El jaciment romà de les Bassasses ha donat resultats positius en les prospeccions geofísiques: mostra una gran estructura rectangular d’uns 40 x 15 metres de planta, associada a la troballa de ceràmica en superfície. Per tal de comprovar la validesa d’aquests resultats, així com per avançar en l’estudi de la tipologia i cronologia dels establiments rurals de l’ager Tarraconensis, es va plantejar de fer-hi una excavació arqueològica.
Search Results for: ager tarraconensis
G042.62
Conveni específic entre la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per al desenvolupament del projecte de recerca Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis
La vil·la romana dels Hospitals (el Morell, Tarragona)
Es tracta d’una obra fruit d’un conveni de col·laboració signat l’any 2004 entre la URV, l’ICAC i Repsol YPF, i resultat d’un projecte de recerca de l’ICAC inclòs en la línia de recerca Arqueologia del paisatge, poblament i territori, que ha comptat amb el cofinançament de Repsol YPF i la col·laboració de Codex.
Aquesta obra se centra en les excavacions arqueològiques efectuades en una vil·la romana situada entre la via Tarraco-Ilerda i la llera del riu Francolí, a l’actual terme municipal del Morell. És un assentament datat entre els segles II aC i V dC que reflecteix els patrons d’ocupació romana a l’àrea central de l’ager Tarraconensis i complementa, a partir d’una exhaustiva anàlisi, les dades històriques que, fins a l’actualitat, oferien les vil·les de Centcelles a Constantí o de Paret Delgada a la Selva del Camp.
L’estudi parteix de les excavacions que l’empresa Codex hi va efectuar l’any 1996 arran d’una actuació d’urgència motivada per la construcció d’una nova planta industrial de l’aleshores Repsol Química SA. L’obra és fruit de l’estudi de la documentació, fins ara inèdita, elaborada per l’empresa Codex i que ha estat cedida per a aquest projecte de recerca.
La publicació ha estat coordinada per Josep M. Macias Solé i Joan J. Menchon Bes i els textos són obra del Dr. Domènec Campillo, M. Milagros Cuesta i Laura Devenat (Laboratori de Paleopatologia i Paleoantropologia, Museu d’Arqueologia de Catalunya), Montserrat García Noguera (Codex – Arqueologia i Patrimoni), Miguel Á. González Pérez (Grup de Recerca d’Arqueologia Clàssica, Protohistòrica i Egípcia, Universitat de Barcelona), Josep M. Macias Solé (ICAC), Joan J. Menchon Bes (Museu d’Història de Tarragona), Joan S. Mestres i Torres (Laboratori de Datació per Radiocarboni, Universitat de Barcelona), Rosario Navarro Sáez (Universitat de Barcelona), Josep M. Palet Martínez (ICAC) i Jordi Principal Ponce (Museu d’Arqueologia de Catalunya).
Amb la nova col·lecció Hic et nunc l’ICAC assumeix el compromís de difondre regularment la documentació arqueològica bàsica generada des del camp universitari o empresarial, entenent que la publicació d’aspectes més concrets és imprescindible per a l’elaboració de síntesis més globalitzadores.
G042.31
Conveni per a l’estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí) (Institucions signants: Ajuntament d’Alcover, Ajuntament d’Almoster, Ajuntament de Cambrils, Ajuntament de Castellvell del Camp, Ajuntament de Constantí, Ajuntament de Montbrió del Camp, Ajuntament del Morell, Ajuntament de la Pobla de Mafumet, Ajuntament de Reus, Ajuntament de Riudoms, Ajuntament de Salou, Ajuntament de la Selva del Camp, Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Vilallonga del Camp, Ajuntament de Vila-Seca, Ajuntament de Vinyols i els Arcs, Consell Comarcal del Baix Camp, Consell Comarcal del Tarragonès i Diputació de Tarragona)
Toquem pedra! Les biografies ocultes a les parets de Tarragona
El programa de divulgació científica a les ones Toquem Pedra, s’ubica des de 2021 al programa Què de què de Tarragona Ràdio. Per a la temporada de 2023, el programa s’emetrà el tercer dilluns de cada mes, a les 10 h, en directe.
El proper programa serà el dilluns 15 de maig, a partir de les 10 h, en directe!
Les biografies ocultes a les parets de Tarragona, amb Diana Gorostidi (URV-ICAC).
Gorostidi ens parlarà dels centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat de Tarragona i del valor patrimonial que tenen aquestes restes; un fet que es destaca a l’edició 2023 del Festival Tarraco Viva, que justament s’està celebrant aquests dies.
⇒ Podeu seguir el programa en directe per Tarragona Ràdio i després estarà disponible en podcast aquí.
Enguany es celebren 25 anys del festival de recreació històrica Tàrraco Viva: “Poder i vida en una capital romana” és el lema de la present edició, que vol destacar la importància de les descobertes arqueològiques a la ciutat. Tarragona és una ciutat que gaudeix del privilegi permet traslladar-te a l’època romana en qüestió de passes. Com va descriure el gran historiador i epigrafista Geza Alföldy:
El panorama és impressionant. No hi ha gaires ciutats el lloc de les quals en el món romà es pugui descriure de manera semblant: Tàrraco no va ser només el punt de partida per a la romanització de la península Ibèrica, sinó la primera fundació romana a ultramar; no només fou la capital de la província més gran de ‘Imperi romà, sinó la primera seu d’un emperador fora de Roma.
Molts dels coneixements que tenim sobre l’antic passat romà de Tarragona se’ls devem a Alföldy i a Diana Gorostidi, investigadors que han dedicat gran part de la seva recerca a desxifrar qui eren els habitants de la ciutat de Tàrraco. Això ha estat possible gràcies als centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat moderna.
Amb la voluntat de fer arribar tots aquests coneixements als més joves, l’ICAC participa a la jornada Un dia a Tàrraco en col·laboració amb l’associació Aplec de Clàssiques. L’alumnat guanyador dels premis del Concurs Odissea tindrà l’oportunitat de conèixer els secrets dels missatges ocults de Tàrraco en una Passejada epigràfica per la Part Alta de la ciutat, una ruta confeccionada per Gorostidi i que serà guiada per investigadors del grup ArPA.
Gorostidi és investigadora del grup ArPA des de 2010, quan es va incorporar a l’ICAC amb un contracte Juan de la Cierva. La seva tasca investigadora es desenvolupa principalment al voltant de l’epigrafia en la Hispania Citerior, amb especial atenció als tallers epigràfics (officinae lapidariae).
Té un fort lligam amb Tarragona, a través del patrimoni epigràfic de la ciutat:
- Va col·laborar amb el projecte de l’ICAC “Estudi del paisatge arqueològic antic de l’ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí)”, en un estudi sobre la la societat del seu antic ager estudiant la filiació i carrera dels personatges més rellevants de l’època.
- Destaca la seva col·laboració en la reedició del fascicle del corpus d’inscripcions llatines de la ciutat de Tarragona, (Corpus Inscriptionum Latinarum) editat pel prof. Géza Alföldy així com la revisió de l’epigrafia paleocristiana de la ciutat, de la qual ha publicat diversos treballs.
- Va editar la traducció al castellà d’una sèrie de treballs epigràfics sobre Tarraco del professor Alföldy, originalment publicats en alemany.
La seva dilatada carrera comença a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Filologia Clàssica amb Premi Extraordinari de Llicenciatura. Posteriorment, va continuar la seva tasca investigadora i es va doctorar en Ciències de l’Antiguitat a la Universitat de Saragossa. Va ser becària en diversos centres de renom internacional i des de 1999 forma part de l’equip d’investigació Tusculum dedicat a l’estudi d’aquesta antiga ciutat del Laci (Itàlia).
I Simposi TIR-FOR sobre cartografia digital
Arriba el I Simposi TIR-FOR, organitzat per la Comissió Internacional per a la TIR-FOR; un espai on poder reflexionar i debatre sobre la interacció indissociable entre la cartografia digital i la recerca sobre poblament, territori i topografia arqueològica.
L’organització ha decidit fer la inscripció gratuïta per a tothom que vulgui seguir les presentacions telemàticament, però cal fer una inscripció prèvia per a obtenir l’enllaç de les videoconferències, aquí.
DILLUNS, 26 D’OCTUBRE DE 2020
- 8:30 h. Inauguració del simposi.
Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, IEC i Josep Guitart, president de la Comissió Internacional TIR-FOR.
SESSIÓ 1. PRESENT I FUTUR DEL PROJECTE INTERNACIONAL TIR-FOR
PRESIDEIX: Josep Maria Palet (Institut Català d’Arqueologia Clàssica, ICAC)
- 8:40 h. Ponència. «The new digital TIR-FOR project».
Marta Prevosti (ICAC-IEC), Pau de Soto (ICAC), Núria Romaní (ICAC – Universitat Autònoma de Barcelona, UAB), Ada Cortés (Universitat de Roma La Sapienza – ICAC) i Josep Guitart (IEC).
- 9:10 h. «International World Map: a history spanning centuries».
Luisa Migliorati, Laura Ebanista i Ilaria Trivelloni (Universitat de Roma La Sapienza).
- 9:40 h. Pausa cafè.
- 10:00 h. «TIR-FOR Romania. State of research».
Florin-Gheorghe Fodorean (Universitat Babeș-Bolyai).
- 10:30 h. «Mapping the barbarian world – outline of the issues».
Judyta Rodzińska (Universitat Jagellònica).
- 11:00 h. «From map to gazetteer and back again».
Georgios Zachos (Academy of Athens, Research Center for Antiquity) i Vyron Antoniadis (National Hellenic Research Foundation, Institute of Historical Research).
- 11:30 h. «Le projet TIR-FOR et la Carte Nationale des Sites Archéologiques et des Monuments Historiques».
Fathi Bejaoui i Moèz Achour (Institut Nacional del Patrimoni de Tunísia).
- 12:10 h. DISCUSSIÓ.
SESSIÓ 2. MAPES DIGITALS DEL MÓN ROMÀ I APLICACIONS ESPECIALITZADES
PRESIDEIX: Luisa Migliorati (Universitat de Roma La Sapienza)
- 12:40 h Ponència. «Digital Maps and historical gazetteers: function and importance for digital historical research».
Johan Åhlfeldt (Universitat de Göteborg).
- 13:25 h. DISCUSSIÓ.
- 13:40 h. Pausa dinar
PRESIDEIX: Florin-Gheorghe Fodorean (Universitat Babeș-Bolyai)
- 15:00 h. «From ‘Flatland’ to the real world. Archaeological mapping in the digital age».
Jacopo Turchetto (Universitat de Pàdua).
- 15:30 h. «Reconstructing Medieval Landscapes: the Austrian Research Project Tabula Imperii Byzantini and its Work in Western Anatolia».
Andreas Külzer (Austrian Academy of Sciences, Division of Byzantine Research).
- 16:00 h. «AdriAtlas – Atlas informatisé de l’Adriatique antique».
Francis Tassaux (Institut Ausonius – Universitat Burdeus-Montaigne).
- 16:30 h. «Aquitaviae, projet de carte dynamique participative des voies de l’Aquitaine romaine».
Clement Coutelier i François Didierjean (Institut Ausonius – Universitat Burdeus- Montaigne).
- 17:00 h. «Viator-e. The roads of the Western Roman Empire».
Pau de Soto (ICAC).
- 17:30 h. Pausa cafè.
- 18:00 h. PRESENTACIÓ DELS PÒSTERS.
PRESIDEIX: Núria Romaní (ICAC-UAB)
PÒSTERS
«Digital resources for mapping the population movement in the Roman Empire». Jesús Ignacio Jiménez Chaparro i Alicia Ruiz Gutiérrez (Universitat de Cantàbria, Grup AHIR).
«Multi-sensor and multi-temporal mapping of the Roman city of Pollentia (Alcúdia, Mallorca): the ARCHREMOTELANDS project approach». Eduard Angelats (Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya, CTTC/CERCA – Geomatics division), Francesc C. Conesa (ICAC), Catalina Mas Florit (Universitat de Barcelona, UB – Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica ERAAUB), Marc Salom (investigador independent), Miguel Ángel Cau Ontiveros (UB- ERAAUB).
«Big Earth Data and multi-temporal vegetation trends in north-western Mallorca: implications for the optimal monitoring of archaeological cropmarks». Francesc C. Conesa (ICAC), Eduard Angelats (CTTC/CERCA – Geomatics division), Catalina Mas Florit (UB-ERAAUB), Agustin Lobo (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera – CSIC), Miguel Ángel Cau Ontiveros (UB-ERAAUB).
«The contribution of the digital cartography to the reconstruction of the ancient walls of Brundisium». Giovanna Cera (Universitat de Salento).
«La lettura del paesaggio antico per la definizione dell’Ager Hatrianus interno. Il pagus di Cellino Attanasio». Davide Mastroianni (Grup de Recerca del Mezzogiorno Medieval, GRIMm).
DIMARTS, 27 D’OCTUBRE DE 2020
SESSIÓ 3. ELS ESTUDIS DE PAISATGE, POBLAMENT I TOPOGRAFIA ARQUEOLÒGICA I LA CARTOGRAFIA DIGITAL
PRESIDEIX: Georgios Zachos (Academy of Athens, Research Center for Antiquity)
- 8:30 h. Ponència. «Anàlisi del paisatge integrat: més enllà de la distribució de jaciments».
Héctor Orengo i Josep M. Palet (ICAC, Grup de recerca GIAP).
- 9:15 h. Discussió.
- 9:25 h. «Landscape archaeology in northern Dacia. Potaissa and its surroundings».
Florin-Gheorghe Fodorean (Universitat Babeș-Bolyai).
- 9:55 h. «Geospatial-economic studies and archaeological data analysis applied to ancient viticultural landscapes. The case of Laetanian Roman wine, Hispania Citerior Tarraconensis».
Antoni Martin Oliveras i Victor Revilla (UB-CEIPAC), Lisa Stubert (Universitat de Potsdam – Institute of Environmental Sciences and Geography) i Sebastian Vogel (Leibniz Institute for Agricultural Engineering and Bioeconomy, ATB).
- 10:25 h. Pausa cafè.
PRESIDEIX: Judyta Rodzińska (Universitat Jagellònica)
- 10:45 h. «Assentaments militars romans del nord-est de la Hispania Citerior (Catalunya i la vall de l’Ebre) en les primeres etapes de la romanització. Estudi del cas i proposta de caracterització i identificació».
Laia Catarineu (UAB).
- 11:15 h. «La realización de mapas de densidades para la investigación del poblamiento antiguo. El entorno del Bajo Guadalquivir (SO de España) entre los siglos II y IV d. C. como caso de estudio».
Luis-Gethsemaní Pérez-Aguilar (Institut d’Arqueologia – Mèrida, CSIC – Junta de Extremadura).
- 11:45 h. «Dehesa de Bolaños y Cortijo de Frías. Análisis histórico-arqueológico e interpretación de su paisaje en época romana».
Francisco Javier Catalán González (Universitat de Cadis).
- 12:15 h. «The Calore river: Settlements and Roads in the Roman Time».
Pierfrancesco Izzo (Investigador independent) i Giuseppina Renda (Universitat de Campania Luigi Vanvitelli).
- 12:45 h. «The territory of Roman Barcino: methodological advances applied to the study of a centuriated landscape».
Josep Maria Palet (ICAC), Maria Jesús Ortega (ICAC) i Carme Miró (Servei d’Arqueologia de Barcelona).
- 13:15 h. Pausa dinar.
PRESIDEIX: Ada Cortés (Universitat de Roma La Sapienza – ICAC)
- 14:45 h. «Rescue archaeology data and GIS redefining a classical town: the Roman city of Palma (Mallorca, Balearic Islands)».
Bartomeu Vallori Márquez (UB-ERAAUB).
- 15:15 h. «Modellazione e analisi dei geodati per la ricostruzione del paesaggio di Privernum (Priverno, Lazio, Italy)».
Francesca Carinci (Universitat de Roma La Sapienza) i Antonio Leopardi (Universitat de Salento).
- 15:45 h. «Munigua (Villanueva del Río y Minas, Sevilla)».
Thomas Schattner (Institut Arqueològic Alemany).
- 16:15 h. «Peltuinum. City and landscape between tradition and new techniques».
Dario Canino i Alessandro Vecchione (Universitat de Roma La Sapienza) 16:45 h Pausa cafè
PRESIDEIX: Pau de Soto (ICAC)
- 17:05 h. «Las vías pecuarias medievales del Baix Montseny y el método del camino óptimo».
Marc Ferrer Fernández (UB).
- 17:35 h. «Factors de localització de les comunitats monàstiques del Penedès medieval».
Marçal Díaz Ros (UB).
- 18:05 h. «Integrating historical cartography, written accounts and satellite images for the reconstruction of past landscapes: the case of Madayi (Kerala, India)».
Marco Moderato (Universitat de Chieti-Pescara).
- 18:35 h. CONCLUSIONS I CLAUSURA DEL SIMPOSI
Llega el I Simposio TIR-FOR sobre cartografía digital, los días 26 y 27 de octubre, en formato virtual
I Simposio TIR-FOR. Del estudio del territorio a la cartografía digital
Los próximos días 26 y 27 de octubre tendrá lugar el I Simposio TIR-FOR, desde la sede del Institut d’Estudis Catalans, en Barcelona, pero en formato totalmente virtual.
El simposio cuenta con un programa de dos días con 27 conferencias, organizadas en tres sesiones temáticas, y una sesión de pósteres; con la participación de expertos y expertas de más de una veintena de centros de investigación e instituciones a nivel internacional.
Una oportunidad única para conocer de primera mano las grandes posibilidades que ofrece la cartografía digital, que se ha convertido en una herramienta esencial para la investigación y la divulgación del conocimiento sobre el mundo romano. El simposio quiere fomentar la creación de redes internacionales entre los diferentes grupos de investigación y llegar a consensos en la traducción cartográfica de los elementos estudiados, hacer una valoración conjunta de la investigación en curso y ofrecer un foro de diálogo.
Tendrá un papel importante la reflexión sobre las enormes potencialidades de los datos abiertos enlazados (linked open data). Los estudios de poblamiento, redes de comunicación y elementos económicos, de toponimia y topografía arqueológica, así como los estudios de territorio y paisaje, que están en la base de muchos de estos procesos cartográficos, necesitan de metodologías consensuadas que faciliten la interacción y la construcción colectiva de los mapas del mundo romano.
Llega el I Simposio TIR-FOR, organizado por la Comisión Internacional para la TIR-FOR; un espacio donde poder reflexionar y debatir sobre la interacción indisociable entre la cartografía digital y la investigación sobre poblamiento, territorio y topografía arqueológica.
PROGRAMA
LUNES, 26 DE OCTUBRE DE 2020
- 8:30 h. Inauguración del simposio. Con Joandomènec Ros, presidente del Institut d’Estudis Catalans, i Josep Guitart, presidente de la Comisión Internacional TIR-FOR.
SESIÓN 1. PRESENTE Y FUTURO DEL PROYECTO INTERNACIONAL TIR-FOR
PRESIDE: Josep Maria Palet (Instituto Catalán de Arqueología Clásica, ICAC).
- 8:40 h. Ponencia. «The new digital TIR-FOR project». Marta Prevosti (ICAC-IEC), Pau de Soto (ICAC), Núria Romaní (ICAC – Universidad Autónoma de Barcelona, UAB), Ada Cortés (Universidad de Roma La Sapienza – ICAC) y Josep Guitart (IEC).
- 9:10 h. «International World Map: a history spanning centuries». Luisa Migliorati, Laura Ebanista y Ilaria Trivelloni (Universidad de Roma La Sapienza).
- 9:40 h. Pausa café.
- 10:00 h. «TIR-FOR Romania. State of research». Florin-Gheorghe Fodorean (Universidad Babeș-Bolyai).
- 10:30 h. «Mapping the barbarian world – outline of the issues». Judyta Rodzińska (Universidad Jaguelónica).
- 11:00 h. «From map to gazetteer and back again». Georgios Zachos (Academy of Athens, Research Centre for Antiquity) y Vyron Antoniadis (National Hellenic Research Foundation, Institute of Historical Research).
- 11:30 h. «Le projet TIR-FOR et la Carte Nationale des Sites Archéologiques et des Monuments Historiques». Fathi Bejaoui y Moèz Achour (Instituto Nacional del Patrimonio de Túnez).
- 12:10 h. DISCUSIÓN
SESIÓN 2. MAPAS DIGITALES DEL MUNDO ROMANO Y APLICACIONES ESPECIALIZADAS
PRESIDE: Luisa Migliorati (Universidad de Roma La Sapienza)
- 12:40 h. Ponencia. «Digital Maps and historical gazetteers: function and importance for digital historical research». Johan Åhlfeldt (Universidad de Gotemburgo).
- 13:25 h. DISCUSIÓN
- 13:40 h. Almuerzo
PRESIDE: Florin-Gheorghe Fodorean (Universidad Babeș-Bolyai)
- 15:00 h. «From ‘Flatland’ to the real world. Archaeological mapping in the digital age». Jacopo Turchetto (Universidad de Padua).
- 15:30 h. «Reconstructing Medieval Landscapes: the Austrian Research Project Tabula Imperii Byzantini and its Work in Western Anatolia». Andreas Külzer (Austrian Academy of Sciences, Division of Byzantine Research)
- 16:00 h. «AdriAtlas – Atlas informatisé de l’Adriatique antique». Francis Tassaux (Institut Ausonius – Universidad Bordeaux-Montaigne).
- 16:30 h. «Aquitaviae, projet de carte dynamique participative des voies de l’Aquitaine romaine». Clement Coutelier y François Didierjean (Instituto Ausonius – Universidad Bordeaux- Montaigne).
- 17:00 h. «Viator-e. The roads of the Western Roman Empire». Pau de Soto (ICAC).
- 17:30 h. Pausa café
- 18:00 h. DISCUSIÓN DE LOS PÓSTERES
PRESIDE: Núria Romaní (ICAC-UAB)
PÓSTERES
- «Digital resources for mapping the population movement in the Roman Empire». Jesús Ignacio Jiménez Chaparro y Alicia Ruiz Gutiérrez (Universidad de Cantabria, Grupo AHIR).
- «Multi-sensor and multi-temporal mapping of the Roman city of Pollentia (Alcúdia, Mallorca): the ARCHREMOTELANDS project approach». Eduard Angelats (Centro Tecnológico de Telecomunicaciones de Cataluña, CTTC/CERCA – Geomatics division), Francesc C. Conesa (ICAC), Catalina Mas Florit (Universidad de Barcelona, UB – Equipo de investigación Arqueológica y Arqueométrica ERAAUB), Marc Salom (investigador independiente), Miguel Ángel Cau Ontiveros (UB-ERAAUB).
- «Big Earth Data and multi-temporal vegetation trends in north-western Mallorca: implications for the optimal monitoring of archaeological cropmarks». Francesc C. Conesa (ICAC), Eduard Angelats (CTTC/CERCA – Geomatics division), Catalina Mas Florit (UB-ERAAUB), Agustin Lobo (Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera – CSIC), Miguel Ángel Cau Ontiveros (UB-ERAAUB).
- «The contribution of the digital cartography to the reconstruction of the ancient walls of Brundisium». Giovanna Cera (Universidad de Salento).
- «La lettura del paesaggio antico per la definizione dell’Ager Hatrianus interno. Il pagus di Cellino Attanasio». Davide Mastroianni (Grupo de Investigación del Mezzogiorno Medieval, GRIMm).
MARTES, 27 DE OCTUBRE DE 2020
SESIÓN 3. LOS ESTUDIOS DE PAISAJE, POBLAMIENTO Y TOPOGRAFÍA ARQUEOLÓGICA Y LA CARTOGRAFÍA DIGITAL
PRESIDE: Georgios Zachos (Academy of Athens, Research Center for Antiquity)
- 8:30 h. Ponencia. «Análisis del paisaje integrado: más allá de la distribución de yacimientos». Hèctor A. Orengo y Josep M. Palet (ICAC, Grupo de Investigación GIAP).
- 9:15 h. DISCUSIÓN
- 9:25 h. «Landscape archaeology in northern Dacia. Potaissa and its surroundings». Florin-Gheorghe Fodorean (Universidad Babeș-Bolyai).
- 9:55 h. «Geospatial-economic studies and archaeological data analysis applied to ancient viticultural landscapes. The case of Laetanian Roman wine, Hispania Citerior Tarraconensis». Antoni Martin Oliveras y Victor Revilla (UB-CEIPAC), Lisa Stubert (Universidad de Potsdam – Institute of Environmental Sciences and Geography) y Sebastian Vogel (Leibniz Institute for Agricultural Engineering and Bioeconomy, ATB).
- 10:25 h. Pausa café
PRESIDE: Judyta Rodzińska (Universidad Jaguelónica)
- 10:45 h. «Assentaments militars romans del nord-est de la Hispania Citerior (Catalunya i la vall de l’Ebre) en les primeres etapes de la romanització. Estudi del cas i proposta de caracterització i identificació». Laia Catarineu (UAB).
- 11:15 h. «La realización de mapas de densidades para la investigación del poblamiento antiguo. El entorno del Bajo Guadalquivir (SO de España) entre los siglos II y IV d. C. como caso de estudio». Luis-Gethsemaní Pérez-Aguilar (Instituto de Arqueología – Mérida, CSIC – Junta de Extremadura).
- 11:45 h. «Dehesa de Bolaños y Cortijo de Frías. Análisis histórico-arqueológico e interpretación de su paisaje en época romana». Francisco Javier Catalán González (Universidad de Cádiz).
- 12:15 h. «The Calore river: Settlements and Roads in the Roman Time». Pierfrancesco Izzo (investigador independiente) y Giuseppina Renda (Universidad de Campania Luigi Vanvitelli).
- 12:45 h. «The territory of Roman Barcino: methodological advances applied to the study of a centuriated landscape». Josep Maria Palet (ICAC), Maria Jesús Ortega (ICAC) y Carme Miró (Servicio de Arqueología de Barcelona).
- 13:15 h. Almuerzo
PRESIDE: Ada Cortés (Universidad de Roma La Sapienza – ICAC)
- 14:45 h. «Rescue archaeology data and GIS redefining a classical town: the Roman city of Palma (Mallorca, Balearic Islands)». Bartomeu Vallori Márquez (UB-ERAAUB).
- 15:15 h. «Modellazione e analisi dei geodati per la ricostruzione del paesaggio di Privernum (Priverno, Lazio, Italy)». Francesca Carinci (Universidad de Roma La Sapienza) y Antonio Leopardi (Universidad de Salento).
- 15:45 h. «Munigua (Villanueva del Río y Minas, Sevilla)». Thomas Schattner (Instituto Arqueológico Alemán)
- 16:15 h. «Peltuinum. City and landscape between tradition and new techniques». Dario Canino y Alessandro Vecchione (Universidad de Roma La Sapienza).
- 16:45 h. Pausa café
PRESIDE: Pau de Soto (ICAC)
- 17:05 h. «Las vías pecuarias medievales del Baix Montseny y el método del camino óptimo». Marc Ferrer Fernández (UB).
- 17:35 h. «Factors de localització de les comunitats monàstiques del Penedès medieval». Marçal Díaz Ros (UB).
- 18:05 h. «Integrating historical cartography, written accounts and satellite images for the reconstruction of past landscapes: the case of Madayi (Kerala, India)». Marco Moderato (Universidad de Chieti-Pescara).
- 18:35 h. CONCLUSIONES Y CLAUSURA DEL SIMPOSIO
Descarga el programa