Ponència i guia al jaciment arqueològic de València la Vella durant la celebració de les I Jornades d’Arqueologia Alt Medieval: «Visigots, bizantins i musulmans». La jornada va formar part d’una activitat formativa adreçada a l’estudiantat del Grau d’Història de la Universitat de València, en el marc de l’assignatura La formació d’Europa, així com a l’alumnat del Màster en Història de la Formació del Món Occidental de la mateixa universitat. Aquesta activitat s’inscriu dins de la línia d’investigació arqueològica del Departament d’Història Medieval de la Universitat de València, desenvolupada en el si del grup CiSEM – Cultures i Societats a l’Edat Mitjana.
Search Results for: valencia la vella
Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània
El dimecres 10 de desembre tindrà lloc el seminari Bizantins, visigots i musulmans. Arqueologia de l’Alta Edat Mitjana a la façana mediterrània.
A les 11:00 h el Francesc Rodríguez i la Belisa Tarín presentaran València la Vella: una “ciutat” vora riu
Tot seguit, el Josep Maria Macias presentarà: El Pla de Nadal: un palau visigot d’època musulmana?
Per finalitzar es realizarà una visita a València la Vella
Podeu consultar el programa complet aquí.
L’equip d’arqueologia protohistòria de l’ICAC excava la necròpolis de Milmanda (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà)
L’equip d’arqueologia protohistòrica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha localitzat, excavat i documentat la necròpolis de Milmanda entre els anys 2023 i 2025.
Es tracta d’un camp d’urnes datat a principis del segle VI aC, moment en el qual el ritual funerari era la cremació i les restes cremades del difunt es col·locaven a dins d’una urna que a la seva vegada era enterrada en un forat (loculus) al terra. Aquest jaciment va ser descobert per casualitat el 1975 i va ser buidat parcialment per un afeccionat local, pel que mai havia estat pròpiament objecte d’una excavació arqueològica científica i amb metodologia moderna abans de la intervenció realitzada des de l’ICAC.
Fins al moment, la necròpolis havia estat estudiada a partir dels materials que s’havien dipositat al Museu de la Conca de Barberà de Montblanc i al Museu de la Vida Rural (avui Museu Terra) de L’Espluga de Francolí, sent el treball més extens la monografia feta per l’investigador Raimon Graells (Universitat d’Alacant) el 2008.
En el marc del projecte quadriennal de recerca El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització (CLT009/22/00012), codirigit pels investigadors Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Joan Canela (ICAC) es van definir els següents objectius respecte a la necròpolis de Milmanda: identificar-ne la localització, valorar el seu estat de preservació i comprovar si hi podien quedar tombes in situ.
Després de tres campanyes d’excavació realitzades entre el 2023 i el 2025 i dirigides pels investigadors Joan Canela (ICAC) i Marta Blasco (Universitat de València), els objectius s’han complert i s’ha pogut establir del cert on s’ubicava la necròpolis, la seva extensió, s’ha observat també que va ser objecte d’una forta activitat furtiva i s’han pogut excavar sis tombes que es preservaven intactes.
Els resultats preliminars d’aquesta recerca es presentaran el proper dilluns 17 de novembre a Montblanc, a les 19:00 a l’antiga Capella de l’Hospital de Santa Magdalena de la capital de la Conca de Barberà.
Aquesta investigació ha rebut el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i de l’Ajuntament de Vimbodí, així com el suport del Pius Hospital de Valls.
New Collaboration Agreement with the Tortosa City Council
The Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC-CERCA) has established a new collaboration agreement with the Tortosa City Council. This initiative promises to boost knowledge about the city’s archaeological heritage significantly.
The new agreement will allow predoctoral researchers Òscar Caldés and Itziar Gutiérrez, from the Late Antiquity research team of the MIRMED research group, to access materials stored in the Tortosa Museum‘s warehouses as part of the development of their respective doctoral thesis projects.
A thesis project focused on numismatic study
Òscar Caldés began his doctoral thesis in 2022, with a project titled “¿Mantenimiento, decadencia o adaptación? Moneda y contexto arqueológico entre el Ebro y el Júcar durante la antigüedad tardía (c. 409 – 714 d. C.)” (“Maintenance, decline, or adaptation? Coinage and archaeological context between the Ebro and the Júcar during Late Antiquity (c. 409 – 714 AD)”), exploring the commercial dynamics in the Tortosa area during Late Antiquity.
His project is co-directed by Josep Maria Macias (ICAC-CERCA) and Ruth Pliego Vázquez (University of Seville) and focuses especially on numismatic study.
Caldés has been analyzing coins from city archaeological excavations and ancient collections for months. Thanks to the collaboration with the Tortosa Museum (Tortosa City Council), he will be able to deepen his study of coins found during the archaeological excavations of the Cathedral Square and Croera Street, carried out by the company Iber Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL.
These pieces, amounting to a set of about 1,000 coins, form the largest pillar of Caldés‘ doctoral thesis and reveal significant commercial dynamics in Tortosa, especially during the 5th century AD, which are not seen, for example, in Tarragona.
626 UE 3786 a
626 UE 3786 r
628 UE 3101 a
A ceramological study in the regions of Tortosa and Valencia
Itziar Gutiérrez‘s thesis project is based on a detailed ceramological study of pottery from the Valencia and Tortosa areas, to systematize and analyze common pottery from the Late Antique period (6th – 7th centuries AD). This type of pottery — which includes pots, pans, mortars, and plates — has been little studied until now, despite its predominance and variety.
Gutiérrez recently joined ICAC-CERCA as a predoctoral researcher thanks to a Joan Oró grant (check the news here). Her thesis project is co-directed by Josep Maria Macias and Francesc Rodríguez, from the MIRMED research group of ICAC-CERCA.
The analysis corpus is based on materials found at the Visigothic site of Valencia “la Vella” (Riba-roja de Túria, Valencia) since the beginning of ICAC-CERCA excavations in 2016 and will also consider materials from older excavations in nearby locations such as Alcàsser and Bétera, as well as a set of pieces preserved in the Tortosa Museum.
Impact of the collaboration
El nuevo acuerdo formaliza el estudio de materiales numismáticos y ceramológicos conservados en el Museo de Tortosa
This agreement with the Tortosa City Council not only facilitates access to archaeological materials for young researchers but also strengthens the relationship between academic and local institutions, thus contributing to a better understanding of Tortosa’s historical past and its importance in the context of Late Antiquity.
Tenemos plena confianza en que la investigación de Òscar Caldés e Itziar Gutiérrez revelará nuevas perspectivas sobre las dinámicas comerciales y culturales de la región, enriqueciendo el patrimonio histórico de la ciudad de Tortosa y de la zona de Valencia.
We are confident that the research of Òscar Caldés and Itziar Gutiérrez will reveal new perspectives on the commercial and cultural dynamics of the region, enriching the historical heritage of the city of Tortosa and the Valencia area.
About the Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC-CERCA)
The Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC-CERCA) is a CERCA center established as a consortium in 2003 by the Government of Catalonia and the Rovira i Virgili University. It is a Catalan institution with an international scope, at the forefront of research and conservation of archaeological heritage. Its headquarters are in Tarragona, a city recognized as a UNESCO World Heritage Site in 2000. Its researchers work to understand the past through the study of archaeological remains and promote the preservation of the historical legacy. We are CERCA!
For more information, visit www.icac.cat.
Immersion in Late Antique Numismatics: An Experience in Padua
We are pleased to share with you the updates on predoctoral researcher Òscar Caldés (MIRMED), who is conducting a research stay in the vibrant city of Padua, in northern Italy, under the expert guidance of Dr. Michele Asolati from the Università degli Studi di Padova, a prominent numismatist specialized in Late Antiquity, the same period covered by our PhD researcher.
Òscar Caldés is conducting a research project on the archaeological context of currency during Late Antiquity, within the interuniversity Doctoral Programme in Classical Archaeology (UAB-ICAC-URV). His thesis project is titled ¿Mantenimiento, decadencia o adaptación? Moneda y contexto arqueológico entre el Ebro y el Júcar durante la antigüedad tardía (c 409-714 d.C.), under the supervision of Josep Maria Macias (MIRMED).
Although the University of Padua is undergoing relocation, during his stay, Caldés has been able to establish his workplace in the Numismatic Section of the prestigious Bottacin Museum, at the Palazzo Zuckermann. An unparalleled environment to immerse oneself in the world of numismatics and exchange knowledge and experiences with other specialized researchers!
The numismatic section of the Bottacin Museum provides a collective workspace where researchers share experiences, working methods, projects, and discussions. I am making the most of my time here!
Additionally, Caldés has access to one of the most comprehensive numismatic libraries in the world, that of the Bottacin Museum, which is an invaluable source of resources and information for his research.
One of the main tasks during his research stay in Padua involves intensive bibliographic research to deepen his understanding of the Central and Western Mediterranean monetary circulation. This is crucial for situating the area of study, for his doctoral thesis, within a broader and more significant context.
Through his research stay, PhD researcher Òscar Caldés will be able to enrich his knowledge and academic perspective on the study of late antique numismatics, guided by Dr. Michele Asolati from the University of Padua.
With Dr. Asolati‘s guidance, they tackle the most complex and debated points of late antique numismatics. The first result of this collaboration is the organization of a research seminar on numismatics, which will take place in the Sartori Room of the Palazzo Liviano (Padua) on April 17, 2024 (in-person).
In the seminar, Caldés will present an overview of the archaeonumismatic contexts from the 3rd to the 8th centuries AD in the area between the Ebro and the Júcar. Meanwhile, Dr. Asolati will deliver a presentation on the late Roman and Byzantine archaeological contexts in the Nile Delta, titled “Nile Delta: the use of bronze coinage between late antiquity and the Early Byzantine period”.
Check out here the information on the seminar Incontro seminariale nell’ambito degli insegnamenti di Numismatica.
We look forward to Òscar sharing more updates and results from his stay in Padua, and we will keep you informed!
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana
Participació a les X Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana amb la comunicació “Resultats de les darreres excavacions a València la Vella (Riba-roja de Túria), un jaciment tardoantic privilegiat”.
La Ciutadella de Calafell és l’escenari dels treballs d’arqueologia experimental d’un projecte de l’ICAC sobre estructures de combustió de l’edat del ferro a la Mediterrània
Del 14 al 18 de juny, l’equip del projecte TransComb posarà en funcionament a la Ciutadella de Calafell un conjunt de set estructures de combustió protohistòriques, utilitzant diversos combustibles (fustes i vegetals, fems d’ovella i de vaca…) i fent proves de cocció d’aliments.
Durant tot el primer mil·lenni aC (i seguint una tradició que remunta al neolític), les llars tenen un element sempre present: una placa d’argila com a superfície de combustió. Tot i que hi ha diverses possibilitats formals i tècniques, es documenten a tota la Mediterrània llars de característiques similars, des del nord d’Àfrica i península Ibèrica fins a l’Egeu.
Però, com podem interpretar les funcions quotidianes de llars i forns? Un projecte de recerca de l’ICAC es proposa aportar nou coneixement sobre les activitats quotidianes com l’alimentació, la gestió dels recursos naturals o els rituals relacionats amb la llar. Tot això contribuirà a millorar el coneixement sobre l’organització dels grups domèstics en l’edat del ferro a la Mediterrània.
El projecte TransComb: Estudio transdisciplinar y experimental de estructuras de combustión en el Mediterráneo occidental durante la protohistoria (1er milenio a.C.) es un projecte de l’ICAC finançat per l’Agència Estatal d’Investigació. La dra. Maria Carme Belarte Franco (ICREA-ICAC) és al capdavant del projecte, que té una clara orientació transdisciplinària i que compta amb un equip investigador format per especialistes en diferents disciplines dins el camp de l’arqueologia.
A banda d’investigadors i investigadores de l’ICAC, hi intervenen especialistes d’altres institucions com la Universitat de Barcelona (amb Carme Saorin, del GRAP), la Institució Milà i Fontanals del CSIC, la Diputació de Castelló, el Museu d’Història de Manacor o el CNRS, Centre National de la Recherche Scientifique (França); i empreses com Món Iber ROCS, SL. Hi participa també la Ciutadella Ibèrica de Calafell, on es durà a terme la part experimental del projecte.
L’aplicació d’una metodologia interdisciplinària pot permetre un increment important del coneixement sobre la vida quotidiana de les societats protohistòriques.
La hipòtesi de partida del projecte és que l’aplicació d’una metodologia interdisciplinària pot permetre un increment important del coneixement sobre les estructures de combustió del període i àrea d’estudi i, en conseqüència, sobre aspectes de la vida quotidiana, explotació del medi, rituals o nivell tecnològic de les societats que les van construir i utilitzar.
Un projecte transdisciplinari amb una vessant d’arqueologia experimental
Des del punt de vista metodològic, l’execució del projecte té dues vessants, que s’estan desenvolupant en paral·lel. La primera, consisteix en la recollida de mostres d’estructures de combustió en jaciments arqueològics de Catalunya, nord del País Valencià, sud de França i Balears, i realitzar-hi anàlisis diverses, derivades de la física, la química, la geologia o la biologia. D’aquestes anàlisis s’obté informació sobre temperatures assolides, combustibles o altres substàncies en contacte derivades del seu ús (en particular, residus orgànics), etc.
La segona vessant del projecte TransComb és la que s’està duent a terme a la Ciutadella Ibèrica de Calafell i es basa en l’arqueologia experimental. L’experiment consisteix en la construcció experimental i posada en funcionament d’estructures de combustió segons la informació arqueològica disponible: s’han elaborat rèpliques dels diferents tipus documentats en la protohistòria i es comprovarà el seu comportament durant els processos de cocció.
Una primera fase d’aquesta experimentació ja s’ha dut a terme al mes de maig i ha permès construir diferents estructures de combustió seguint els models documentats en els jaciments arqueològics.
En total, són sis llars de foc i un forn, amb diferents ubicacions (dues llars i el forn són exteriors, mentre que les altres quatre llars estan dins de les cases reconstruïdes de la Ciutadella), i seguint diferents models.
Més concretament, les rèpliques objecte d’experimentació són les següents:
- Una llar consistent en una capa de fang dipositada directament sobre el sòl, en un espai exterior.
- Una llar realitzada excavant una cubeta de pocs centímetres de fondària, reblerta de fang, sense altra preparació, en un espai exterior.
- Una llar realitzada excavant una cubeta de pocs centímetres de fondària, reblerta amb les següents capes, de baix a dalt: fang, còdols, fang; en aquest cas en espai interior.
- Una llar realitzada excavant una cubeta de pocs centímetres de fondària, reblerta amb les següents capes, de baix a dalt: fang, ceràmica, fang; en aquest cas, s’ha delimitat mitjançant una revora feta de fang amb palla, i també està situada en un espai interior.
- Una llar construïda amb toves, de manera que queda sobreaixecada respecte del nivell de paviment, en un espai interior. En aquest cas també està delimitada per una revora, i conjunt està revestit de fang.
- Una llar sense cubeta, delimitada mitjançant una revora i construïda sobre el nivell de terra amb diverses capes, de dalt a baix: fang, còdols, fang, ceràmica, fang. Situada en espai interior.
- Un forn amb la volta construïda amb fang barrejat amb palla, sobre una base de fang, en espai exterior.
Aviat veurem quines diferències es poden observar en el funcionament d’aquestes estructures, i quina informació obtenim sobre les llars arqueològiques i els sistemes de cuina a l’edat del ferro.
La Ciutadella Ibèrica de Calafell és l’escenari de la construcció experimental i posada en funcionament d’estructures de combustió protohistòriques, els dies 14 a 18 de juny.
Del 14 al 18 de juny es posaran en funcionament les estructures, utilitzant diversos combustibles (diferents fustes i vegetals, fems d’ovella i de vaca…), es farà un registre regular de diferents variables, com les temperatures assolides, el temps de durada de la combustió, o de les variacions que s’observin segons l’estructura. També es faran proves de cocció d’aliments amb diversos sistemes.
Tant les llars com el forn s’han construït utilitzant com a material bàsic la terra (molt argilosa) barrejada amb aigua i, en ocasions, amb palla. En algun cas, sota de la capa de terra (que és la superfície de construcció) s’hi ha dipositat ceràmica fragmentada, còdols o una capa de cada element. S’interpreta que aquests materials tenien la finalitat de mantenir més temps l’escalfor; aquest és un dels punts que s’intenta verificar amb l’experimentació.
Amb els resultats de l’experimentació, aviat veurem quines diferències es poden observar en el funcionament d’aquestes estructures, i quina informació obtenim sobre les llars arqueològiques i els sistemes de cuina a l’edat del ferro.
El divendres 18 de juny es farà una difusió del projecte a la Ciutadella Ibèrica de Calafell in situ, a càrrec de la investigadora Carme Belarte (ICREA-ICAC), en el marc de les Jornades Europees d’Arqueologia.
Accés gratuït. Visita guiada. D’11.00 h a 13.00 h.
Llars, foc i argila
Al llarg de l’edat del ferro (aproximadament tot el primer mil·lenni aC) a la Mediterrània, les estructures de combustió eren de tipus similars en una àmplia àrea geogràfica. La informació arqueològica disponible permet distingir entre llars de foc (estructures obertes en les quals el foc es feia a nivell de terra sota una superfície d’argila) i forns (construccions normalment sobreaixecades i tancades per una volta).
Al mateix temps, en el cas de les llars podem distingir entre diversos tipus: construïdes dins una cubeta poc fonda, amb preparació de fragments de ceràmica o de còdols (o d’ambdues coses), o bé directament sobre el paviment; en alguns casos estan sobreaixecades, o bé tenen estan delimitades amb una revora de fang, i excepcionalment estan fetes amb toves.
S’interpreta que aquesta variabilitat té relació amb aspectes funcionals, però ara per ara no es pot assegurar la relació entre aquestes variacions i els usos de les estructures.
Els resultats de la fase experimental del projecte TransComb es contrastaran amb els resultats de les analítiques de la recollida de mostres, i permetrà aportar nova informació sobre l’organització social de l’època.
Podeu trobar més informació aquí.
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica és un centre CERCA creat com a consorci el 2003 per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. Té la seu a Tarragona, ciutat reconeguda com a Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000, i està especialitzat en la recerca i formació avançada en arqueologia clàssica.
Contacte i entrevistes:
Maria Carme Belarte Franco, professora ICREA i investigadora de l’ICAC, directora del projecte TransComb (cbelarte@icac.cat).
Josep Pou, arqueòleg municipal i director de la Ciutadella Ibèrica de Calafell.
ICAC Comunicació: 680.619.185 (comunicacio@icac.cat)
La Satalia: a territorial vision of Montjuïc, one of the most emblematic mountains of Barcelona
El Ayuntamiento de Barcelona y el Instituto Catalán de Arqueología Clásica (ICAC) publican Paisaje histórico en la montaña de Montjuïc: resultados del proyecto La Satalia (edición trilingüe).
Es un trabajo de arqueología del paisaje enfocado desde el punto de vista de la geografía histórica y dirigido a especialistas, gestores del territorio, personas interesadas en la historia de Barcelona y al público en general, editado por Josep Maria Palet, director del ICAC y del equipo de investigación en Arqueología del Paisaje, GIAP.
Se trata de un trabajo interdisciplinario centrado en aspectos morfológicos, históricos y naturales del paisaje; en la ocupación y explotación de la montaña de Montjuïc; y en su transformación a lo largo del tiempo. Para llevarlo a cabo se han tenido que aplicar nuevas tecnologías digitales al análisis arqueomorfológico, en concreto, Sistemas de Información Geográfica (SIG).
Un trabajo interdisciplinario centrado en aspectos morfológicos, históricos y naturales del paisaje; en la ocupación y explotación de la montaña de Montjuïc
El proyecto responde al encargo que el entonces Sector de Urbanismo y Infraestructuras del Ayuntamiento de Barcelona y el Museo de Historia de Barcelona (MUHBA) hicieron al ICAC con el objetivo de verificar la existencia de un posible tramo de la vía romana de Barcino en el Llobregat en el área del barrio de La Satalia (Poble-sec, Barcelona), en el marco de un estudio más amplio histórico, geográfico y arqueológico de la montaña de Montjuïc y en su entorno.
Entre otras investigaciones, el trabajo permitió proponer la ubicación exacta de la iglesia de Sant Julià, una importante parroquia altomedieval actualmente desaparecida situada en la montaña de Montjuïc, y reconocer formas históricas del paisaje, como por ejemplo trazas de caminos antiguos y frentes de cantera de la época romana, fusionadas con el paisaje urbano actual.
El libro ofrece material gráfico inédito con reconstrucciones históricas muy ajustadas al estado de la investigación para las fases romana, tardo-romana y medieval. Además, se presenta en tres lenguas ―catalán, castellano e inglés― y en formato digital, que se puede descargar gratuitamente (aquí y en el repositorio abierto del Ayuntamiento de Barcelona).
Poner en valor el patrimonio
El año 2006 el Ayuntamiento de Barcelona trabajaba en la aprobación de un plan de gestión de la montaña de Montjuïc. El barrio de La Satalia (Poble-sec), quedaba afectado por este plan, ya que estaba previsto destinar el espacio a zona verde.
La Asociación de Vecinos del Barrio de La Satalia batalló mucho para impedir lo que entendían podía significar el derribo del barrio. Uno de los argumentos esgrimidos fue el posible paso de un supuesto tramo de la vía romana de Barcino en el Llobregat. Poner en valor el patrimonio era para la asociación una manera de defender el barrio. La red viaria antigua en el Plan de Barcelona ya había sido el eje central de la tesis doctoral (1997) de Josep Maria Palet, editor de la publicación.
El Museo de Historia de Barcelona encargó al ICAC un estudio sobre el área donde se sitúa el barrio de La Satalia. El encargo se ejecutó a través de un convenio entre el Ayuntamiento de Barcelona y el ICAC, a finales de 2006, y el estudio se llevó a cabo durante los años 2007 y 2008. La memoria fue presentada finalmente al Sector de Urbanismo e Infraestructuras del Ayuntamiento de Barcelona. Los años 2011 y 2012 el equipo del ICAC volvió a trabajar en la memoria con el objetivo de convertirla en un libro.
Se trata, pues, de un trabajo en el que han intervenido un amplio equipo de investigadores coordinado por Josep Maria Palet con la participación de Hèctor A. Orengo (GIAP-ICAC), Aureli Álvarez, Ramón Julià y Santiago Riera-Mora, entre otros autores. El libro cuenta también con una presentación de Jordi Bolòs y un preámbulo de Carme Miró i Alaix, responsable del Pla Barcino (Servei d’Arqueologia de Barcelona). La publicación es el resultado de la colaboración de tres instituciones de investigación: el ICAC, el SERP (Seminari d’Estudis i Recursos Prehistòrics) de la UB y el ICTJA (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera), que forma parte del CSIC.
Montjuïc forma parte integral de la historia de Barcelona
Se trata de un estudio historicoarqueológico y geográfico de la vertiente norte-oriental de la montaña de Montjuïc, donde se sitúa el barrio de La Satalia, pero que incluye el conjunto de la montaña: desde la Zona Franca al delta del rio Llobregat, y hasta Ciutat Vella. Su objetivo es ofrecer una visión territorial de conjunto de una de las montañas más emblemáticas de Barcelona y mostrar su relación con la ciudad. El objetivo es ofrecer una visión territorial de conjunto de una de las montañas más emblemáticas de Barcelona, y mostrar su relación con la ciudad.
El trabajo ofrece una visión territorial de conjunto de una de las montañas más emblemáticas de Barcelona: Montjuïc
Desde la perspectiva de la arqueología del paisaje (la especialidad de Josep Maria Palet y el equipo GIAP), el trabajo estudió integralmente los aspectos históricos, arqueológicos y ambientales de un determinado espacio a fin de entender su evolución física y humana y observar la relación entre las dos, así como la transformación del territorio desde una visión diacrónica.
A lo largo de los siglos, la vertiente norte de la montaña de Montjuïc ha mantenido una estrecha relación con la ciudad de Barcelona; relación que se hace evidente en una compleja red viaria y en la ocupación y explotación de sus recursos agrarios (conreo en sistemas de terrazas), hídricos (fuentes y torrentes) y geológicos (canteras). La zona del pie de montaña, además, es idónea para hacer en ella un estudio geomorfológico.
El trabajo está planteado desde dos focos de interés: por un lado, la vertiente norte de Montjuïc, el área de Poble-sec y el barrio de La Satalia; y, por otro, la montaña y la ciudad de Barcelona. Su objetivo central es contextualizar las eventuales singularidades en la historia de Montjuïc y su relación con la ciudad de Barcelona. Es así como se definieron los principales ámbitos de investigación desarrollados.
El primero de estos ámbitos ―muy importante― fue la red viaria. En el barrio de la Satalia se conservan tramos de antiguos caminos insertados en el trazado urbano actual. El estudio de la red viaria histórica de la montaña y su inserción en los antiguos caminos del plan y las comunicaciones con la ciudad de Barcelona ha sido un aspecto importante del trabajo. Con este objetivo se ha desarrollado un estudio arqueomorfológico de las formas históricas del paisaje.
En el barrio de La Satalia se conservan tramos de antiguos caminos insertados en el trazado urbano actual
Un segundo ámbito trabajado es la geología de la montaña y, específicamente, la explotación de canteras y los aspectos geomorfológicos estrechamente relacionados con sus transformaciones históricas y su topografía. Los usos del suelo también han sido un elemento importante del trabajo. Desde esta perspectiva, se ha llevado a cabo el estudio de la evolución histórica del paisaje vegetal de la montaña y de su entorno a lo largo del tiempo a partir de estudios polínicos. El objetivo en este ámbito ha sido realizar una aproximación al impacto antrópico (la desforestación, las actividades económicas, etc.), como causa de los procesos erosivos que provocan la evolución de las formaciones del pie de la montaña. La documentación, la cartografía histórica y las fuentes escritas han sido un apoyo esencial para el trabajo.
La ciudad de Barcelona dispone de un conjunto excepcional de grabados, planos y mapas de los siglos XVI a XX, que han hecho posible este tipo de investigación. La documentación escrita de carácter rural también es muy abundante y, de manera sistemática, retrocede hasta finales del siglo X.
Se ha desarrollado un trabajo interdisciplinario centrado en aspectos morfológicos, históricos y naturales del paisaje en la ocupación y explotación de la montaña, y su transformación a lo largo del tiempo. En un trabajo de este tipo ha sido importante la incorporación de nuevas tecnologías digitales en el análisis arqueomorfológico, en concreto, Sistemas de Información Geográfica (SIG).
El libro ofrece material gráfico inédito, con reconstrucciones históricas muy ajustadas al estado de la investigación para las fases romana, tardo-romana y medieval
El estudio recibió una financiación mixta y ha sido un buen ejemplo de armonización de prioridades de investigación y de gestión territorial, con la coordinación institucional del Instituto Catalán de Arqueología Clásica, Departamento de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona, el Museo de Historia de la Ciudad (MUHBA) y la Asociación de Vecinos del barrio de La Satalia. Los resultados muestran las capacidades de transferencia del conocimiento de la arqueología del paisaje, que no se limitan solo a la divulgación, sino que generan un producto que puede crear beneficios prácticos, aplicables, en este caso, a un futuro plan de gestión de la montaña de Montjuïc.
La parte gráfica es uno de los aspectos más remarcables del trabajo. Completamente inédita, ofrece reconstrucciones históricas muy ajustadas al estado de la investigación para las fases romana, tardo-romana y medieval. Es un trabajo de arqueología del paisaje desde el punto de vista de la geografía histórica dirigido a los especialistas, a los gestores del territorio, a los interesados en la historia de Barcelona y al público en general.
Las principales conclusiones
Como resultado del estudio cabe destacar el reconocimiento de formas históricas del paisaje fusionadas con el paisaje urbano actual: trazas de caminos antiguos y frentes de cantera. Actualmente se conservan trazas de tres caminos históricos en la trama urbana de La Satalia: la calle Creu dels Molers, el pasaje Antic de València y la calle Margarit.
Destaca el reconocimiento de formas históricas del paisaje fusionadas con el paisaje urbano actual
El origen de estos caminos y sistemas viarios se sitúa en la época romana. Parcialmente conservados en el barrio, perduran y se adaptan a distintos cambios durante la antigüedad tardana y la época medieval, con relación al interés que toman la vertiente sud de la montaña y la zona del delta del Llobregat.
El trabajo permitió proponer el emplazamiento exacto de la iglesia de Sant Julià, una importante parroquia alto-medieval actualmente desaparecida situada en la montaña de Montjuïc, e identificar distintas canteras, como las que hay en los jardines del Palacio Albéniz o la de Laribal, en los jardines del mismo nombre. El frente de la cantera Machinet, en el Teatre Grec, es el más conocido en este sector de la montaña, ya que se aprovechó como frente escénico del teatro.
En el barrio de La Satalia, los frentes de cantera son menos visibles porque están ocupados por edificaciones o cubiertos de vegetación. Los tres frentes conocidos ―Satalia, Satalia-Espanya y Masferrer― se abrieron durante la segunda mitad del siglo XIX aprovechando el eslabón natural del terreno y, una vez fueron abandonados, los ocuparon las edificaciones y construcciones modernas.
Los estudios de Santiago Riera sobre la evolución del paisaje vegetal de la montaña han demostrado la presencia del conreo de viñedos ya en época ibérica
El frente más visible es el de Satalia-Espanya. Hoy, el espacio abierto por la antigua cantera, lo ocupa el campo municipal de fútbol de La Satalia. El frente de explotación es bien visible desde el mirador del barrio, si bien actualmente está cubierto de vegetación.
Cabe destacar también que los estudios de Santiago Riera sobre la evolución del paisaje vegetal de la montaña han demostrado la presencia del conreo de viñedos ya en la época ibérica, seguramente en sistemas de terrazas que en parte han sido aprovechados para urbanizar el barrio.
Edición de Josep Maria Palet. Presentación de Jordi Bolòs. Preámbulo de Carme Miró i Alaix.
Edición trilingüe: catalán, castellano e inglés.
Para más información:
Barcelona Llibres (Ajuntament de Barcelona), Laura Santaflorentina
“En temps dels visigots al territori de València”, prorrogada fins al 17 de gener de 2020
PRORROGADA FINS Al 17 DE GENER DE 2021
Degut a la situació sanitària viscuda el 2020, l’exposició «En temps dels visigots al territori valencià», que organitza el Museu de Prehistòria de València i que estava prevista per als mesos de febrer a juny de 2020, s’ha prorrogat fins al 17 de gener de 2021.
L’investigador de l’ICAC Josep Maria Macias és el comissari de l’exposició, que va acollir el passat mes de març la conferència «L’empremta visigoda a l’actual Catalunya».
L’exposició obre una finestra a un període històric menystingut i poc valorat. Una etapa de mestissatge, transició i frontissa, amb reminiscències romanes i elements germànics i del món oriental. Sense els visigots, no podem entendre el món musulmà ni els temps feudals. La seua valoració ha canviat seguint les línies polítiques de cada moment. Durant la postguerra, l’educació franquista imposava l’aprenentatge de la llista dels trenta-tres reis gots, perquè la monarquia visigoda devia preludiar l’Espanya «Una, Grande y Libre». Després, els visigots es devaluaren i s’identificaren amb un intranscendent període de decadència.
Mentre s’oblidaven aquells reis, no tan bàrbars, les excavacions arqueològiques, de mica en mica, els recuperaren. València i el seu territori, especialment Riba-roja de Túria, són el focus d’un període amb personalitat pròpia. S’han descobert jaciments com Casals del Mas de Sabater (Morella), Horta Vella (Bétera), València la Vella i Pla de Nadal (Riba-roja de Túria), el grup episcopal i el circ de Valentia, Senda de l’Horteta (Alcàsser), Punta de l’Illa i Portus Sucronensis (Cullera), Monastil (Elda), Allon (la Vila Joiosa), Ilici (Elx), Portus Ilicitanus (Santa Pola) i altres.
El territori de València s’ha convertit en un dels millors exemples per conéixer una rica realitat que ha d’estar a l’abast de tots.
Come and join our Master’s Degree in Classical Archaeology! Open-enrollment until the end of July.
Interested in becoming an Archaeology scientist? Concern about cultural heritage? Come and join our master programme in Classical Archaeology!
This master is an unrivalled opportunity to study Classical Archaeology in a multidisciplinary environment. Students consider a wide range of Protohistoric, Greco-Roman and Late Antiquity studies, focused on the Antique Mediterranean Societies.
The Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC) contains leading experts in top archaeology research, from the formation of complex societies of the Protohistory to the Late Antiquity. Their ground-breaking research informs and is informed by their teaching.
Dr M. Carme Belarte, ICREA research professor at ICAC and academic supervisor of the master programme in Classical Archaeology, talks about this unique project.
An interinstitutional programme
The master is a joined programme with the Rovira i Virgili University (URV) and the Autonomous University of Barcelona (UAB), two leading Spanish universities in teaching quality.
So, our students benefit from the unparalleled knowledge and enthusiasm of the staff. As members of an interinstitutional community, they profit from the insights of scholars and students working in other related fields, such as Archaeometry, Bioarchaeology or Computational Archaeology.
The interdisciplinarity and transversality of the teaching staff of the master’s degree allows TFMs to be co-directed by researchers from different specialties who complement each other.
Apply!
Both professionalism and research-oriented
Teaching is constantly updated, as the results of on-going research are also incorporated into the teaching provided.
Our master programme offers both a professionalism and research profile. Students progress to work in culture and heritage roles, including museums, culture administration or heritage guide services. The large portfolio of transferable skills they acquire enables them to forge careers in a wide range of professional fields.
On the other hand, the programme is also an excellent introduction to the scientific career through the doctoral programme in Classical Archaeology (URV-ICAC-UAB), offered by the same three institutions.
While studying
During the degree programme, you will build upon your existing knowledge of different periods and cultures of the classical past, and with a multidisciplinary approach. You will develop skills in methods for analysing archaeological evidence in the form of pottery, plant, bones, and other kinds of remains. You will also learn to read traces left in soils and sediments by studying their physical and chemical properties.
The existence of active research projects and the PIR programme allow students to integrate into research groups and ongoing projects.
In general terms, Classical Archaeology is about understanding past societies of the Mediterranean arch, such as the Greco-Roman civilizations as well as other cultures directly related
We can go deep in this understanding by studying these societies from different approaches, such as textual sources, architecture, archaeometry or bioarchaeology.
Within the field, we study long time perspectives, from the Protohistory (particularly the Iberian and the Phoenician and Punic cultures) to the Late Antiquity.
Apply!
Problem-solving in real projects and excavations
When studying classical archaeology, the programme mixes theory with practice in the field and lab. Students learn specialised methods to investigate questions such as what the cities looked like in ancient times, how cultural landscape has changed, which was the provenance of the marble used in the constructions of a Roman city, or what were the funerary rites of the societies under study.
Teaching is mainly based around real projects, and during the programme, you build up a toolbox of methods and skills for excavation, analysis, interpretation, and presentation of archaeological data.
You will work closely within a real-life project and excavation environment. Is worth to mention our PIR scholarship programme. It allows second-course students to actively get involved in an ICAC research group and develop the master dissertation into an active research project while getting economic funding.
Apply!
It is also worthly to highlight the dynamic environment of international seminars and other related academic activities that offer the ICAC normal running.
Programme overview
The Master in Classical Archaeology is a two-years course (90 ECTS). During the first year (60 ECTS), you will obtain a solid foundation in heterogeneous subjects, such as landscape, drawing, archaeometry, artistic productions, intervention archaeology, textual sources, legal framework. And, also in lab and analytical methods.
The second year (30 ECTS) focuses on the master thesis dissertation (12 ECTS) and practical-oriented subjects and activities, such as career guidance or internships outside the university.
Apply!
Full information: Inter-University Master’s Degree in Classical Archaeology – 12th edition
Contact information:
- ICAC Academic Support Office
Phone: (+34) 977 249 133
email: agallego@icac.cat
- URV Student Office
Phone: (+34) 977 779 944
email: postgrau@urv.cat
