Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la realització dels treballs arqueològics al jaciment de València “La Vella” i per la participació en el projecte València La Vella com a producte turístic dins l’Experiència del Secret Visigot (Signat manualment el dia 09/06/2021)
Search Results for: valencia la vella
G042.268.3
Conveni específic de col·laboració entre l’Ajuntament de Riba-Roja de Túria i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica per a la realització dels treballs arqueològics al jaciment de València «La Vella» i per la participació en el projecte València la Vella com a producte turístic dins l’experiència del Secret Visigot (Signat electrònicament el dia 19/05/2022)
Participació al XVI Congrés Internacional de Numismàtica
Participació al XVI Congrés Internacional de Numismàtica, becat pel propi congrés. Presentació dels resultats numismàtics de València la Vella i Tortosa mitjançant les següents comunicacions:
-«Late Antique currency in eastern Iberian Peninsula: The case of València la Vella» (en solitari).
-«Late Roman and Late antique coins from the excavations at Tortosa’s cathedral square (Tarragona, Spain)» (amb Xavier Sicart i Ramon Ferré).
I participació a la taula rodona sobre «Minimi, reciclaje y circulación monetaria entre los siglos IV-IX d.C.» amb la presentació «Estudio comparativo de la circulación tardía en València la Vella y en la Catedral de Tortosa (ss. V-VIII d.C.)» (amb Xavier Sicart).
Recintos fortificados en época visigoda: historia, arquitectura y técnica constructiva
Desde el año 2016, el Ayuntamiento de Riba-roja de Túria y el Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) desarrollan en el término municipal de dicha localidad un ambicioso proyecto de estudio de la Antigüedad Tardía y Visigoda.
Este volumen pretende aportar nuevos datos al conocimiento histórico y técnico de las fortificaciones de las nuevas «ciudades» en los albores de la Edad Media. Con ello las instituciones promotoras del actual proyecto de investigación manifiestan su interés por la generación y la difusión del conocimiento del patrimonio visigodo de Riba-roja de Túria.
En el periodo examinado, el medio milenio 400-900, Hispania, antigua provincia del Imperio romano occidental, se convirtió en al-Ándalus. Entre medio, entre la urbs y la medina, entre la villa y la alquería, los asentamientos fueron cambiando. Sin embargo, los datos históricos son escasos y predominan los episodios bélicos y de alta política. Además, hasta hace poco, la arqueología no ha sido muy explícita, por escasa y discontinua, excepto en algunos yacimientos.
El gran recinto fortificado de València la Vella. Es un nuevo asentamiento fortificado de casi 5 hectáreas sobre un promontorio elevado sobre el río Turia y fundamental para reconstruir la historia del territorio valenciano entre los siglos VI y VIII. Los nuevos datos señalan un urbanismo monumental y planificado, más allá de un simple castrum
o castellum con meras funciones defensivas.
Los capítulos de esta publicación recorren los 500 años que van del 400 al 900, cuando surgieron nuevos asentamientos fortificados.
3a jornada del Congrés Internacional LRCW7
La jornada de dijous 17 d’octubre se celebra a la localitat valenciana de Riba-roja de Túria. Allà, la quarta sessió del congrés portarà per títol «Late Roman Pottery in Hispania». Després de la rebuda de l’alcalde de la població, Robert Raga, es presentaran 11 noves aportacions, de 24 experts, sobre la ceràmica romana antiga a la Península Ibèrica.
A més, es vol donar a conèixer a la comunitat científica internacional les troballes i avenços en la col·lecció ceràmica trobada al jaciment de València la Vella durant les últimes quatre campanyes arqueològiques (2016-2019). Per això, hi haurà una visita al jaciment, així com al palau visigòtic del Pla de Nadal i al Museu Visigòtic del Pla de Nadal (MUPLA), ubicat al Castell de Riba-roja de Túria.
Programa de la jornada:
- Pottery in Hispania
Chair: Josep M. Macias
9.30–10 h. Invited paper. Adolfo Fernández Fernández, Late Antique Trade in northwestern Spain: between the Mediterranean and the Atlantic.
10–10.15 h. Esperança Huguet, Josep M. Macias, Albert Ribera, Francesc Rodríguez, Miquel Rosselló, Karen Fortuny, Introducción a los contextos cerámicos de València La Vella (Riba–Roja de Túria, València).
10.15 –10.30 h. María V. García Aboal, Un contexto cerrado de finales del s. III d.C. en Carthago Nova (Cartagena, Hispania Tarraconensis): El incendio de la Habitación 13 del Edificio del Atrio (Parque Arqueológico Molinete).
10.30–10.45 h. Miguel Ángel Valero, Nuevas aportaciones al conocimiento de las redes comerciales de vajillas de lujo durante la antigüedad tardía en la Pars Occidentalis: contextos cerámicos de la villa romana de Noheda (Cuenca, España).
10.45–11.15 h. Coffee break
Session 4. Late Roman Pottery in Hispania – Continuation
Chair: Albert Ribera
11.15–11.30 h. Ramon Járrega. Un contexto cerámico de época tardoantigua en la plaza de Sant Miquel de Barcelona
11.30–11.45 h. Alejandro Lara Castillo. Estudio de los niveles tardoantiguos de la calle Avellanas nº 26 (València, Hispania)
11.45–12 h. Sónia Bombico, Amphorae from old excavations of Sines fish–processing factories (Portugal)
12–12.15 h. Catarina Viegas,Rui de Almeida, «Pantellerian ware” in southern Lusitania (Algarve): an integrated approach
12.15–12.30 h. Inês Vaz Pinto, Ana Patrícia Magalhães, Patrícia Brum, Filipa Araújo dos Santos, Felix Teichner, Kevin Paul, A 3rd–4th century ceramic context from Workshop 18 at Tróia (Portugal)
12.30–13 h. Discussion
- Special session: The problem of the 8th century
13–13.30 h. Invited paper. Sauro Gelichi, The long eighth century
13.30-16 h. Lunch and pottery display (Castle of Ribaroja de Túria)
16–16.30 h. Visit to the Visigothic Museum of Pla de Nadal (MUPLA) (Castle of Ribaroja de Túria)
16.30-19 h. Visit to the Visigothic Palace of Pla de Nadal and the site of València la Vella
19.00 h. Bus to Valencia
Abierto el plazo de inscripción para la 7ª edición del congreso LRCW
Se ha abierto el plazo de inscripción para el congreso internacional LRCW. La próxima edición, 7th International Conference on Late Roman Coarse Wares, Cooking Wares and Amphorae in the Mediterranean: Archaeology and Archaeometry (LRCW 7), tendrá lugar en Valencia, Ribarroja del Turia y Alicante, del 15 al 19 de octubre de 2019.
El ICAC participa activamente en la organización de este congreso, que se ha convertido en un referente internacional para los mejores especialistas del mundo en cerámica tardoantigua (del siglo III d.C. a finales de la antigüedad) de la Mediterránea. El congreso mostrará los últimos avances en el estudio de las ánforas, la vajilla de mesa y la cerámica común (cazuelas, jarras y otras piezas de uso cotidiano), con especial interés en la aplicación de los análisis arqueométricos.
Consultad aquí el formulario de inscripción
Las actas del congreso se publican regularmente con la prestigiosa editorial Archaeopress Oxford, con difusión a nivel mundial.
La primera edición del congreso LRCW se organizó satisfactoriamente en Barcelona el año 2002. La publicación de las actas del congreso tuvieron una acogida tan entusiasta entre la comunidad científica, que el Comité internacional decidió organizar ediciones periódicas (cada tres años) en diferentes ciudades de la Mediterránea: Aix en Provenza – Marsella – Arlés (Francia, 2005), Parma – Pisa (Italia, 2008), Tesalónica (Grecia, 2011), Alejandría (Egipto, 2014) y Agrigento (Sicilia, Italia, 2017).
Según Josep Maria Macias, investigador del ICAC y miembro del Comité local de organización de la 7ª edición, el retorno del congreso a España es una muy buena noticia.
Estamos muy contentos de poder acoger en nuestro entorno los mejores especialistas del mundo en cerámica tardoantigua. También lo interpretamos como un impulso al proyecto de investigación que estamos desarrollando en el yacimiento de Valencia ‘la Vella’, en Riba-roja de Túria, donde esperamos, en los próximos años, aportar contenidos novedosos para el conocimiento de la cerámica tardoantigua. Esta reunión es, al mismo tiempo, la III Jornada de Arqueología de Riba-roja. Actualmente ya se puede hacer una visita virtual al yacimiento de Valencia “la Vella” a través de la plataforma de modelos de realidad virtual Sketchfab, en acceso abierto.
Durante el congreso los participantes tendrán la oportunidad de visitar distintos yacimientos arqueológicos y examinar cerámica tardoantigua de distintas partes de la Mediterránea. La organización de estas y otras actividades ofrecerán la oportunidad de familiarizarse con la producción de cerámica del periodo tardano y la antigüedad tardana en Hispania. Una de las actividades más esperadas del congreso es la excursión a un yacimiento del área que acoge el encuentro, y en esta ocasión se ha escogido visitar la ciudad de Lucentum (Alicante).
El congreso LRCW7 lo organizan el Ayuntamiento de Valencia (Sección de Investigación Arqueológica Municipal de Valencia), el Ayuntamiento de Riba-roja de Túria (III Jornadas de Arqueología de Riba-roja), el Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC) y el Equipo de Investigación Arqueológica y Arqueométrica de la Universidad de Barcelona (ERAAUB), en colaboración con el Museo de Arqueología (MARQ) de Alicante, el Museo de Prehistoria de Valencia y la Universidad de Teología de Valencia.
Resúmenes
A parte de la inscripción, aún está abierto el plazo para presentar resúmenes para la conferencia (hasta el 30 de abril). Para más información, escribid a Lrcw7conference@gmail.com.
Se pueden enviar resúmenes de un máximo de 300 palabras, en formato Word, incluyendo: título (en mayúsculas), nombre(s), institución, dirección de correo electrónico del autor o autores y 5 palabras clave. Se ha de especificar si se quiere presentar una comunicación oral o un póster. Los resúmenes serán evaluados por el Comité Científico.
Sesiones
Está previsto que el congreso cuente con cinco sesiones, siguiendo los siguientes temas:
- La Mediterránea occidental
- La Mediterránea oriental
- Islas del Mediterráneo
- Cerámica romana tardana en España
- Sesión especial: el problema del siglo VIII
Cada sesión será introducida por una presentación de 30 minutos a cargo de un ponente invitado y seguirá con las comunicaciones orales. Habrá sesiones de pósteres y talleres o seminarios con muestras de cerámicas.
Explorem el temple medieval de l’església de Sant Salvador de la Mussara
L’església de la Mussara és potser l’edifici més significatiu de l’antic poble i un element de referència no només del municipi de Vilaplana sinó també de la comarca i de les muntanyes de Prades. En coneixem prou bé la seva història? Una nova actuació arqueològica, finançada per l’Ajuntament de Vilaplana gràcies a una subvenció de la Diputació de Tarragona, ha posat en descobert l’antic absis i altres elements d’una antiga església medieval, als fonaments de l’actual església de Sant Salvador de la Mussara.
Parlem amb Josep Maria Puche, l’investigador de l’ICAC que, juntament amb Jordi López i Iván Fernández, ha dirigit el projecte d’actuació arqueològica.
Hi ha dues esglésies, a la Mussara?
No ben bé! L’església avui dia visible és una construcció d’arrels neoclàssiques que data dels segles XVIII-XIX. Però no ve del no-res. Hi ha referències documentals de l’existència d’una església parroquial ja en el 1191. Sense cap mena de dubte aquest temple medieval es situava en el mateix lloc de l’actual i va ser destruït per a construir la nova església.
Això era una pràctica habitual?
De fet, sí. Al segle XVIII, en un context de fort creixement de població motivat especialment pel cultiu i la comercialització de vi, molts pobles es van veure amb la necessitat d’ampliar les seves esglésies. Seguint una tònica d’estalvi de recursos i esforços, el més habitual era enderrocar les esglésies parroquials romàniques per construir-ne de noves, més àmplies i més grans, a sobre. A la Mussara i la resta de la muntanya no es conreava vinya, però el poble es beneficiava, de forma indirecta, de la riquesa de la plana.
Què té d’especial, doncs, el cas de la Mussara?
El més habitual era enderrocar les esglésies parroquials romàniques per construir-ne de noves, però a la Mussara es van reaprofitar i conservar diversos elements
La Mussara és, ara per ara, un dels pocs casos on és factible veure aquest fenomen històric en les contrades. Durant la construcció del nou temple es van reaprofitar i conservar diversos elements que ens permeten fer una aproximació a com deuria ser el temple medieval. A les comarques tarragonines es conserven escassos exemples d’esglésies parroquials romàniques ja que, com hem comentat, la major part van ser totalment destruïdes en construir les noves.
Quins elements medievals podem observar?
El temple primitiu de Sant Salvador era força més petit que l’actual i tenia una orientació canònica est-oest, amb l’altar mirant cap a orient. La construcció de l’església moderna va comportar una rotació de ’edifici de 90 °C, de manera que ara l’església té una orientació nord-sud.
Les restes actualment visibles són:
- La façana occidental, que es conserva sencera i està integrada dins el mur lateral de l’església actual i és perfectament visible des de l’exterior.
- L’arc de les cruixies de la nau de l’església, situat al mur oriental del temple modern. Presenta un arc apuntat fet de carreus ben escairats.
- El campanar, que està incorporat al campanar actual en comptes de situar-se al seu exterior, com és habitual. Amb les reformes del segle XIX es coronaria amb un cos superior.
- A l’antic cementiri s’aprecia l’arrancada del mur meridional de l’absis en el lateral oriental de l’església actual, just a l’alçada del possible arc triomfal.
Quines conclusions en traieu?
Aquestes restes ens indiquen que la primitiva església estaria constituïda per una sola nau rectangular d’una amplada de 5 metres i una longitud superior als 17 metres més l’absis; unes dimensions més grans del que ens pensàvem a l’inici de l’actuació. La coberta era probablement de fusta i es recolzava sobre arcs diafragma, dels quals només en resta un. La porta s’obriria a la façana meridional, segurament en el mateix lloc on hi ha l’actual, i el campanar de cadireta coronava la façana de ponent.
Per la tipologia de la construcció, podríem datar-la en un període comprès entre els segles XII i XV, amb la possibilitat d’algunes reformes posteriors. Precisament, és aquesta darrera data la que s’atribueix a la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, ara conservada al Museu de Reus.
En quin estat de conservació es troba, el conjunt?
Malgrat el seu estat semiderruït, l’església de Sant Salvador de la Mussara té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Els darrers anys s’hi han dut a terme diverses actuacions amb la intenció de valoritzar el valor patrimonial de l’antic poble de la Mussara. L’última d’elles ha estat una actuació d’urgència per apuntalar l’església de Sant Salvador i evitar la seva ensulsida definitiva.
L’església de Sant Salvador de la Mussara té la consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
Per part de l’Ajuntament de Vilaplana hi ha la voluntat d’engegar un projecte que pugui consolidar les estructures que en resten –els murs i el campanar– atès que és l’edifici més conegut i ben conservat de l’antic poble.
Intervenir en un edifici històric no és fàcil. Qualsevol actuació que s’hi faci ha de considerar, per força, la seva natura, la seva gènesi i la seva evolució. Aquest treball és el que permet prendre decisions amb fonament i fer possible la conservació i valorització del patrimoni. Si deixem que els trets biogràfics d’un edifici desapareguin, estarem oblidant també el passat d’una comunitat.
La iniciativa prové de l’Ajuntament de Vilaplana?
L’Ajuntament de Vilaplana és el propietari de l’edifici de l’església de Sant Salvador i, com a tal, en tot moment ha mostrat un sincer interès en invertir recursos i esforços en aquesta tasca de conservació del patrimoni. L’actuació no hauria estat possible, no obstant, sense la participació de la Diputació de Tarragona i l’ICAC, l’Institut d’Arqueologia Clàssica. El pressupost s’ha assumit entre els tres ens, amb la finalitat d’obtenir les dades necessàries per a conèixer l’edifici i poder actuar-hi en un futur amb coneixement de causa.
En què ha consistit, la participació de l’ICAC?
La Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC ha dut a terme les tasques d’estudi documental de l’església, la documentació planimètrica de les restes actuals i una excavació arqueològica
D’una banda, l’ICAC ha dut a terme la direcció científica i tècnica de l’actuació, conjuntament amb l’Ajuntament de Vilaplana. D’altra banda, des d’un punt de vista més tècnic, la Unitat de Documentació Gràfica de l’ICAC ha dut a terme les tasques d’estudi documental de l’església, la documentació planimètrica de les restes actuals i una excavació arqueològica.
Quines eines i tècniques heu fet servir?
L’estudi documental s’ha fet sobretot a partir de la recerca en arxius; concretament, les actes de les visites pastorals i altres referències. En la feina de documentació planimètrica de les restes actuals hi intervenen diverses tècniques. Per exemple, hem fet servir un dron per obtenir imatges aèries a baixa cota i de detall del campanar i de la part conservada de la coberta de l’església. També hem elaborat una planimetria (a escala 1/50) per determinar les estructures medievals que han perdurat. I hem creat un model 3D de l’estat actual de l’església.
Hem creat un model 3D de l’estat actual de l’església
Un model 3D?
Sí, és una tècnica avançada de fotogrametria digital combinada amb escàner làser terrestre. Això ens permet digitalitzar des d’un petit objecte fins a un edifici. És a dir, captem milions de capes de punts de l’objecte i introduïm les dades a l’ordinador per crear-ne una imatge digital en tres dimensions. D’aquesta manera podem veure un edifici en 3D i estudiar les seves propietats geomètriques en profunditat.
Des de la Unitat de Documentació Gràfica fa temps que estem aplicant i desenvolupant aquesta metodologia de treball i estem obtenint resultats interessants en emplaçaments com l’església visigoda de Sant Miquel de Terrassa, el circ romà de Tarragona o el jaciment valencià La Vella, a Riba-roja de Túria. Us animo a consultar una mostra d’aquests projectes a la secció de Patrimoni en 3D de la pàgina web de l’ICAC.
En quin moment es troben, els treballs?
Les tasques de documentació i excavació ja estan finalitzades. Degut a l’estat ruïnós de l’edifici, ara com ara no es pot plantejar l’excavació en l’interior del temple si no es fa abans la consolidació de l’edifici. Esperem que els resultats de la nostra actuació contribueixin a fer una valoració fonamentada de futures actuacions que cal a dur a terme, i es tirin endavant nous projectes de restauració i consolidació d’aquest patrimoni tan únic i estimat.
Per aquest motiu, també, estem treballant en la publicació i divulgació dels treballs que hem fet. Volem fer partícip la societat, especialment les comunitats més involucrades emocionalment amb el conjunt de la Mussara, del patrimoni arquitectònic que representa l’església, explicant i mostrant la seva història i evolució.
La nostra voluntat és fer algunes activitats de divulgació i publicar una monografia sobre l’excavació. D’altra banda, publicarem el material gràfic en 3D a la pàgina web de l’ICAC i a altres plataformes en línia d’accés obert.
S’ha fet una primera visita a la Mussara, oi?
S’ha fet una visita guiada el diumenge 18 de novembre
Si, aquest diumenge 18 de novembre jo mateix vaig fer una visita guiada on vam poder veure les restes de l’antiga església medieval i la seva evolució fins a la construcció moderna. En aquesta ocasió, vam comptar amb la participació de l’alcalde de l’Ajuntament de Vilaplana, en Tomàs Bigorra, i hi van acudir una cinquantena de persones.
Enhorabona per la feina; a l’ICAC, a l’Ajuntament de Vilaplana i a la Diputació de Tarragona. I tant de bo aviat puguem parlar de noves actuacions d’excavació i restauració a la Mussara.
Jornades sobre fortificacions visigodes a Riba-roja de Túria
Del 8 al 10 de novembre tindran lloc a Riba-roja de Túria (València) les II Jornades Internacionals d’Arqueologia de Riba-roja de Túria, titulades Recintes fortificats en època visigoda: història, arquitectura i territori.
El seminari posarà en comú l’anàlisi arqueològica dels nous assentaments urbans i pseudourbans edificats en l’època visigòtica a Hispània. S’hi presenten els casos més rellevants de la península ibèrica amb la finalitat d’analitzar les raons històriques d’aquesta nova realitat i també les tècniques constructives i el nou marc cultural i tècnic.
La trobada se celebra a la ciutat de Riba-roja de Túria i presentarà a la comunitat científica el projecte que actualment s’està desenvolupant a l’assentament visigòtic de València la Vella, al mateix municipi.
Coordinació: Josep M. Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló.
Coorganització: Ajuntament de Riba-roja de Túria i ICAC.
Secretaria: Ana Gallego (ICAC, activitats@icac.cat) i Cristina Silvestre (Ajuntament de Riba-roja de Túria).
I Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda a Riba-roja de Túria
Entre el 31 de juliol i el 19 d’agost té lloc a Riba-roja de Túria el I Curs pràctic d’arqueologia cristiana i visigoda. El curs consisteix en una excavació al jaciment de València “La Vella” al mateix municipi.
S’adreça a estudiants d’arqueologia, però també inclou un cicle de cinc conferències obertes al públic.
L’excavació es podrà anar seguint a través de Facebook i del blog sobre València la Vella.
El curs, amb les 20 places ja exhaurides amb estudiants del grau i el Màster d’Arqueologia, l’organitzen l’Ajuntament d’aquest municipi de la comarca del Camp de Túria (València) i l’ICAC.
Informació del curs
- Direcció: Josep M. Macias (ICAC), Albert Ribera Lacomba (SIAM) i Miquel Rosselló Mesquida
- Equip tècnic: Iván Fernández (ICAC), Esperança Huguet i Francesc Rodríguez (ICAC)
- Quota d’inscripció: 75 € (allotjament i manutenció: a càrrec de l’organització)
Objectiu del curs
El curs pretén apropar els participants a la metodologia bàsica d’excavació i d’anàlisi arqueològica. El programa diàriament combinarà el treball de camp al jaciment amb el tractament dels resultats, a part d’un seguit d’activitats teòriques i visites a jaciments de l’entorn. Es tracta d’una activitat formativa orientada a l’arqueologia tardoantiga.
El jaciment
València “la Vella” és un jaciment d’època visigoda del municipi de Riba-roja de Túria, a 16 km de València. És un enclavament emmurallat dalt d’un turó, una ubicació espectacular sobre el riu Túria, a uns 2 km del palau de Pla de Nadal i dins del Parc Natural del riu Túria. Constitueix un recinte fortificat d’unes 4,5 ha on s’han fet escasses intervencions arqueològiques. Un indret gairebé inèdit i fonamental per comprendre la transformació del territori de Valentia entre el període visigot i musulmà.
El ICAC-CERCA firma un convenio de colaboración con el Ayuntamiento de Tortosa
El Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC-CERCA) ha establecido un nuevo acuerdo de colaboración con el Ayuntamiento de Tortosa, una iniciativa que promete impulsar significativamente el conocimiento sobre el patrimonio arqueológico de la ciudad.
El nuevo convenio permitirá a los investigadores predoctorales Òscar Caldés e Itziar Gutiérrez, del equipo de investigación en Antigüedad Tardía del grupo de investigación MIRMED, acceder a los materiales conservados en los almacenes del Museo de Tortosa en el marco del desarrollo de sus respectivos proyectos de tesis doctoral.
Un proyecto de tesis enfocado al estudio numismático
Òscar Caldés comenzó su tesis doctoral en 2022, con un proyecto titulado «¿Mantenimiento, decadencia o adaptación? Moneda y contexto arqueológico entre el Ebro y el Júcar durante la antigüedad tardía (c. 409 – 714 d. C.)», con el que explora las dinámicas comerciales en la zona de Tortosa durante la antigüedad tardía.
El proyecto, codirigido por Josep Maria Macias (ICAC-CERCA) y Ruth Pliego Vázquez (Univ. de Sevilla), se centra especialmente en el estudio numismático.
Desde hace meses, Caldés ha estado analizando monedas procedentes de excavaciones de la ciudad y de fondos antiguos. Gracias a la colaboración con el Museo de Tortosa (Ayuntamiento de Tortosa), podrá profundizar en el estudio de las monedas encontradas durante las excavaciones arqueológicas de la plaza de la Catedral y la calle Croera, llevadas a cabo por la empresa Iber Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL.
Estas piezas, que suman un conjunto de unas 1.000 monedas, constituyen el pilar más grande de la tesis doctoral del investigador Òscar Caldés y revelan unas dinámicas comerciales muy importantes en Tortosa, especialmente durante el siglo V d. C., que no se manifiestan, por ejemplo, en Tarragona.
626 UE 3786 a
626 UE 3786 r
628 UE 3101 a
Un estudio ceramológico en las regiones de Tortosa y Valencia
El proyecto de tesis de Itziar Gutiérrez se basa en un estudio ceramológico detallado de la cerámica de las zonas de Valencia y Tortosa, con el objetivo de sistematizar y analizar la cerámica común del período tardoantiguo (siglos VI – VII d. C.). Este tipo de cerámica —que incluye ollas, cazuelas, morteros y platos— ha sido poco estudiada hasta ahora, a pesar de su predominancia y variedad.
Recientemente se ha incorporado en el ICAC-CERCA como investigadora predoctoral gracias a una beca Joan Oró: consulta aquí la noticia. Su proyecto de tesis está codirigido por Josep Maria Macias y Francesc Rodríguez, del grupo de investigación MIRMED del ICAC-CERCA.
El corpus de análisis parte de los materiales encontrados en el yacimiento visigodo de Valencia «la Vella» (Riba-roja de Túria, Valencia) desde el inicio de las excavaciones del ICAC-CERCA en 2016, y considerará también materiales de excavaciones más antiguas de localidades cercanas como Alcàsser y Bétera, así como un conjunto de piezas conservadas en el Museo de Tortosa.
Impacto de la colaboración
El nuevo acuerdo formaliza el estudio de materiales numismáticos y ceramológicos conservados en el Museo de Tortosa
Este acuerdo con el Ayuntamiento de Tortosa no solo facilita el acceso a los materiales arqueológicos para los jóvenes investigadores, sino que también refuerza la relación entre las instituciones académicas y locales, contribuyendo así a una mejor comprensión del pasado histórico de Tortosa y su importancia en el contexto de la antigüedad tardía.
Tenemos plena confianza en que la investigación de Òscar Caldés e Itziar Gutiérrez revelará nuevas perspectivas sobre las dinámicas comerciales y culturales de la región, enriqueciendo el patrimonio histórico de la ciudad de Tortosa y de la zona de Valencia.
Sobre el Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC-CERCA)
El Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC-CERCA) es un centro CERCA creado como consorcio en 2003 por la Generalitat de Catalunya y la Universidad Rovira i Virgili. Es una institución catalana con vocación internacional, puntera en la investigación y conservación del patrimonio arqueológico. Tiene su sede en Tarragona, ciudad reconocida como Patrimonio Mundial por la UNESCO en el año 2000. Sus investigadores e investigadoras trabajan para comprender el pasado a través del estudio de los restos arqueológicos y promover la preservación del legado histórico. ¡Somos CERCA!
Para más información, visitad el sitio web del ICAC en www.icac.cat.
