Aquest llibre és el resultat de les IV Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria, les quals tingueren com a objectiu la confrontació i la difusió dels resultats més recents sobre l’arquitectura pública hispànica en època visigoda. Aquesta constitueix un àmbit del coneixement en constant evolució on les darreres dècades de la investigació han suposat el descobriment d’una realitat cultural i patrimonial que trenca amb la tradicional imatge regressiva atribuïda a les darreries del nostre passat clàssic.

Aquest volum aborda l’arquitectura de les elits tardoa​ntigues, tant civils com religioses, les manifestacions edilícies de les quals constituïren clarament un element d’exhibició del seu poder. Així mateix, aquests espais de poder i representació es documenten tant a la ciutat com al camp, fet que posa de manifest la força i la complexitat de l’economia i la producció del món rural en aquest període. En la recerca actual subjau la percepció que certs models arquitectònics foren conseqüència d’una realitat cultural homogènia. Tanmateix, també hi ha consens en la necessitat d’abordar amb més precisió els paràmetres cronològics d’aquestes construccions, ja siga mitjançant una millora de la documentació estratigràfica, dels estudis de materials i, més recentment, gràcies a la generalització de les anàlisis dels morters constructius.

S’han presentat jaciments amb una llarga tradició d’estudis -Córdoba, Ravenna, Recópolis i València- a més d’altres de més recents o bé amb marcs interpretatius heterogenis -Guarrazar, Los Hitos i Toledo. Finalment, el volum recull les últimes novetats del projecte de València la Vella que, encara lluny dels resultats que ofereixen els casos aquí inclosos, obre noves perspectives per a la comprensió de la urbanística en època visigoda, a la vegada que incideix en el debat històric sobre el veritable abast de l’efímera ocupació bizantina del sud-est hispànic.