Estudi del Pla de Barcelona des de la perspectiva de l’arqueologia del paisatge i, en especial, de la centuriació de l’ager de la colònia Barcino a partir de l’aplicació de metodologies SIG a l’anàlisi arqueomorfològica. Cal destacar l’interès de l’aproximació multidisciplinar i dels SIG en una àrea profundament emmascarada pel desenvolupament urbà. Els resultats dels estudis arqueomorfològics són revisats a partir de material cartogràfic digital i tractats a través de SIG. Igualment es revisa i s’actualitza la carta arqueològica de l’ajuntament de Barcelona i municipis propers (Esplugues, l’Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just d’Esvern, Sant Feliu del Llobregat). Es georeferenciaran les planimetries de vil·les i assentaments rurals d’època romana per tal d’estudiar la seva articulació amb la trama centuriada. S’investiga la modulació del conjunt, l’articulació de la ciutat i el territori, la xarxa viària per tal de conèixer les formes d’organització i la conceptualització i modelació del paisatge. S’ha treballat també en la integració de dades paleoambientals, especialment pol•líniques (Dr. Santiago Riera) i sedimentològiques (Dr. Ramon Julià). Els resultats permeten caracteritzar la dinàmica de canvi paisatgístic de l’època ibèrica al període medieval.
