La villa romana de l’Horta Vella se localiza en la partida homónima del término municipal de Bétera, al sudeste del casco urbano. Está en una zona caracterizada por la abundancia de agua y las fértiles tierras, factores que, unidos a su posición macrogeográfica (a medio camino del trayecto entre «Saguntum» y «Edeta»-Llíria y al Norte del territorium de «Valentia»), hacen del lugar un enclave idóneo para el control y explotación de dicho territorio en todas las épocas. En cuanto al entorno arqueológico, la comarca natural donde se inserta I’Horta Vella, en época romana altoimperial, aparece densamente ocupada a juzgar por los numerosos restos asociados a «villae» rústicas, que sólo ahora empiezan a ser objeto de estudio.
Search Results for: valencia+la+vella
Inauguració de l’exposició ‘Arqueología y Turismo en el Mundo Visigodo en el Territorio Valenciano’
En el marc del Dia Internacional dels Museus, el proper divendres 22 de maig s’inaugurarà l’exposició «Arqueologia y Turismo en Riba-roja de Túria: el mundo visigodo en el territorio valenciano» una proposta que posa en valor el patrimoni històric del municipi i la seva vinculació amb el desenvolupament turístic.
La mostra s’ubicarà a l’espai recentment rehabilitat de la Casa de l’Advocat (c/ Garelley i Pastor, 10), consolidant aquest enclavament com un nou referent cultural del municipi.
L’exposició aborda en profunditat els dos principals jaciments visigots de Riba-roja de Túria —València la Vella i el Pla de Nadal—, oferint una visió completa sobre la seva història, les campanyes d’excavació, les troballes més rellevants i les darreres investigacions. Així mateix, es destaca la seva importància com a recurs turístic i el seu paper en l’estratègia de valorització del patrimoni local.
L’horari d’obertura de l’exposició serà de 12.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h, amb dues sessions explicatives —a les 12.00 i a les 18.00 h—, que aniran a càrrec dels arqueòlegs que participen en els projectes de recerca.
Col·laboració docent Universitat de València
Col·laboració docent en activitat organitzada al jaciment arqueològic de València la Vella pel Departament d’Arqueologia de la Universitat de València en el marc del projecte IPAP_DANA, impulsat pel mateix departament i pel projecte SenseIberianScapes, amb la col·laboració de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. L’activitat es va desenvolupar en el marc de l’assignatura Metodologia Arqueològica, corresponent al 3r curs del Grau d’Història.
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana amb la comunicació «Resultats de les darreres excavacions a València la Vella (Riba-roja de Túria), un jaciment tardoantic privilegiat».
«En temps dels visigots al territori de València», prorrogada fins al 17 de gener de 2020
PRORROGADA FINS Al 17 DE GENER DE 2021
Degut a la situació sanitària viscuda el 2020, l’exposició «En temps dels visigots al territori valencià», que organitza el Museu de Prehistòria de València i que estava prevista per als mesos de febrer a juny de 2020, s’ha prorrogat fins al 17 de gener de 2021.
L’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias és el comissari de l’exposició, que va acollir el passat mes de març la conferència «L’empremta visigoda a l’actual Catalunya».
L’exposició obre una finestra a un període històric menystingut i poc valorat. Una etapa de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes i elements germànics i del món oriental. Sense els visigots, no podem entendre el món musulmà ni els temps feudals. La seua valoració ha canviat seguint les línies polítiques de cada moment. Durant la postguerra, l’educació franquista imposava l’aprenentatge de la llista dels trenta-tres reis gots, perquè la monarquia visigoda devia preludiar l’Espanya «Una, Grande y Libre». Després, els visigots es devaluaren i s’identificaren amb un intranscendent període de decadència.
Mentre s’oblidaven aquells reis, no tan bàrbars, les excavacions arqueològiques, de mica en mica, els recuperaren. València i el seu territori, especialment Riba-roja de Túria, són el focus d’un període amb personalitat pròpia. S’han descobert jaciments com Casals del Mas de Sabater (Morella), Horta Vella (Bétera), València la Vella i Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), el grup episcopal i el circ de Valentia, Senda de l’Horteta (Alcàsser), Punta de l’Illa i Portus Sucronensis (Cullera), Monastil (Elda), Allon (la Vila Joiosa), Ilici (Elx), Portus Ilicitanus (Santa Pola) i altres.
El territori de València s’ha convertit en un dels millors exemples per conéixer una rica realitat que ha d’estar a l’abast de tots.
Arquitectura pública de época visigoda: últimas novedades en Hispania
Aquest llibre és el resultat de les IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria, les quals tingueren com a objectiu la confrontació i la difusió dels resultats més recents sobre l’arquitectura pública hispànica en època visigoda. Aquesta constitueix un àmbit del coneixement en constant evolució on les darreres dècades de la investigació han suposat el descobriment d’una realitat cultural i patrimonial que trenca amb la tradicional imatge regressiva atribuïda a les darreries del nostre passat clàssic.
Aquest volum aborda l’arquitectura de les elits tardoantigues, tant civils com religioses, les manifestacions edilícies de les quals constituïren clarament un element d’exhibició del seu poder. Així mateix, aquests espais de poder i representació es documenten tant a la ciutat com al camp, fet que posa de manifest la força i la complexitat de l’economia i la producció del món rural en aquest període. En la recerca actual subjau la percepció que certs models arquitectònics foren conseqüència d’una realitat cultural homogènia. Tanmateix, també hi ha consens en la necessitat d’abordar amb més precisió els paràmetres cronològics d’aquestes construccions, ja siga mitjançant una millora de la documentació estratigràfica, dels estudis de materials i, més recentment, gràcies a la generalització de les anàlisis dels morters constructius.
S’han presentat jaciments amb una llarga tradició d’estudis -Córdoba, Ravenna, Recópolis i València- a més d’altres de més recents o bé amb marcs interpretatius heterogenis -Guarrazar, Los Hitos i Toledo. Finalment, el volum recull les últimes novetats del projecte de València la Vella que, encara lluny dels resultats que ofereixen els casos aquí inclosos, obre noves perspectives per a la comprensió de la urbanística en època visigoda, a la vegada que incideix en el debat històric sobre el veritable abast de l’efímera ocupació bizantina del sud-est hispànic.
Activitat formativa
Membre de l’equip tècnic i formatiu en el VII Curs Pràctic d’Arqueologia Cristiana i Visigoda.
Col·laboració docent I Jornades d’Arqueologia Alt Medieval: “Visigots, bizantins i musulmans”.
Ponència i guia al jaciment arqueològic de València la Vella durant la celebració de les I Jornades d’Arqueologia Alt Medieval: «Visigots, bizantins i musulmans». La jornada va formar part d’una activitat formativa adreçada a l’estudiantat del Grau d’Història de la Universitat de València, en el marc de l’assignatura La formació d’Europa, així com a l’alumnat del Màster en Història de la Formació del Món Occidental de la mateixa universitat. Aquesta activitat s’inscriu dins de la línia d’investigació arqueològica del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València, desenvolupada en el si del grup CiSEM – Cultures i Societats a l’Edat Mitjana.
G042.503
Convenio de colaboración entre la Fundación PALARQ y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica (Narrativas químicas en la arcilla: prácticas alimenticias en la ciudad visigoda de València la Vella (Riba-Roja de Túria), mediante el análisis de residuos orgánicos) (Dr. Josep Maria Macias Solé). (Signat electrònicament el dia 03/03/2026).
Lectura de tesi doctoral sobre arqueologia del paisatge
En el marc del programa de doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-ICAC-UAB), ens plau convidar-vos a la lectura pública de la tesi doctoral de l’investigador predoctoral Pablo Medina, del grup de recerca GIAP, codirigida pels Drs. Josep Maria Palet i Ferran Arasa (UV).
Habitar i moure’s en la muntanya. Dinàmica del poblament i xarxa viària al territori de Lesera (Castelló) entre l’època ibèrica i el període visigot (segles VI anE – s.VII dnE)»
L’acte de defensa es farà presencialment a la Sala d’Actes de l’ICAC, el divendres 27 de febrer a partir de les 11.00 h.
Membres del tribunal
- Dra. Helena Paula Abreu de Carvalho (Universidade do Minho) (presidenta)
- Dr. Victorino Mayoral Herrera (Instituto de Arqueología- Mérida; CSIC – Consejo Superior de Investigaciones Científicas) (Secretari)
- Dr. David Quixal Santos (Universitat de València) (vocal titular)
Resum
La present tesi aborda l’estudi territorial d’una àrea situada a l’extrem nord del País Valencià i a la franja limítrofa amb l’Aragó. En aquest espai de mitja muntanya, corresponent a la conca hidrogràfica del riu Bergantes, la recerca s’inscriu en el marc teòric de l’Arqueologia del Paisatge i adopta un enfocament diacrònic i pluridisciplinari. 
L’anàlisi inclou l’estudi dels patrons i les dinàmiques del poblament rural i de les formes d’hàbitat, així com l’estructuració del territori a partir de l’aplicació del mètode arqueomorfològic a la xarxa viària històrica.
La recerca es fonamenta en un entorn GIS multiproxy que integra documentació històrica, fonts escrites, dades arqueològiques i treball de camp, fet que permet una gestió i anàlisi sistemàtica del conjunt de dades.
Tot i adoptar una perspectiva diacrònica, l’estudi focalitza principalment l’atenció en el període romà, amb una anàlisi centrada en la configuració, consolidació i decadència del territori del municipium de Lesera. Aquesta ciutat, fundada en època augustal, constitueix l’únic nucli urbà romà conegut entre Saguntum i Dertosa, 
i se situa en un entorn de rerepaís muntanyós caracteritzat per una notable complexitat geomorfològica. Paral·lelament, també s’identifiquen diverses fases que s’estenen des del Bronze Final i l’Edat del Ferro fins a l’Edat Mitjana, les quals són fonamentals a l’hora d’entendre la configuració tant dels paisatges de l’antiguitat com els actuals.
En conjunt, la tesi posa en relleu la resiliència de les comunitats que habitaren aquest espai i aporta una cartografia precisa de la viabilitat històrica, contribuint així a la valorització i protecció del patrimoni territorial i paisatgístic. Els resultats mostren que aquests paisatges muntanyosos no van ser espais marginals, sinó plenament integrats en dinàmiques històriques d’abast més ampli, funcionant com a autèntics palimpsests culturals.
