals (el Morell, Tarragona)
Es tracta d’una obra fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2004 entre la URV, l’ICAC i Repsol YPF, i resultat d’un projecte de recerca de l’ICAC inclòs en la línia de recerca Arqueologia del paisatge, poblament i territori, que ha comptat amb el cofinançament de Repsol YPF i la col·laboració de Codex.
Aquesta obra se centra en les excavacions arqueològiques efectuades en una vil·la romana situada entre la via Tarraco-Ilerda i la llera del riu Francolí, a l’actual terme municipal del Morell. És un assentament datat entre els segles II aC i V dC que reflecteix els patrons d’ocupació romana a l’àrea central de l’ager Tarraconensis i complementa, a partir d’una exhaustiva anàlisi, les dades històriques que, fins a l’actualitat, oferien les vil·les de Centcelles a Constantí o de Paret Delgada a la Selva del Camp.
L’estudi parteix de les excavacions que l’empresa Codex hi va efectuar l’any 1996 arran d’una actuació d’urgència motivada per la construcció d’una nova planta industrial de l’aleshores Repsol Química SA. L’obra és fruit de l’estudi de la documentació, fins ara inèdita, elaborada per l’empresa Codex i que ha estat cedida per a aquest projecte de recerca.
La publicació ha estat coordinada per Josep M. Macias Solé i Joan J. Menchon Bes i els textos són obra del Dr. Domènec Campillo, M. Milagros Cuesta i Laura Devenat (Laboratori de Paleopatologia i Paleoantropologia, Museu d’Arqueologia de Catalunya), Montserrat García Noguera (Codex – Arqueologia i Patrimoni), Miguel Á. González Pérez (Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia, Universitat de Barcelona), Josep M. Macias Solé (ICAC), Joan J. Menchon Bes (Museu d’Història de Tarragona), Joan S. Mestres i Torres (Laboratori de Datació per Radiocarboni, Universitat de Barcelona), Rosario Navarro Sáez (Universitat de Barcelona), Josep M. Palet Martínez (ICAC) i Jordi Principal Ponce (Museu d’Arqueologia de Catalunya).
Amb la nova col·lecció Hic et nunc l’ICAC assumeix el compromís de difondre regularment la documentació arqueològica bàsica generada des del camp universitari o empresarial, entenent que la publicació d’aspectes més concrets és imprescindible per a l’elaboració de síntesis més globalitzadores.
G042.31
Conveni per a l’estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí) (Institucions signants: Ajuntament d’Alcover, Ajuntament d’Almoster, Ajuntament de Cambrils, Ajuntament de Castellvell del Camp, Ajuntament de Constantí, Ajuntament de Montbrió del Camp, Ajuntament del Morell, Ajuntament de la Pobla de Mafumet, Ajuntament de Reus, Ajuntament de Riudoms, Ajuntament de Salou, Ajuntament de la Selva del Camp, Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Vilallonga del Camp, Ajuntament de Vila-Seca, Ajuntament de Vinyols i els Arcs, Consell Comarcal del Baix Camp, Consell Comarcal del Tarragonès i Diputació de Tarragona)
Toquem pedra! Les biografies ocultes a les parets de Tarragona
El programa de divulgació científica a les ones Toquem Pedra, s’ubica des de 2021 al programa Què de què de Tarragona Ràdio. Per a la temporada de 2023, el programa s’emetrà el tercer dilluns de cada mes, a les 10 h, en directe.
El proper programa serà el dilluns 15 de maig, a partir de les 10 h, en directe!
Les biografies ocultes a les parets de Tarragona, amb Diana Gorostidi (URV-ICAC).
Gorostidi ens parlarà dels centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat de Tarragona i del valor patrimonial que tenen aquestes restes; un fet que es destaca a l’edició 2023 del Festival Tarraco Viva, que justament s’està celebrant aquests dies.
⇒ Podeu seguir el programa en directe per Tarragona Ràdio i després estarà disponible en podcast aquí.
Enguany es celebren 25 anys del festival de recreació històrica Tàrraco Viva: “Poder i vida en una capital romana” és el lema de la present edició, que vol destacar la importància de les descobertes arqueològiques a la ciutat. Tarragona és una ciutat que gaudeix del privilegi permet traslladar-te a l’època romana en qüestió de passes. Com va descriure el gran historiador i epigrafista Geza Alföldy:
El panorama és impressionant. No hi ha gaires ciutats el lloc de les quals en el món romà es pugui descriure de manera semblant: Tàrraco no va ser només el punt de partida per a la romanització de la península Ibèrica, sinó la primera fundació romana a ultramar; no només fou la capital de la província més gran de ‘Imperi romà, sinó la primera seu d’un emperador fora de Roma.
Molts dels coneixements que tenim sobre l’antic passat romà de Tarragona se’ls devem a Alföldy i a Diana Gorostidi, investigadors que han dedicat gran part de la seva recerca a desxifrar qui eren els habitants de la ciutat de Tàrraco. Això ha estat possible gràcies als centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat moderna.
Amb la voluntat de fer arribar tots aquests coneixements als més joves, l’ICAC participa a la jornada Un dia a Tàrraco en col·laboració amb l’associació Aplec de Clàssiques. L’alumnat guanyador dels premis del Concurs Odissea tindrà l’oportunitat de conèixer els secrets dels missatges ocults de Tàrraco en una Passejada epigràfica per la Part Alta de la ciutat, una ruta confeccionada per Gorostidi i que serà guiada per investigadors del grup ArPA.
Gorostidi és investigadora del grup ArPA des de 2010, quan es va incorporar a l’ICAC amb un contracte Juan de la Cierva. La seva tasca investigadora es desenvolupa principalment al voltant de l’epigrafia en la Hispania Citerior, amb especial atenció als tallers epigràfics (officinae lapidariae).
Té un fort lligam amb Tarragona, a través del patrimoni epigràfic de la ciutat:
- Va col·laborar amb el projecte de l’ICAC “Estudi del paisatge arqueològic antic de l’ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí)”, en un estudi sobre la la societat del seu antic ager estudiant la filiació i carrera dels personatges més rellevants de l’època.
- Destaca la seva col·laboració en la reedició del fascicle del corpus d’inscripcions llatines de la ciutat de Tarragona, (Corpus Inscriptionum Latinarum) editat pel prof. Géza Alföldy així com la revisió de l’epigrafia paleocristiana de la ciutat, de la qual ha publicat diversos treballs.
- Va editar la traducció al castellà d’una sèrie de treballs epigràfics sobre Tarraco del professor Alföldy, originalment publicats en alemany.
La seva dilatada carrera comença a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Filologia Clàssica amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Posteriorment, va continuar la seva tasca investigadora i es va doctorar en Ciències de l’Antiguitat a la Universitat de Saragossa. Va ser becària en diversos centres de renom internacional i des de 1999 forma part de l’equip d’investigació Tusculum dedicat a l’estudi d’aquesta antiga ciutat del Laci (Itàlia).
