La villa romana de l’Horta Vella se localiza en la partida homónima del término municipal de Bétera, al sudeste del casco urbano. Está en una zona caracterizada por la abundancia de agua y las fértiles tierras, factores que, unidos a su posición macrogeográfica (a medio camino del trayecto entre «Saguntum» y «Edeta»-Llíria y al Norte del territorium de «Valentia»), hacen del lugar un enclave idóneo para el control y explotación de dicho territorio en todas las épocas. En cuanto al entorno arqueológico, la comarca natural donde se inserta I’Horta Vella, en época romana altoimperial, aparece densamente ocupada a juzgar por los numerosos restos asociados a «villae» rústicas, que sólo ahora empiezan a ser objeto de estudio.
Search Results for: valencia+la+vella
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana amb la comunicació «Resultats de les darreres excavacions a València la Vella (Riba-roja de Túria), un jaciment tardoantic privilegiat».
«En temps dels visigots al territori de València», prorrogada fins al 17 de gener de 2020
PRORROGADA FINS Al 17 DE GENER DE 2021
Degut a la situació sanitària viscuda el 2020, l’exposició «En temps dels visigots al territori valencià», que organitza el Museu de Prehistòria de València i que estava prevista per als mesos de febrer a juny de 2020, s’ha prorrogat fins al 17 de gener de 2021.
L’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias és el comissari de l’exposició, que va acollir el passat mes de març la conferència «L’empremta visigoda a l’actual Catalunya».
L’exposició obre una finestra a un període històric menystingut i poc valorat. Una etapa de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes i elements germànics i del món oriental. Sense els visigots, no podem entendre el món musulmà ni els temps feudals. La seua valoració ha canviat seguint les línies polítiques de cada moment. Durant la postguerra, l’educació franquista imposava l’aprenentatge de la llista dels trenta-tres reis gots, perquè la monarquia visigoda devia preludiar l’Espanya «Una, Grande y Libre». Després, els visigots es devaluaren i s’identificaren amb un intranscendent període de decadència.
Mentre s’oblidaven aquells reis, no tan bàrbars, les excavacions arqueològiques, de mica en mica, els recuperaren. València i el seu territori, especialment Riba-roja de Túria, són el focus d’un període amb personalitat pròpia. S’han descobert jaciments com Casals del Mas de Sabater (Morella), Horta Vella (Bétera), València la Vella i Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), el grup episcopal i el circ de Valentia, Senda de l’Horteta (Alcàsser), Punta de l’Illa i Portus Sucronensis (Cullera), Monastil (Elda), Allon (la Vila Joiosa), Ilici (Elx), Portus Ilicitanus (Santa Pola) i altres.
El territori de València s’ha convertit en un dels millors exemples per conéixer una rica realitat que ha d’estar a l’abast de tots.
G042.503
Convenio de colaboración entre la Fundación PALARQ y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Narrativas químicas en la arcilla: prácticas alimenticias en la ciudad visigoda de València la Vella (Riba-Roja de Túria), mediante el análisis de residuos orgánicos) (Dr. Josep Maria Macias Solé). (Signat electrònicament el dia 03/03/2026).
Lectura de tesi doctoral sobre arqueologia del paisatge
En el marc del programa de doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-ICAC-UAB), ens plau convidar-vos a la lectura pública de la tesi doctoral de l’investigador predoctoral Pablo Medina, del grup de recerca GIAP, codirigida pels Drs. Josep Maria Palet i Ferran Arasa (UV).
Habitar i moure’s en la muntanya. Dinàmica del poblament i xarxa viària al territori de Lesera (Castelló) entre l’època ibèrica i el període visigot (segles VI anE – s.VII dnE)»
L’acte de defensa es farà presencialment a la Sala d’Actes de l’ICAC, el divendres 27 de febrer a partir de les 11.00 h.
Membres del tribunal
- Dra. Helena Paula Abreu de Carvalho (Universidade do Minho) (presidenta)
- Dr. Victorino Mayoral Herrera (Instituto de Arqueología- Mérida; CSIC – Consejo Superior de Investigaciones Científicas) (Secretari)
- Dr. David Quixal Santos (Universitat de València) (vocal titular)
Resum
La present tesi aborda l’estudi territorial d’una àrea situada a l’extrem nord del País Valencià i a la franja limítrofa amb l’Aragó. En aquest espai de mitja muntanya, corresponent a la conca hidrogràfica del riu Bergantes, la recerca s’inscriu en el marc teòric de l’Arqueologia del Paisatge i adopta un enfocament diacrònic i pluridisciplinari. 
L’anàlisi inclou l’estudi dels patrons i les dinàmiques del poblament rural i de les formes d’hàbitat, així com l’estructuració del territori a partir de l’aplicació del mètode arqueomorfològic a la xarxa viària històrica.
La recerca es fonamenta en un entorn GIS multiproxy que integra documentació històrica, fonts escrites, dades arqueològiques i treball de camp, fet que permet una gestió i anàlisi sistemàtica del conjunt de dades.
Tot i adoptar una perspectiva diacrònica, l’estudi focalitza principalment l’atenció en el període romà, amb una anàlisi centrada en la configuració, consolidació i decadència del territori del municipium de Lesera. Aquesta ciutat, fundada en època augustal, constitueix l’únic nucli urbà romà conegut entre Saguntum i Dertosa, 
i se situa en un entorn de rerepaís muntanyós caracteritzat per una notable complexitat geomorfològica. Paral·lelament, també s’identifiquen diverses fases que s’estenen des del Bronze Final i l’Edat del Ferro fins a l’Edat Mitjana, les quals són fonamentals a l’hora d’entendre la configuració tant dels paisatges de l’antiguitat com els actuals.
En conjunt, la tesi posa en relleu la resiliència de les comunitats que habitaren aquest espai i aporta una cartografia precisa de la viabilitat històrica, contribuint així a la valorització i protecció del patrimoni territorial i paisatgístic. Els resultats mostren que aquests paisatges muntanyosos no van ser espais marginals, sinó plenament integrats en dinàmiques històriques d’abast més ampli, funcionant com a autèntics palimpsests culturals.
Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània
El dimecres 10 de desembre tindrà lloc el seminari Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània.
A les 11:00 h el Francesc Rodríguez i la Belisa Tarín presentaran València la Vella: una «ciutat» vora riu
Tot seguit, el Josep Maria Macias presentarà: El Pla de Nadal: un palau visigot d’època musulmana?
Per finalitzar es realizarà una visita a València la Vella
Podeu consultar el programa complet aquí.
L’equip d’arqueologia protohistòria de l’ICAC excava la necròpolis de Milmanda (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)
L’equip d’arqueologia protohistòrica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha localitzat, excavat i documentat la necròpolis de Milmanda entre els anys 2023 i 2025.
Es tracta d’un camp d’urnes datat a principis del segle VI aC, moment en el qual el ritual funerari era la cremació i les restes cremades del difunt es col·locaven a dins d’una urna que a la seva vegada era enterrada en un forat (loculus) al terra. Aquest jaciment va ser descobert per casualitat el 1975 i va ser buidat parcialment per un afeccionat local, pel que mai havia estat pròpiament objecte d’una excavació arqueològica científica i amb metodologia moderna abans de la intervenció realitzada des de l’ICAC.
Fins al moment, la necròpolis havia estat estudiada a partir dels materials que s’havien dipositat al Museu de la Conca de Barberà de Montblanc i al Museu de la Vida Rural (avui Museu Terra) de L’Espluga de Francolí, sent el treball més extens la monografia feta per l’investigador Raimon Graells (Universitat d’Alacant) el 2008.
En el marc del projecte quadriennal de recerca El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització (CLT009/22/00012), codirigit pels investigadors Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Joan Canela (ICAC) es van definir els següents objectius respecte a la necròpolis de Milmanda: identificar-ne la localització, valorar el seu estat de preservació i comprovar si hi podien quedar tombes in situ.
Després de tres campanyes d’excavació realitzades entre el 2023 i el 2025 i dirigides pels investigadors Joan Canela (ICAC) i Marta Blasco (Universitat de València), els objectius s’han complert i s’ha pogut establir del cert on s’ubicava la necròpolis, la seva extensió, s’ha observat també que va ser objecte d’una forta activitat furtiva i s’han pogut excavar sis tombes que es preservaven intactes.
Els resultats preliminars d’aquesta recerca es presentaran el proper dilluns 17 de novembre a Montblanc, a les 19:00 a l’antiga Capella de l’Hospital de Santa Magdalena de la capital de la Conca de Barberà.
Aquesta investigació ha rebut el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i de l’Ajuntament de Vimbodí, així com el suport del Pius Hospital de Valls.
VIII Festa del Dux
Del 7 al 9 de novembre, torna la Festa del Dux a Riba-roja de Túria per celebrar l’herència visigòtica del municipi i posar en valor els jaciments del Pla de Nadal i València la Vella.
El dissabte dia 8, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica hi participa activament amb diverses propostes de divulgació científica:
- 11.00 h. Investigadors de l’ICAC oferiran una visita guiada al jaciment de València la Vella, on es podrà conèixer de primera mà els resultats de les darreres campanyes d’excavació i la importància del lloc en el context visigòtic.
Inscripció prèvia aquí. Places limitades.
A la tarda, a partir de les 17.30 h, la Sala d’Audiovisuals del Molino acollirà un cicle de xerrades divulgatives obertes al públic:
- 17.30 h: Les grans dones després de l’etapa romana, amb Albert V. Ribera Lacomba
- 18.15 h: Química i arqueologia al Pla de Nadal, amb Josep M. Macias Solé
- 19.00 h: Un salt en el territori: València la Vella i el seu entorn, amb Belisa Tarín Mora
Inscripció prèvia aquí. Places limitades.
📍 Podeu consultar tota la informació i el programa a www.ribarojadeturiaturismo.com
Lectura pública dels Treballs de Fi de Màster del curs 2024-2025 (edició setembre)
Durant els dies 8 i 9 de setembre tindrà lloc la lectura pública dels Treballs de Fi de Màster (TFM) del Màster universitari en Arqueologia Clàssica Aplicada. Recerca i Transferència (URV-ICAC-UAB), en la convocatòria de setembre.
L’acte de presentació començarà a les 9.00 h i es podrà seguir en línia, en aquest enllaç: Teams
Ordre de lectura:
Dilluns, dia 8
9.00. Joan Manel Luque Pallarès: Xarxa viària romana als Pirineus Occidentals. Tutor: Pau de Soto Cañamares (UAB).
9.30. Orsolaina Felago: Epigrafía paleocristiana en la Hispania tardo antigua: estudio comparativo entre los corpora epigraphica de Tarraco y Mérida. Tutor: Diana Gorostidi (URV-ICAC). [ONLINE]
10.00. Marc Ollé Majó: El sarcòfag de plom romà de Can Sant Joan (Rubí, Vallès Occidental). Tutor: Joaquin Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).
10.30. Patrícia Tous Tendero: Explotació i ús dels marbres del Cap de Creus des de l’Antiguitat fins a l’època contemporània: Primer balanç documental i petrogràfic del marbre de Cala Lledó. Tutors: Marie-Claire Savin (ICAC), Jordi Olivé (ICAC) i Silvia Llobet Font (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya – CRBMC).
11.00. Pausa
11.30. Laia Garcia Peña: Antiquae Feminae: estudi Històrico-artístic i procés de Conservació i Restauració de la peça MAC 9555. Tutora: Montserrat Claveria (UAB-ICAC) i Isabel Moreno (UAB).
12.00. Aina Vilanova Clar: Els lliberts i l’evergetisme a la Roma altimperial: evidències epigràfiques en la construcció d’edificis públics. Tutora: Diana Gorostidi (URV-ICAC).
12.30. Rubén Freyre Jiménez: El comerç a la costa del Maresme en època romana a través de l’estudi de les àmfores. Tutor: Ramon Járrega (ICAC).
13.00. Marylou Courard: La influència fenícia en l’estructura domèstica de l’ibèric ple al nord-est peninsular. Tutors: Carme Belarte (ICAC) i David Montanero (ICAC).
13.30. Reunió de la comissió [a porta tancada]
14.00. Pausa
15.30. Daniel Fibla Pujol: L’ocupació protohistòrica del Castell d’Amposta (segles VII-I anE): estudi dels materials de les campanyes 1987-1992. Tutors: Samuel Sardà (URV) i Jordi Diloli (URV).
16.00. Alexis Ballesté Gómez: Morters fenício-púnics i consum de vi a Catalunya. Tutor: Samuel Sardà Seuma (URV).
16.30. Àlex Vallespí Pinilla: Caracterització arqueomètrica d’àmfores provinents de la Costa de la Serra (la Secuita, el Tarragonès) i de la figlina de Valls (Valls, Alt Camp). Tutors: Carme Belarte (ICAC), Joan Canela (ICAC) i Jaume Buxeda (UB).
17.00. Maria Fons Forcadell: Les Dérivée de sigillée paléochrétienne de l’abocador tardoantic de l’antic Hospital de Santa Tecla (Tarragona). Tutor: Josep Maria Macias (ICAC) i Francesc Rodríguez Martorell (ICAC).
17.30. Reunió de la comissió [a porta tancada]
Dimarts, dia 9
9.00. Belisa Tarín Mora: València la Vella en el context de la diòcesi de Valentia: estratègies de recerca per a la seua comprensió històrica i territorial. Tutors: Josep Maria Macias (ICAC).
9.30. Carles Naval Hernández: La ramaderia iberoromana del Serrat del Castellar (Fontanals, Cerdanya): una anàlisi a través de l’arqueozoologia. Tutors: Lídia Colominas (ICAC) i Joan Oller.
10.00. Eva Pareras Dotes: Projecte d’estudi i musealització del poblat ibèric de Castell, Palamós: primeres aproximacions a la reconstrucció d’un espai imprescindible de la costa catalana. Tutor: Joaquin Ruiz de Arbulo (URV-ICAC).
10.30. Marina Daniel Pena: Plantes, cuina i societat: diàleg entre l’arqueobotànica i els receptaris catalans medievals. Tutora: Alexandra Livarda (ICAC).
11.00. Pausa
11.30. Jesús Fernández Navarro: Identidad y memoria en la Grecia altoimperial: el caso del Panhelenion ático. Tutor: Jesús Carruesco García (URV). [ONLINE]
12.00. Ferran Mansergas Comellas: Arqueoastronomia ibèrica a Catalunya (segles VII-II aC): Estat de la qüestió i perspectives. Tutor: Jordi Diloli (URV).
12.30. Reunió de la comissió [a porta tancada]
XX Jornadas de Bizancio
La Sociedad Española de Bizantinística celebra las XX Jornadas de Bizancio en la Universitat de València, entre el 4 y el 7 de junio de 202
Las Jornadas se organizan en varias secciones temáticas, historia, literatura, lingüística, teología, filosofía, Culturas en contacto, Arqueología
- Historia
- Historia del arte
- Literatura y lingüística
- Teología y filosofía
- Culturas en contacto
- Arqueología
- Hagiografía
Varios investigadores del ICAC participan en la mesa redonda del día 7 de junio de 10:40 a 12:50 h, València la Vella y su contexto arqueológico
- Albert V. Ribera, Òscar Caldés, Itziar Gutiérrez, Josep Maria Macias, Belisa Tarín: València la Vella: un proyecto para calibrar la influencia bizantina en la Hispania visigoda
- Albert V. Ribera: Nuevas fortificaciones del periodo de Justiniano: València la Vella (Riba-Roja de Turia, València)
- Òscar Caldés: Origen, usos y circulación de las monedas del yacimiento tardoantiguo de València la Vella (ss. VI-VII d.C.)
- Itziar Gutiérrez, Francesc Rodríguez, Josep Maria Macias: Entre Oriente y Occidente: las importaciones cerámicas bizantinas en la ciudad de València la Vella
Podeu consultar el programa aquí.
