En el marc del programa de doctorat interuniversitari en Arqueologia Clàssica (URV-ICAC-UAB), ens plau convidar-vos a la lectura pública de la tesi doctoral de la investigador predoctoral Marta Nicolás Muela, del grup de recerca ArPA-LIRA, dirigida pel Dr. Jesús Carruesco (URV-ICAC).

L’acte de defensa es farà presencialment a la Sala d’Actes de l’ICAC, el dimecres 8 de novembre de 2023 a partir de les 11.00 h.

Membres del tribunal:

• Joaquín Ruiz de Arbulo, URV-ICAC (president)
• Teresa Magadan Olives (secretari)
• Adolfo Domínguez Monedero, UnAM (vocal titular)

Resum

El cor forma part de la identitat col·lectiva de la societat grega i compleix una sèrie de funcions interrelacionades. Té un important paper representatiu en el cicle religiós  de les poleis, ja que és un mecanisme que construeix i representa el passat de la societat. Al seu torn, actua com un element didàctic i cohesionador en la comunitat. Per a això, el cor recorre a representacions verbals i/o visuals a través d’una execució dinàmica en el temps i en l’espai (performance).

Aquest moviment té un caràcter ritualitzat i és acompanyat per música i dansa com a part dels discursos performatius que sol emprar entre els que també estan la poesia i el drama. Va poder aquesta activitat performativa del cor grec configurar l’espai públic en les poleis i els seus voltants? Quan parlem aquí d’ “espai” no ens referim exclusivament a la seva dimensió física, sinó també simbòlica. Fem referència a l’espai com una categoria cultural.

Amb la finalitat d’entendre la pràctica coral com a element definidor dels espais públics, en aquesta tesi s’analitza un corpus de relleus arquitectònics i votius que mostren en relleu escenes de performance coral (dansa, processó i música). Aquests relleus de caràcter públic es van projectar en ciutats, santuaris i vies de tres grans àrees del territori grec (Grècia continental i insular, Àsia Menor i Sud d’Itàlia). Contenen un gran simbolisme i actuen com a definidors d’àrees la primera configuració de les quals es determina, precisament, a través d’aquestes pràctiques performatives des d’època arcaica.

Per a aconseguir l’objectiu de l’estudi, aquest s’aborda des d’un enfocament interdisciplinari que combina l’anàlisi arqueològica, iconogràfic i filològic. El marc cronològic de l’anàlisi correspon a les èpoques arcaica i clàssica, ja que a partir d’aquests períodes la pràctica ritual queda monumentalitzada al costat de l’espai, perquè la performance s’estableix en l’àrea sagrada – i circumdant – adscrita a la divinitat. A més, es consideren etapes en les quals es configuren i desenvolupen les principals maneres de performance de l’estructura cultural grega.

Finalment, aquest treball contribueix a la qüestió de com van percebre i van concebre l’espai públic els grecs i quin va ser el paper del cor en la seva definició. Així mateix, ofereix un nou enfocament en contextualitzar aquesta iconografia amb l’espai públic on es va situar i amb l’acció ritual que en ell es va desenvolupar.

Resumen

El coro forma parte de la identidad colectiva de la sociedad griega y cumple una serie de funciones interrelacionadas. Tiene un importante papel representativo en el ciclo  religioso de las poleis, ya que es un mecanismo que construye y representa el pasado de la sociedad. A su vez, actúa como un elemento didáctico y cohesionador en la  comunidad. Para ello, el coro recurre a representaciones verbales y/o visuales a través de una ejecución dinámica en el tiempo y en el espacio (performance).

Este  movimiento tiene un carácter ritualizado y es acompañado por música y danza como parte de los discursos performativos que suele emplear entre los que también están la poesía y el drama. ¿Pudo esta actividad performativa del coro griego configurar el espacio público en las poleis y sus alrededores? Cuando hablamos aquí de “espacio” no nos referimos exclusivamente a su dimensión física, sino también simbólica. Hacemos referencia al espacio como una categoría cultural.

Con la finalidad de entender la práctica coral como elemento definidor de los espacios públicos, en esta tesis se analiza un corpus de relieves arquitectónicos y votivos que muestran en relieve escenas de performance coral (danza, procesión y música). Estos relieves de carácter público se proyectaron en ciudades, santuarios y vías de tres  grandes áreas del territorio griego (Grecia continental e insular, Asia Menor y Sur de Italia). Encierran un gran simbolismo y actúan como definidores de áreas cuya primera configuración se determina, precisamente, a través de esas prácticas performativas desde época arcaica.

Para alcanzar el objetivo del estudio, este se aborda desde un enfoque interdisciplinar que combina el análisis arqueológico, iconográfico y filológico. El marco cronológico del estudio corresponde a las épocas arcaica y clásica, ya que a partir de estos periodos la práctica ritual queda monumentalizada junto al espacio, pues la performance se establece en el área sagrada – y circundante – adscrita a la divinidad. Además, se consideran etapas en las cuales se configuran y desarrollan los principales modos de performance de la estructura cultural griega.

Finalmente, este trabajo contribuye a la cuestión de cómo percibieron y concibieron el espacio público los griegos y cuál fue el papel del coro en su definición. Asimismo, ofrece un nuevo enfoque al contextualizar esta iconografía en el espacio público donde se ubicó y con la acción ritual que en él se desarrolló.

Abstract

The chorus is part of the collective identity of Greek society and fulfills several interrelated functions. It plays an important representative role in the religious cycle of the poleis, as it is a mechanism that constructs and represents the past of society. At the same time, it acts as a didactic and cohesive element in the community. To this end, the Greek chorus resorts to verbal and/or visual representations through a dynamic execution in time and space (performance).

As part of the performative discourses, which also include poetry and drama, the chorus usually employs this ritual movement accompanied by music and dance. Was this performative activity of the Greek chorus able to shape the public space inside and outside the poleis? Whenever we speak about «space,» we do not refer exclusively to its physical dimension but also to its symbolic dimension. We mention space as a cultural category.

To understand choral practice as a defining element of public spaces, this thesis analyses a corpus of architectural and votive reliefs showing scenes of choral performance in relief (dance, procession, and music). These public reliefs were projected in cities, sanctuaries, and roads in three major areas of the Greek territory (mainland and island Greece, Asia Minor, and southern Italy). They are highly symbolic and define areas whose initial configuration was determined precisely by these performative practices from the Archaic period onward.

To achieve the aim of the study, an interdisciplinary approach is needed, combining archaeological analysis, iconographic analysis, and philological. The chronological framework of the analysis sets archaic and classical periods, since from these periods onwards the ritual practice is monumentalized together with the space as the performance is established in the sacred and surrounding area ascribed to the divinity. Furthermore, the archaic and classical periods are considered stages in which the main modes of performance in the Greek cultural structure are configured and developed.

Finally, this thesis contributes to the question of how the Greeks perceived and conceived public space and what the role of the chorus was in defining it.