La villa romana de l’Horta Vella se localiza en la partida homónima del término municipal de Bétera, al sudeste del casco urbano. Está en una zona caracterizada por la abundancia de agua y las fértiles tierras, factores que, unidos a su posición macrogeográfica (a medio camino del trayecto entre «Saguntum» y «Edeta»-Llíria y al Norte del territorium de «Valentia»), hacen del lugar un enclave idóneo para el control y explotación de dicho territorio en todas las épocas. En cuanto al entorno arqueológico, la comarca natural donde se inserta I’Horta Vella, en época romana altoimperial, aparece densamente ocupada a juzgar por los numerosos restos asociados a «villae» rústicas, que sólo ahora empiezan a ser objeto de estudio.
Search Results for: valencia la vella
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana amb la comunicació «Resultats de les darreres excavacions a València la Vella (Riba-roja de Túria), un jaciment tardoantic privilegiat».
«En temps dels visigots al territori de València», prorrogada fins al 17 de gener de 2020
PRORROGADA FINS Al 17 DE GENER DE 2021
Degut a la situació sanitària viscuda el 2020, l’exposició «En temps dels visigots al territori valencià», que organitza el Museu de Prehistòria de València i que estava prevista per als mesos de febrer a juny de 2020, s’ha prorrogat fins al 17 de gener de 2021.
L’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias és el comissari de l’exposició, que va acollir el passat mes de març la conferència «L’empremta visigoda a l’actual Catalunya».
L’exposició obre una finestra a un període històric menystingut i poc valorat. Una etapa de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes i elements germànics i del món oriental. Sense els visigots, no podem entendre el món musulmà ni els temps feudals. La seua valoració ha canviat seguint les línies polítiques de cada moment. Durant la postguerra, l’educació franquista imposava l’aprenentatge de la llista dels trenta-tres reis gots, perquè la monarquia visigoda devia preludiar l’Espanya «Una, Grande y Libre». Després, els visigots es devaluaren i s’identificaren amb un intranscendent període de decadència.
Mentre s’oblidaven aquells reis, no tan bàrbars, les excavacions arqueològiques, de mica en mica, els recuperaren. València i el seu territori, especialment Riba-roja de Túria, són el focus d’un període amb personalitat pròpia. S’han descobert jaciments com Casals del Mas de Sabater (Morella), Horta Vella (Bétera), València la Vella i Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), el grup episcopal i el circ de Valentia, Senda de l’Horteta (Alcàsser), Punta de l’Illa i Portus Sucronensis (Cullera), Monastil (Elda), Allon (la Vila Joiosa), Ilici (Elx), Portus Ilicitanus (Santa Pola) i altres.
El territori de València s’ha convertit en un dels millors exemples per conéixer una rica realitat que ha d’estar a l’abast de tots.
G042.268.1
Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-Roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per l’elaboració del Pla Director de València La Vella (Signat manualment el dia 24/07/2020)
G042.433.1
Cooperation agreement between The City Council of Riba-Roja de Túria, The Institut Català d’Arqueologia Clàssica and Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg for the project: Geophysical Survey and Excavation of limited Areas in the Visigothic City of València La Vella (Riba-Roja de Túria, Comunidad Valenciana). 2024-2027 (Signat manualment el 16/06/2024)
G042.445
Cooperation agreement between the City Council of Riba-Roja de Túria, The Institut Català d’Arqueologia Clàssica and Newcastle University for the project: Excavation of industrial areas in the visigothic city of València La Vella (Riba-Roja de Túria, Comunidad Valenciana) 2024-2027 (Signat electrònicament el dia 18/06/2024)
G042.268.2
Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la realització dels treballs arqueològics al jaciment de València “La Vella” i per la participació en el projecte València La Vella com a producte turístic dins l’Experiència del Secret Visigot (Signat manualment el dia 09/06/2021)
G042.268.3
Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-Roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la realització dels treballs arqueològics al jaciment de València «La Vella» i per la participació en el projecte València la Vella com a producte turístic dins l’experiència del Secret Visigot (Signat electrònicament el dia 19/05/2022)
Participació al XVI Congrés Internacional de Numismàtica
Participació al XVI Congrés Internacional de Numismàtica, becat pel propi congrés. Presentació dels resultats numismàtics de València la Vella i Tortosa mitjançant les següents comunicacions:
-«Late Antique currency in eastern Iberian Peninsula: The case of València la Vella» (en solitari).
-«Late Roman and Late antique coins from the excavations at Tortosa’s cathedral square (Tarragona, Spain)» (amb Xavier Sicart i Ramon Ferré).
I participació a la taula rodona sobre «Minimi, reciclaje y circulación monetaria entre los siglos IV-IX d.C.» amb la presentació «Estudio comparativo de la circulación tardía en València la Vella y en la Catedral de Tortosa (ss. V-VIII d.C.)» (amb Xavier Sicart).
Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva
Desde el año 2016, el Ayuntamiento de Riba-roja de Túria y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) desarrollan en el término municipal de dicha localidad un ambicioso proyecto de estudio de la Antigüedad Tardía y Visigoda.
Este volumen pretende aportar nuevos datos al conocimiento histórico y técnico de las fortificaciones de las nuevas «ciudades» en los albores de la Edad Media. Con ello las instituciones promotoras del actual proyecto de investigación manifiestan su interés por la generación y la difusión del conocimiento del patrimonio visigodo de Riba-roja de Túria.
En el periodo examinado, el medio milenio 400-900, Hispania, antigua provincia del Imperio romano occidental, se convirtió en al-Ándalus. Entre medio, entre la urbs y la medina, entre la villa y la alquería, los asentamientos fueron cambiando. Sin embargo, los datos históricos son escasos y predominan los episodios bélicos y de alta política. Además, hasta hace poco, la arqueología no ha sido muy explícita, por escasa y discontinua, excepto en algunos yacimientos.
El gran recinto fortificado de València la Vella. Es un nuevo asentamiento fortificado de casi 5 hectáreas sobre un promontorio elevado sobre el río Turia y fundamental para reconstruir la historia del territorio valenciano entre los siglos VI y VIII. Los nuevos datos señalan un urbanismo monumental y planificado, más allá de un simple castrum
o castellum con meras funciones defensivas.
Los capítulos de esta publicación recorren los 500 años que van del 400 al 900, cuando surgieron nuevos asentamientos fortificados.
